07.06.2018 - 01:50
Cinc dies després de ser nomenat president del govern espanyol, Pedro Sánchez va tancar ahir la formació del seu govern, format per disset ministres. Tot i que va poder tombar Mariano Rajoy amb el suport dels partits independentistes catalans, ERC i PDECat, a més d’EH Bildu i el PNB, els nomenaments que ha fet han estat especialment polèmics a Catalunya i al País Basc. De fet, el primer anunci, el de Josep Borrell, ja va despertar recel perquè darrerament s’ha erigit en un crític dels més furibunds contra l’independentisme. Però Sánchez ha anat més enllà.
Entre els triats, hi trobem la vice-presidenta, Carmen Calvo, negociadora del 155 i que es vantava de ser-ho. O el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre qui pesen greus acusacions d’haver permès tortures mentre era jutge i també pel fet d’haver estat designat pel PP a ocupar una plaça al Consell General del Poder Judicial. O la ministra de Medi, Teresa Ribera, que va ser la responsable d’autoritzar el polèmic projecte Castor, impulsat per la constructora ACS de Florentino Pérez. A continuació repassem els polítics que tenen un passat marcadament hostil amb Catalunya i que han fet accions que han aixecat polseguera.
Josep Borrell, minstre d’Afers Estrangers
L’ex-ministre i ex-secretari general del PSOE Josep Borrell torna a la primera línia política. Aquests últims temps s’ha erigit en una de les figures més preuades de l’unionisme per a atacar l’independentisme. Les últimes declaracions que va fer foren especialment polèmiques. El 15 de desembre, enmig de la campanya electoral, va adreçar-se en un míting a Miquel Iceta, que havia dit que calia ‘cosir ferides’. Borrell va dir: ‘Està bé això de cosir ferides, però abans s’han de desinfectar. Perquè si les cuses sense curar després es podreixen.’ A part de comparar l’independentisme amb una infecció, també va comparar Oriol Junqueras amb un capellà.
Luis Planas, ministre d’Agricultura
Luis Planas fou diputat del PSOE al congrés espanyol per Còrdova; conseller de la Junta d’Andalusia i ambaixador d’Espanya al Marroc. El càrrec d’ambaixador li va durar sis anys, entre el 2004 i el 2010, i fou aleshores que va participar en un homenatge molt polèmic, el del tinent general Mohamed Mizzian, un dels militars franquistes més sanguinaris. A final de maig del 2006 es va inaugurar a la ciutat de Nador un museu privat dedicat a Mizzian, en una casa que li havia regalat Franco, amb nombroses fotografies del dictador. I qui va tallar la cinta fou justament Luis Planas. També va encapçalar una delegació espanyola en l’acte d’homenatge i reconeixement en què va participar el segon cap d’estat major de l’exèrcit espanyol, segons que recullen les cròniques d’aquells dies, com aquesta del diari El País.
Teresa Ribera, ministra de Medi
La nova ministra d’Energia i Medi del govern de Pedro Sánchez és Teresa Ribera, que va tenir un paper decisiu perquè es dugués a terme el polèmic projecte Castor, impulsat per la constructora ACS de Florentino Pérez i que tant impacte ambiental va tenir a les Terres de l’Ebre i del Sénia. La signatura de Ribera, com a secretària d’estat de Canvi Climàtic del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va avalar el 2009 la declaració d’impacte ambiental del projecte. I la va signar malgrat els advertiments dels experts, de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma del Sénia. Ribera va acreditar els arguments de la constructora, segons la qual l’estructura geològica on s’havia d’instal·lar el magatzem de gas submarí funcionaria ‘com un tanc’ i en cap cas no hi hauria pressions que poguessin desencadenar sismes.
Fernando Grande-Marlaska, ministre d’Interior
Fernando Grande-Marlaska fou acusat de no haver impedit tortures contra quaranta joves encausats per la suposada pertinença a l’organització il·legalitzada Segi, que finalment van ser absoluts. Hi ha nombrosos casos de denúncies de tortures durant la incomunicació de persones que ell va ordenar de detenir. És il·lustratiu aquest vídeo la televisió basca EiTB, concretament del programa ‘PFV’ del 7 de novembre del 2014, en què Grande-Marlaska fou entrevistat. El periodista Alberto Pradilla el va acorralar:
https://www.youtube.com/watch?v=R9pelGA5c4I
Carmen Calvo, vice-presidenta i ministra d’Igualtat
Serà la mà dreta de Pedro Sánchez al govern, amb qui ja va formar equip al PSOE. Va ser l’encarregada de negociar amb el govern de Mariano Rajoy l’abast i l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Una volta ja era vigent, va dir: ‘Amb l’aplicació del 155 he sentit tots els paràmetres del toreig.’
Màxim Huerta, ministre de Cultura i Esports
Ha estat l’últim nom de l’executiu a ser anunciat i, segurament, el que més ha sorprès per la manca d’experiència política. De fet, Huerta, és periodista de formació i va fer-se famós a ‘El programa de Ana Rosa’ de Telecinco, on cobria informació del cor. És activista pels drets LGTBI i aquests últims anys s’ha dedicat a l’escriptura i ha publicat de vuit llibres.
