La boirina de la corrupció entela el congrés del PSOE

Malferit i panteixant, Pedro Sánchez es planta a la porta del 41è congrés del PSOE ple de traus que brollen pertot arreu. N’hi ha de molt recents, de fa tot just poques hores. El secretari general del PSOE madrileny, Juan Lobato, ha dimitit perquè l’esquitxa la mateixa causa per la qual han encausat el fiscal general de l’estat. Un jutge ha citat a declarar David Sánchez, germà del president espanyol, investigat perquè la Diputació de Badajoz el va contractar de manera presumptament irregular el 2017. També hi haurà d’anar Miguel Ángel Gallardo, secretari general del PSOE a Extremadura. I el jutge Juan Carlos Peinado, que investiga Begoña Gómez, muller de Sánchez, va estrenyent el cercle i ara citarà un alt càrrec del gabinet de la Moncloa. La premsa conservadora de Madrid és una pluja d’acusacions contra el president. “El PSOE, encarat al congrés de la corrupció”, diuen els titulars.

L’objectiu de Sánchez: una nova armadura

Els tres dies vinents a Sevilla determinaran el futur polític de Sánchez. Per a resistir, és clar, ha de mantenir la majoria al parlament espanyol i que l’aliança de la investidura no li trontolli gaire, però també que no se li ensorri la casa. El congrés del PSOE l’haurà de reelegir secretari general del partit per a continuar-hi al capdavant, “pel cap baix, durant un nou cicle congressual i electoral”, en paraules de la portaveu socialista, Esther Peña. Els militants hauran de triar una nova comissió executiva federal i més òrgans del partit, però també hauran de votar les modificacions dels estatuts i, sobretot, avalar la línia política i estratègica que defensa Sánchez. No s’espera que hi hagi cap terrabastall gros, però es poden obrir les comportes d’una mala maror que ha agafat força d’ençà de l’últim congrés, l’octubre del 2021.

Aquests tres anys, Sánchez ha gosat trepitjar ulls de poll delicats i ara pot pagar-ne les conseqüències. El maig del 2023, l’espanyolització de la campanya de les eleccions municipals i autonòmiques, per exemple, va esbocinar el poder territorial dels socialistes: van perdre els governs del País Valencià i les Illes Balears, i els de la Rioja, Extremadura i l’Aragó. Per la carambola de Jaume Collboni recuperaren Barcelona, però van perdre Palma, Sevilla, Valladolid i Albacete, per exemple. Aquest desmantellament territorial ha causat nerviosisme: una cosa és que Sánchez s’embranqui en aventures a Madrid per mantenir-se al càrrec i una altra que això perjudiqui la resta de l’arbre. L’aprovació de la llei d’amnistia, primer, i l’acord per al “finançament singular”, després, han indignat uns quants barons –com Emiliano García-Page, president de Castella – la Manxa–, que aprofitaran el congrés per a parlar.

Les fletxes d’un setge judicial

Fins i tot si les bases socialistes li renoven l’armadura, cosa més que probable, Sánchez continuarà sota el foc d’uns altres canons: els jutges. La setmana passada, el de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz va deixar en llibertat l’empresari Víctor de Aldama, “nexe corruptor” –segons l’expressió de la Guàrdia Civil– que uneix unes quantes trames que afecten el president espanyol. De Aldama ha atribuït directament a Sánchez un paper central en el cas Koldo, perquè diu que l’ex-ministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García el van citar a un acte del PSOE el 2019 perquè Sánchez personalment el volia conèixer i agrair-li la feina. Sánchez, de moment, se n’ha burlat en públic i li ha dit que si té proves, que en presenti. “Que no es preocupi el senyor Sánchez, que tindrà proves”, respongué ell davant els periodistes. L’amenaça de més declaracions sobrevolarà Sevilla.

Segons la investigació del cas Koldo, presumptament, De Aldama rebia oportunitats úniques de fer negocis ben sucosos, com ara el proveïment de màscares, en canvi de contraprestacions. Per exemple, un xalet per a Ábalos, o bé l’organització de la visita de Delcy Rodríguez, vice-presidenta de Veneçuela, un país on De Aldama té molts negocis i contactes. Rodríguez tenia prohibit de trepitjar l’espai Schengen, però, segons un missatge d’Ábalos a Sánchez filtrat per la Guàrdia Civil, en van fer cas omís perquè hi volien fer tractes. El govern espanyol volia que el govern de Nicolás Maduro saldés uns deutes que tenia amb empreses espanyoles, com ara l’aerolínia Air Europa o Duro Felguera. De Aldama, fent de mitjancer, va ordir una reunió entre la vice-presidenta Nadia Calviño i, en nom d’Air Europa, Javier Hidalgo. Al cap de pocs mesos, el govern espanyol va aprovar un rescat multimilionari d’unes quantes aerolínies, entre les quals Air Europa.

Hi ha tres causes més que afecten Sánchez. Dues les origina el col·lectiu d’extrema dreta Manos Limpias. Per una banda, investiguen el seu germà, David, perquè sospiten que la Diputació de Badajoz va crear-li un lloc de feina irregular, per bé que la Guàrdia Civil ha descartat que s’enriquís il·lícitament arran d’aquesta feina. Per una altra banda, investiguen la seva dona, Begoña Gómez, per delictes de tràfic d’influències, corrupció, intrusisme i apropiació indeguda. Gómez va signar una carta de recomanació a favor de l’empresari Juan Carlos Barrabés –company del màster universitari que dirigia ella– perquè pogués aspirar a concursos públics, i n’obtingué per valor d’uns dotze milions d’euros. La Guàrdia Civil, ara com ara, ha emès dos informes en què diu que els contractes van ser regulars. També la investiguen per haver-se aprofitat d’un programari de la universitat per a desenvolupar-ne un per a la seva empresa.

L’altra causa és la del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, encausat pel Tribunal Suprem per un possible delicte de revelació de secrets. L’acusen d’haver filtrat un correu en què l’advocat d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, reconeixia davant la fiscalia que havia comès frau fiscal i li demanava un acord. García Ortiz ho nega, i addueix que el correu fou enviat a una direcció genèrica de la secció de delictes econòmics on tenen accés més de dotze fiscals i quatre funcionaris. El cas aprofundeix la guerra oberta del sector conservador de la magistratura espanyola contra Sánchez i contra García Ortiz, que consideren un aleró del president. I aquesta setmana ha entrat a l’equació el paper del dirigent del PSOE madrileny, Juan Lobato, citat a declarar pel Suprem perquè expliqui si és cert que dirigents socialistes van coordinar la filtració. Sánchez l’ha deixat caure.

Són casos molt enrevessats. Les acusacions de De Aldama contra Sánchez són vagues i poden respondre a una estratègia de defensa, però certament hi ha incògnites sospitoses. Resta per aclarir si tots dos es coneixien de debò i si el president estava assabentat de les activitats de l’empresari. Resta per aclarir què sabien els càrrecs socialistes que van contractar les màscares de De Aldama i García. Resta per aclarir per què Sánchez va destituir Ábalos com a ministre però després, en canvi, el va posar a la llista dels socialistes al congrés. Resta per aclarir per què la Moncloa va dir que no s’havia assabentat que Delcy Rodríguez viatjaria a Madrid, si ja ho sabia. Resta per aclarir quin paper va tenir l’entorn del president en la filtració del correu per a perjudicar Isabel Díaz Ayuso. I resta per aclarir si Pedro Sánchez podrà sobreviure a un foc tan abrasador.