Pedro Sánchez: amnistia pel 2017, però repressió per avui i demà

  • Sánchez portarà avui al Constitucional espanyol l'admissió a tràmit de la ILP de Solidaritat Catalana. Tornem al 2017, doncs, Espanya torna a fer servir la repressió com a eina per a fer política

Vicent Partal
25.03.2024 - 21:40
Actualització: 25.03.2024 - 22:01
VilaWeb

El gest sembla que es concretarà avui. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, denunciarà davant el Tribunal Constitucional la decisió de la mesa del Parlament de Catalunya d’admetre a tràmit la ILP presentada per Solidaritat Catalana sobre la declaració unilateral d’independència.

La sola diferència, de moment, entre el Pedro Sánchez del 2024 i el Mariano Rajoy del 2017 és que Sánchez no ha demanat ell directament mesures penals contra aquells membres de la mesa (els de Junts i la CUP) que van votar a favor d’admetre la ILP. Però tots sabem que quan el TC diga que tot això és inconstitucional i que ho retiren immediatament, la repressió ja arribarà tota sola. I amb això es demostrarà que l’amnistia no posa fi a la repressió. Tan sols ho aconseguirà la independència.

Però és significatiu que la qüestió torne a ser allà on ja era el 2017: un parlament pot debatre i proposar qualsevol cosa que considere convenient, sí o no? Un parlament és un poder sobirà o sotmès? Representa el poble i té per objecte –i obligació– canalitzar políticament les seues aspiracions o no?

I ho dic perquè precisament avui, en vista d’això que fa Sánchez, cal recordar que la presidenta Carme Forcadell va ser condemnada a onze anys de presó –segons que deia la sentència i entre més coses– perquè “va permetre la incorporació a l’ordre del dia de la mesa d’iniciatives que contravenien frontalment allò que havia acordat el Tribunal Constitucional”. Però ho dic també perquè Sánchez mateix ja té precedents notables en relació amb això. Recordeu que el 2019, essent ell president del govern espanyol, va exercir la censura més brutal que es recorda al Parlament de Catalunya quan va fer servir el poder coercitiu del Constitucional espanyol per impedir les resolucions sobre la sentència del Suprem fins i tot abans no fossen debatudes. Era aquella època en què gallejava dient que portaria Puigdemont a Espanya i el ficaria a la presó…

Totes aquestes actuacions repressives avui són a Estrasburg, pledejades entre més per Josep Costa. I un dia hi haurà una resolució que, si hem de seguir la lògica de les institucions europees, dirà obertament que l’actuació del Constitucional espanyol i dels governs de la monarquia és inacceptable, perquè és una clara violació dels drets parlamentaris i dels drets dels parlamentaris. Perquè és un atac contra la separació de poders. I que no ho tornen a fer mai més.

Quan passe això, que passarà, és veritat que Espanya estarà una mica més acorralada que ara i el model repressiu que Sánchez vol aplicar avui contra el Parlament de Catalunya no es podrà fer servir. Però que ningú no confie que el fons polític de l’afer canviarà, perquè Espanya és irreformable.

A ells no els cap en el cap una cosa tan simple com és que la separació de poders no permet que un altre poder qüestione la sobirania parlamentària. Ni els cap en el cap –i això és infinitament més greu– que han de renunciar a l’ús de la repressió com a eina política i comportar-se com a demòcrates. No cap en el cap a Mariano Rajoy ni, ho comprovarem avui, a Pedro Sánchez. Per molt d’entusiasme que aquest xic pose momentàniament a defensar –fent, és cert, de la necessitat virtut– l’amnistia pels fets del 2017.

 

PS1. Doblem l’aposta: i si detenen Carles Puigdemont quan es presente al Principat? Josep Casulleras ens explica en aquest article que les coses no seran tan simples com algú es pensa.

PS2. Esperança Camps fa l’anàlisi de les quatre lleis presentades per PP i Vox a les Corts Valencianes: “À Punt, la memòria, la llengua… PP i Vox donen forma a l’ofensiva anticatalana i antidemocràtica”.

PS3. Divendres passat, els treballadors de banca van fer vaga, cosa que no passava de feia més de trenta anys. I Jordi Goula ens explica en aquest article, tan documentat com tots els que fa, la mar de fons que hi ha: “Banquers i bancaris, un matrimoni mal avingut”.

PS4. I sobre un altre dels temes del dia, us recomane la mirada sempre afilada i precisa de Marta Rojals: “El milió d’euros d’Alves”.

PS5. El model de VilaWeb es basa en el fet que uns quants paguen una quota voluntària perquè les informacions que publiquem puguen ser d’accés obert per a tothom, cosa que afavoreix una expansió del model de país i de món que probablement, amb els matisos que calga, tots compartim i volem. Tanmateix, per a continuar-ho fent necessitem imperiosament augmentar el nombre de subscriptors. Si ja ho sou, moltíssimes gràcies. Però si llegiu cada dia VilaWeb sense pagar res, us demane per favor si podeu fer un petit esforç i subscriure-us-hi, o bé fer una donació voluntària, anant a aquesta pàgina.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor