02.07.2018 - 22:00
|
Actualització: 04.07.2018 - 14:00
‘Complim els compromisos internacionals en matèria de crisis humanitàries.’ Embravit pel triomf de la moció de censura, Pedro Sánchez va irrompre en l’escena internacional amb un gest inaudit: acollir els 630 migrants de l’Aquarius que eren a la deriva davant de Malta i Itàlia. Contra la xenofòbia i la insolidaritat, el president espanyol oferia una nova via. Una cara amable en un mapa europeu cada volta més fosc i tacat per l’extrema dreta.
He dado instrucciones para que España acoja al barco #Aquarius en el Puerto de Valencia. Es nuestra obligación ofrecer a estas 600 personas un puerto seguro. Cumplimos con los compromisos internacionales en materia de crisis humanitarias.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) June 11, 2018
No ha estat l’únic gest ‘humanitari’ del nou executiu. Sánchez ha ordenat de recuperar la sanitat universal per als migrants irregulars i la retirada de les concertines de les tanques de Ceuta i Melilla. El president espanyol ha rebut tota mena d’aplaudiments i lloances. Tanmateix, no s’ha pronunciat encara sobre els Centres d’Internaments d’Estrangers (CIE), considerats un forat negre de violacions de drets per la plataforma CIE No.
Ara mateix, l’estat espanyol és el principal receptor de migrants de la Unió Europea. Enguany, 17.781 persones han entrat a territori espanyol. Cada cap de setmana, Salvament Marítim treu de les aigües de l’estret i el mar d’Alborán centenars de persones. I és aquí on Sánchez hauria de demostrar la cara amable.
Però, tres setmanes després de l’Aquarius, la cara amable ha torçut l’expressió. En solen dir pragmatisme polític, però quan es parla d’éssers humans les contradiccions tenen un deix d’hipocresia. Sánchez s’ha negat a equiparar els drets dels migrants de l’Aquarius amb els rescatats al sud. Els primers han rebut un permís humanitari de quaranta-cinc dies, insuficient segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), però molt millor que conviure directament amb l’amenaça del CIE i l’expulsió.
Sànchez s’ha defensat al congrés espanyol: ‘Em nego a creure que l’Aquarius sigui una operació de màrqueting. Fou una crida a la solidaritat de la Unió Europea i una reivindicació dels nostres principis.’ Una crida a sords, en tot cas. El president considera injustes les crítiques, però no és menys cert que mentre obria un port, donava suport a Brussel·les a una política migratòria de bunquerització.
Sánchez considera injustes les crítiques, però no és menys cert que mentre obria un port, donava suport a Brussel·les a una política migratòria de bunquerització
La seva retòrica també ha canviat de marxa. Al Consell Europeu de la setmana passada, parlava de la immigració com ‘un desafiament’ i, malgrat assegurar que l’acord no era ‘el millor’, reconeixia que era positiu per a Espanya. Matteo Salvini, ministre de l’Interior italià, va fer una valoració similar: ‘És un primer pas. Per fi, s’han debatut les propostes italianes.’
Què inclou el pacte migratori? La proposta estrella és la creació de centres tancats per a recloure els migrants mentre es resol la seva situació legal. Els centres, anomenats plataformes de desembarcament, han de ser en territori de la Unió Europea. El pacte també preveu la repartició voluntària dels demandants d’asil. I més control de les fronteres, incentivar els retorns voluntaris i aprofundir els pactes amb països com Líbia i Turquia perquè retinguin els migrants. En aquest sentit, es destaca el paper de la guàrdia costanera líbia.
Tot plegat en un context general de disminució de la immigració cap a la Unió Europea. Enguany 45.314 persones han travessat la Mediterrània. És a dir, el 0,0086% de la població a la Unió. Una xifra molt menor que aquests últims tres anys: 172.301 (2017), 362.753 (2016) i 1.015.078 (2015). I tristament, sembla que fan més por les arribades que els morts. D’ençà del gener, han desaparegut 1.137 persones al nostre mar.
Mentrestant, l’Open Arms viatja cap al port de Barcelona amb seixanta migrants a bord. Itàlia i Malta li havien negat atracar als seus ports. Arribarà demà.
Presons per als refugiats i migrants
Les anomenades plataformes de desembarcament seran centres tancats on les persones seran recloses. La intenció de la Unió Europea serà garantir un procediment ràpid per a destriar entre els migrants econòmics i aquells que tenen dret d’asil. Els primers seran expulsats als seus països d’origen. La voluntat del president del Consell Europeu, Donald Tusk, era construir els centres fora de la UE, però finalment es faran en territori europeu.
La llei espanyola impedeix de privar de llibertat un demandant d'asil. L'internament en un CIE només es preveu com un pas previ a l'expulsió
La llei espanyola impedeix de privar de llibertat un demandant d’asil. L’internament en un CIE només es preveu com un pas previ a l’expulsió. A més, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) només preveu la reclusió per a casos excepcional i per a protegir la seguretat pública. De moment, cap país no s’ha ofert a acollir els centres. Pedro Sánchez, tot i donar-hi suport, s’ha negat explícitament a construir-ne a l’estat espanyol.
La proposta ha rebut tota mena de crítiques de les ONG. Amnistia Internacional ha estat una de les més contundents i ha acusat la UE de rendir-se a les polítiques de governs xenòfobs que només volen una Europa tancada en si mateixa. A més, titlla l’acord migratori de ‘perillós’ i ‘egoista’ perquè exposarà milers de persones a ‘abusos molt greus’.
‘Els plans de confinar les persones que arribin a les costes d’Europa en “centres controlats” són alarmants. Aquest eufemisme no amaga que els dirigents de la Unió Europea avancen cap a una política de detenció d’aquelles persones que cerquen seguretat en el seu viatge a Europa. Una política que, si s’aplica, estarà molt lluny dels principis fundadors de la Unió Europa’, afegeix l’ONG.
No s’han perfilat els detalls sobre els centres, però s’espera que siguin similars als anomenats hotspots instal·lats a Itàlia i Grècia el 2015, quan més d’un milió de persones van arribar a les costes de la Unió Europea. La voluntat d’aquests centres era acompanyar el programa de reubicació que havia de recol·locar entre els estats membres a 160.000 demandants d’asils en dos anys. El programa, com és sabut, va ser un fracàs, només es va complir un 20% de la quota. En el cas grec, els hotspots, situats a les illes de l’Egeu, s’han transformat en presons on els migrants poden estar tancats durant mesos abans de saber si són expulsats o transferit a Atenes.
Les condicions són tan indignes que Metges Sense Fronteres (MSF) i l’agència de l’ONU per als refugiats (Acnur) han deixat de col·laborar amb el govern grec. En un informe d’aquest hivern, Human Right Watch defineix el centre de Moria (Lesbos) com un infern. ‘Milers de dones, homes i nens atrapats en condicions devastadores. A molts els deneguen un accés adequat als procediments d’asil’, explica. Segons dades del govern grec, ara mateix hi ha més de 17.500 persones atrapades als hotspots de les illes.
La improvisació amb l’Aquarius i l’Open Arms
L’arribada de l’Aquarius i l’Open Arms ha estat marcada per la improvisació. La condició legal dels migrants ha anat variant fins a última hora. En el primer cas, el govern va vacil·lar diverses vegades. Primer va esmentar un permís humanitari de noranta dies, després el va escurçar a trenta i després el va deixar en quaranta-cinc. Tot plegat, mentre el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, declarava que la Moncloa no podia fer diferències entre les pasteres i l’Aquarius.
D’altra banda, el ministre d’Afers Estrangers, Josep Borell, va fer una acrobàcia argumental per a justificar que l’estat espanyol acollís l’Aquarius i no el Lifeline, que amb 230 persones a bord, va estar set dies a la deriva davant de Malta. ‘L’Aquarius s’estava enfonsant i era un problema de vida o mort’, va dir en conferència de premsa. Acrobàcia argumental, altrament mentida.
VIDEO | Borrell afirma que la situación del Lifeline, con 230 inmigrantes en un barco a la deriva, no es tan urgente como la del 'Aquarius' ►
https://t.co/Nb2Cx2VvCq pic.twitter.com/AAeWPT3mo4— Antena 3 Noticias (@A3Noticias) June 25, 2018
Pel que fa als rescatats de l’Open Arms s’esperava que rebessin també un permís de quaranta-cinc dies, però a última hora s’ha anunciat que serà de trenta dies. La decisió l’ha pres el govern espanyol i no l’ha argumentat. La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha considerat que és ‘un permís insuficient’. Tot i això, permetrà que els migrants evitin en primera instància el CIE. A la llarga, l’única manera d’esquivar-los és demanant asil. El procediment dura una mitjana d’un any i mig i la resposta sol ser ‘no’. L’any passat, 31.000 persones van sol·licitar protecció i la van denegar al 65%.
