Pedres de deu centímetres i una altura de vint quilòmetres: els detalls de la pedregada insòlita de la Bisbal d’Empordà

La tempesta que va causar ahir la calamarsada al nord-est del Principat es va formar pel xoc d’una massa de vent procedent de Catalunya Nord i el vent del sud-est d’origen marítim. A més, les pedres de deu centímetres que van caure a la Bisbal d’Empordà són les més grosses d’ençà que hi ha registres, l’any 2002.

També destaquen les pedres de vuit centímetres de diàmetre a Lliurona (Alt Empordà), les de sis centímetres a Palafrugell (Baix Empordà) i les de cinc a Vilademuls (Pla de l’Estany). El diàmetre de pedra màxim registrat fins ara eren els set centímetres a Torelló el setembre del 2014 i a Mollerussa el juliol del 2012. A la Bisbal d’Empordà, la pedregada ha deixat un mort, seixanta-set ferits i centenars de desperfectes, segons que han informat avui els responsables municipals en una conferència de premsa extraordinària.

L’anàlisi de l’atmosfera que ha fet el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) mostra la presència d’un solc, una zona amb una caiguda d’aire fred, al sud de l’estat francès amb una temperatura entre dotze i deu graus negatius a 5.800 metres. El pas del solc pel sud del Pirineu, on predominava la circulació de vent d’oest amb nou graus negatius, va afavorir la formació d’una tempesta a Catalunya Nord. A partir de les 18.00, aquesta tempesta va arribar a l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà, a les 19.30 va afectar la Bisbal de l’Empordà i a les 20.00 ja era sobre la mar.

Amb les imatges de la xarxa de radars de l’SMC s’observa que la tempesta va començar entre el Ripollès i l’Alt Empordà, “amb un creixement explosiu d’uns deu quilòmetres en només divuit minuts“, i es va desplaçar ràpidament cap a l’Alt Empordà. A mesura que avançava, la tempesta va anar creixent verticalment fins a superar els vint quilòmetres d’altura, un fet molt infreqüent a les nostres latituds.

El rècord d’aquest estiu eren sis centímetres

Aquest estiu, les pedregades han estat habituals d’ençà de final de juliol i durant el mes d’agost. Fins ahir, la pedra més grossa que s’havia registrat aquest estiu era de sis centímetres i va caure a Montserrat el dia 25 d’agost.

En relació amb la vinculació d’aquest episodi amb l’escalfament global, no hi ha, a hores d’ara, cap prova sòlida que afirmi que hi hagi una freqüència més alta de pedregades ni de més intensitat a l’àmbit mediterrani a conseqüència d’aquest fenomen. “L’escassetat d’observacions a llarg termini, la comprensió incompleta del procés de la seva formació i els estudis limitats sobre la modelització dels processos de convecció, fan que els efectes actuals i futurs del canvi climàtic sobre les tempestes de calamarsa continuïn sent molt incerts”, destaca el SMC.