12.12.2019 - 21:50
El PDECat vol transitar cap a JxCat i es reivindica com a vertebrador del partit únic que hauria de posar fi a les divergències que conviuen en aquest espai polític. La direcció executiva del PDECat acabarà d’enllestir al matí el document que demà sotmetran al criteri del consell nacional, i que parteix de les conclusions del procés participatiu que començà al setembre per a definir el futur de la formació. A l’hora de resumir la posició de les assemblees territorials, la direcció reivindica el paper del PDECat en l’estructuració de la nova marca, que hauria de ser JxCat. No es defineix ni a favor de la dissolució del partit ni en contra, tot esperant la redacció definitiva d’aquest matí. És a dir, no es decanta explícitament per no dissoldre’l ni per dissoldre’l, però sí que defensa un partit únic i reconeix la figura política de Carles Puigdemont, segons diverses fonts consultades.
‘Ningú no pot fer JxCat sense el PDECat’, diuen algunes veus de la direcció, que recorden que el PDECat és l’única organització amb estructura territorial i veritable força organitzativa. Malgrat tots els esforços interns, el PDECat arribarà al consell nacional sense haver esvaït el perill de trencament. Arran de les dificultats internes evidents del partit, no es pot descartar cap sortida. El sector moderat ha flirtejat amb la formació d’un partit nou, però també s’alcen veus de partidaris de Puigdemont que alerten que, si el PDECat es tanca i no hi ha una confluència, se n’aniran del partit per a integrar-se en l’espai que beneeixi el president a l’exili. A JxCat, a més, no pocs independents recelen del paper que pugui tenir el PDECat i de l’herència política que arrossega. I ho fan després dels resultats del 10-N, adduint la solvència electoral contrastada de Laura Borràs com a candidata. Sigui com sigui, la direcció del PDECat preveu de resoldre l’encaix amb JxCat durant el primer trimestre de l’any vinent.
Únicament en dues de les actes de les cinquanta-vuit assemblees que s’han fet al territori es parla de la dissolució del partit. Això ha dut la majoria de la direcció a defensar que aquest debat s’exclogués de la proposta. Interpreten, doncs, que la continuïtat de la formació és cosa feta, tot i que no s’expliciti en el document. De fet, alguns membres de la direcció volien que la frase que el partit no s’havia de dissoldre s’inclogués en el document, però va ser eliminada a la reunió de la direcció de divendres passat, segons fonts consultades. Alguns consideren que si això no havia estat un punt de discussió a les assemblees no s’hi havia d’incloure, però uns altres subratllen que si no es parla de la possibilitat d’una dissolució és perquè el partit es referma en la continuïtat. Sigui com sigui, si mai hi hagués una proposta de dissolució, l’hauria d’acordar l’assemblea, d’acord amb els estatuts.
La discussió interna palesa les divergències que conviuen a la cúpula del PDECat d’ençà del congrés del juliol de l’any passat, quan les principals famílies del partit van tancar un pacte que va forçar Marta Pascal a apartar-se i es va formar una direcció acordada amb dirigents pròxims a Puigdemont, encapçalats per Míriam Nogueras, i del sector més moderat que ha defensat la continuïtat del partit, amb David Bonvehí al capdavant. El PDECat va aprovar llavors de confluir amb l’espai encapçalat per Puigdemont, però ell no ha estat mai un dirigent orgànic ni ha exercit aquest paper enmig de les dificultats per a reordenar l’espai, una tasca que s’ha anat ajornant per la successió d’eleccions i les complicacions per a acordar una fórmula. A més, el fet que els dirigents dels principals sectors del partit siguin a la presó, com és el cas de Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, ha complicat encara més les negociacions. Ara fa un any, el partit va preservar una unitat molt fràgil, però el risc d’escissió es manté viu. Ja llavors era tan fràgil que un grup de militants de base, encapçalats pel president local del PDECat a Badalona, David Torrents, va aplegar una part del malestar intern en una llista alternativa que vorejà el 30% dels vots.
La integració directa a JxCat és, de fet, l’opció que defensen sectors crítics del partit, on hi ha Torrents. Alguns membres d’aquests sectors el van exposar dimecres a la direcció en una reunió: demanen de convocar una assemblea extraordinària del PDECat que elegeixi una direcció interina per a negociar la integració del partit a JxCat i, en acabat, participar en una assemblea fundacional de JxCat com a únic partit. Els 150 quadres de la formació que han signat el document faran sentir la seva veu demà, mitjançant els consellers nacionals amb què compten, si no estan d’acord amb la proposta que faci la direcció. A més, sospesen de reclamar una votació electrònica perquè la decisió la prenguin els associats. Algunes veus de la direcció, tanmateix, consideren que aquest sectors tenen un suport minoritari i preveuen que el seu intent no reeixirà.
El document de la direcció també deixa oberta la fórmula d’encaix del PDECat per a donar marge a la negociació amb Carles Puigdemont i la resta d’actors del seu espai. És a dir, no es decanta per refundar el partit amb la marca de JxCat ni per formar una coalició. Una fórmula, aquesta última, que alguns no veuen clara, sobretot tenint en compte que el PDECat és l’únic partit i que la Crida Nacional per la República és una associació. Per a endreçar tot l’espai, serà clau el paper que assumeixi Puigdemont d’ara endavant. El president a l’exili està pendent del que dicti el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, que serà decisiu també per al seu futur polític, i això ho pot condicionar tot. Puigdemont, de fet, s’ha reunit aquesta setmana amb els càrrecs electes de JxCat i de la Crida per a preparar les opcions que s’obriran els mesos vinents.
