10.05.2022 - 21:40
El govern espanyol ha decidit de sacrificar la directora del CNI, Paz Esteban. És la primera destitució causada per l’espionatge amb Pegasus. No és ni de bon tros suficient, però sí que és un relleu que cal llegir amb detall. Fixant-se en la litúrgia. Perquè no hi ha cap país on fer fora la cap dels espies així, de la nit al dia, siga una feina senzilla ni rutinària.
Dic que cal fixar-se en la litúrgia perquè l’explicació feta pública ahir per la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, va ser qualsevol cosa tret de normal. Va cridar molt l’atenció, per exemple, que no fes servir ni una vegada la paraula “destitució” i que no vinculés el “relleu” a l’escàndol provocat pel Catalangate. Perquè tothom sap que aquesta és la qüestió i la raó del pas fet.
I per què ho va fer, això, la ministra? Doncs perquè està comprovat que, en política, quan comences a fer dimitir gent per frenar un escàndol, el problema sempre escala cap amunt.
De manera que Margarita Robles i Pedro Sánchez –en definitiva, ell és Míster X– s’han posat a fer aquella feina que en l’argot polític parisenc en diuen “fer de castor”. Com és sabut, aquests rosegadors semiaquàtics són uns grans especialistes en la construcció de preses a rieres i rierols, i d’això tracta, exactament, tota la reacció d’ahir. Robles i Sánchez destitueixen Paz Esteban per crear una barricada, una presa, rere la qual protegir-se ells mateixos. I per veure si la crisi passa i poden evitar d’assumir les seues responsabilitats i continuar asseguts a la butaca. Sense cap voluntat de transparència, doncs. Sense cap reconeixement de culpabilitat, doncs. Sense assumir ni tan sols la responsabilitat política que ells tenen, i que la senyora Esteban no té. Només pensant a salvar-se.
Tornant a la litúrgia, la cronologia dels fets és massa estrident i desmenteix per si sola la suposada normalitat i tranquil·litat amb què el govern espanyol ha volgut revestir la destitució. Margarita Robles va dir ahir que l’únic error de Paz Esteban i del CNI havia estat no detectar el Pegasus en els telèfons dels ministres. Però, novament, tothom sap que sense l’escàndol desencadenat per la investigació de Citizen Lab i The New Yorker, res de tot això que passa hauria passat. I també que Margarita Robles ha defensat Paz Esteban amb obstinació fins fa poques hores.
Posem-hi dates, que quedarà ben clar. El Catalangate esclatà el 18 d’abril. Durant catorze dies, exactament fins el 2 de maig, el govern espanyol va provar de fer l’orni i ridiculitzar el cas –recordem que Robles va arribar a dir que no sabia ni què era The New Yorker. Però el 2 de maig, van fer aquell anunci sorpresa segons el qual ells també havien estat espiats, en una primera mostra molt evident de nerviosisme. I malgrat això, Robles continuà defensant Esteban, fins i tot quan, ara fa sis dies, Esteban va reconèixer al congrés l’espionatge als polítics catalans. Però de sobte, despús-ahir, el PSOE expressà en la reunió de l’executiva el suport incondicional a Margarita Robles i, al mateix temps, les reticències cap a Paz Esteban. I l’endemà, Esteban cau.
En política, hi ha regles molt elementals a l’hora de tractar un escàndol. Primer, has de mirar a veure si escampa sense fer res –aguanta tants dies com pugues sense fer cap moviment. Després, si no hi ha més remei, toca posar a fer feina els castors, oferint càstigs o destitucions tècniques. I només en el cas que l’escàndol no amaine, aleshores és quan cal prendre les decisions més dures i explosives, que sempre són les que tenen a veure amb les dimissions polítiques. El govern espanyol ha intentat tant com ha pogut treure ferro a la destitució de la directora del CNI, però el cas és que de les tres etapes del manual de gestió de la crisi, Pedro Sánchez ja n’ha cremat dues. Per això dic que cal que el llegim bé, l’episodi.
PS1. Avui presentaré Fronteres a Perpinyà, a la Casa de la Generalitat a les sis. I aprofite l’ocasió per anunciar que el divendres 2 de setembre presentaré el llibre a l’Alguer. Ja sabeu que a VilaWeb no tan sols diem que el nostre marc són els Països Catalans sinó que ho demostrem.
PS2. VilaWeb és possible, sobretot, gràcies al suport dels subscriptors. Per això us demane que, si voleu i podeu, ens ajudeu. Per a nosaltres és realment important.
