La pedagoga i folklorista Palmira Jaquetti ix de l’anonimat

Palmira Jaquetti va ser una dona lluitadora i valenta que va contribuir a la configuració cultural del país i que, encara avui, resta en l’anonimat. És per això que la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya ha impulsat la commemoració del 125è aniversari del seu naixement amb múltiples activitats arreu del territori, sota el comissariat de la catedràtica Carme Oriol, especialitzada en literatura popular catalana i etnopoètica i una de les responsables de l’Arxiu de Folklore, del Departament de Filologia de la Universitat Rovira i Virgili, entre moltes coses més.

Dona cabdal

Palmira Jaquetti va nàixer a Barcelona l’any 1895 i va morir als Monjos l’any 1963 en un accident de trànsit. Va ser catedràtica de francès, traductora, compositora, poeta i la recol·lectora de cançons més prolífica de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. No va tenir una vida fàcil: va tenir un matrimoni frustrat amb el pintor i filòleg d’origen belga Enric d’Aoust, va viure la guerra del 36-39 i va caure malalta.

Malgrat que no n’hi ha cap, de biografia completa sobre Jaquetti, se sap que va fer feina de docent a Barcelona, Calatayud i Reus, que va treballar a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat per Francesca Bonnemaison, que va traduir Gérard de Nerval, va fer conferències, va publicar opuscles diversos i el poemari L’estel dins la llar, escrit l’any 1938. Va guanyar diversos premis, com ara la Flor Natural dels Jocs Florals de San Juan de Costa Rica, el premi Montserrat dels Jocs Florals de Madrid el 1958, i la Viola d’Or dels Jocs Florals de l’Alguer el 1961. Va compondre i publicar cançons per a veu i piano, i en va harmonitzar de populars amb voluntat didàctica.

I, sobretot, va recollir més de 10.000 cançons per desenes de comarques, pobles i municipis del nord del país entre els anys 1925 i 1940, en les anomenades missions de recerca, els viatges on recollia melodies amb Maria Carbó, Mercè Porta i Enric d’Aoust, que l’acompanyaven. Palmira Jaquetti va començar a la Seu d’Urgell, però després va passar per Alàs, Sallent de Nargó, Sant Romà d’Abella, Conques, Figuerola d’Orcau, Vilamitjana, Palau de Noguera, Bagergue, Sant Feliu de Guíxols, Verges, Prats de Molló, Andorra la Vella, Mosquera i moltíssims pobles més.

Una tasca ingent que la portava a fer estades curtes en pobles i entorns diferents, i que va documentar en transcripcions musicals, fotografies i les memòries dels viatges, que anaven més enllà de la tasca encomanda i que traspuen una capacitat d’observació i una sensibilitat literària grans: descriuen la personalitat i reaccions dels informants, l’arquitectura popular, la gastronomia, la natura, els costums, etc. Al remat, ofereixen un testimoni directe de les realitats socials i culturals dels anys vint i trenta del segle XX.

El tret de sortida

L’Ateneu Barcelonès va acollir dilluns la presentació oficial de l’Any Palmira Jaquetti, amb la participació de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Àngels Blasco, el pare Josep Massot, monjo de Montserrat i custodi del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i la comissària de l’Any Palmira Jaquetti, Carme Oriol. També hi eren presents els tècnics responsables Quim Manyós i Esther Navarro, i altres membres de la comissió científica, integrada per Salvador Rebés, Joan de la Creu Godoy, Jaume Ayats, Maria dels Àngels Subirats, Maria Josepa Roma, a més de veïns d’alguns pobles per on va passar la folklorista i alguns dels seus familiars.

S’hi va parlar de la importància cabdal de la seua figura, de la seua manera d’afrontar la vida i de la necessitat urgent de reivindicar-ne el llegat i la trajectòria, tot com un pas endavant en el rescat de l’anonimat de tantes i tantes dones que han esdevingut imprescindibles per a la cultura. El pare Josep Massot, com a investigador, divulgador i conservador de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va glossar la vida i obra de Jaquetti, tot emfatitzant-ne la part més humana, la personalitat i les dificultats que la van acompanyar al llarg dels anys, per fer encara més evident la importància d’un llegat valuossísim, construït amb valentia i en femení.

El llegat en format dramatúrgia

Per cloure l’acte, s’hi va representar la dramatúrgia Palmira, de l’escriptor, dramaturg, guionista i director de televisió Jordi Lara, que pren com a base la prosa dels dietaris que la folklorista va escriure arran de l’estada a Pardines, al Ripollès, del 12 al 18 de juliol de 1934.

L’obra descobreix i reinterpreta el patrimoni literari i musical. Utilitza gairebé tot el text original de la folklorista des del respecte, amb una escenografia i il·luminació austeres i suggeridores que potencien la interpretació molt gestual que fa la cantatriu Elisenda Rué durant una hora, en què engrapa l’espectador. El guitarrista Izan Rubio harmonitza en directe algunes cançons i romanços que va recollir Jaquetti dels avis i àvies del poble, com ara ‘Muntanyetes’, ‘Contrabandistes’ i ‘Goig de les ànimes’, i les adequa amb tècnica, recursos sonors i molta sensibilitat a les necessitats de la narració, al ventall de situacions diverses que explica el text i a les melodies que entona Rué.

Plegats, aconsegueixen que l’espectador s’endinse en l’etnografia i l’antropologia, i estableix les sensacions que Jaquetti tenia en tot moment, des de les primeres impressions al tren, anant cap al destí, fins als moments més entranyables i graciosos del treball de camp, a més de les dificultats o facilitats que tenia per a trobar els informants adequats i fer-los cantar.

Un any d’activitats

La dramatúrgia de Lara és una de les propostes que es difondran a diversos municipis fins a la clausura de la commemoració, prevista el 8 de maig de 2021. De fet, se’n publicarà la biografia oficial, l’obra poètica inèdita i també un dossier especial a la revista Caramella. Hi ha prevista una ruta literària, es faran concerts amb l’obra musical inèdita, conferències per a mostrar la dimensió polièdrica de Jaquetti, materials didàctics i una exposició itinerant.

A més, moltes entitats dels pobles per on va passar s’han afegit a la commemoració amb actes de tota mena, encara per concretar, però entre els quals es preveuen tallers, la publicació de les cançons recollides al poble i conferències.