Pedro Sánchez convoca eleccions espanyoles el 23 de juliol

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que avança les eleccions espanyoles al 23 de juliol, arran de la desfeta del PSOE en les eleccions del 28 de maig. Els comicis eren prevists per a final d’enguany. Sánchez ha fet la declaració de la Moncloa estant, després d’haver-se reunit amb Felipe VI, a qui ha comunicat la decisió. Aquesta tarda es farà un consell de ministres i demà es publicarà al BOE la dissolució del congrés espanyol i la convocatòria electoral.

“Les votacions d’ahir tenien un caràcter municipal i autonòmic, però el missatge del sentit del vot és clar. Per això, com a president del govern i secretari general del PSOE, assumeixo els resultats i veig necessari donar una resposta als ciutadans. Crec que el millor és que els espanyols es pronunciïn”, ha dit.

Anit, el PP va ser la força més votada a l’estat espanyol, amb gairebé 800.000 vots més que el PSOE. En aquest sentit, la formació d’Alberto Núñez Feijóo ha escombrat els socialistes a Madrid —ajuntament i comunitat— i li ha pres els governs del País Valencià, les Illes Balears, Extremadura, Aragó i La Rioja. A més, el PSOE ha perdut la seva principal ciutat, Sevilla.

“Espanya és a punt de superar una etapa de crisi derivada de l’emergència de la covid-19, de la guerra d’Ucraïna, i encara un camí de creixement, de creació d’ocupació i de cohesió social. Fins aquest moment de la legislatura, el govern ha fet avançar les grans reformes compromeses en el discurs d’investidura, en el programa de govern i en el nostre acord amb la Comissió Europea”, ha defensat Sánchez, que ara assumirà la presidència de torn de la Unió Europea.

“Totes aquestes raons exigeixen una clarificació sobre la voluntat dels espanyols, sobre les polítiques que ha d’aplicar el govern de la nació, i sobre les forces polítiques que han d’encapçalar aquesta fase”, ha conclòs.

Què va passar el novembre de 2019?

En la repetició electoral del 10 de novembre de 2019, el PSOE es va imposar amb 120 diputats, tot i que en va perdre 3 en comparació amb els comicis de l’abril. El PP va ser segona força, amb 89 escons, i Vox, tercera força, amb 52. Unides Podem i les seves confluències van quedar en quart lloc, amb 35. Els seguien ERC (13), Ciutadans (10) –ara en són menys–, Junts (8), PNB (6), EH Bildu (5), Més País (2), CUP (2), Coalició Canària (2), Navarra Suma (2), Compromís (1), BNG (1), PRC (1) i Terol Existeix (1).