31.08.2020 - 21:50
El trencament del PDECat amb JxCat i el degoteig de baixes dóna pas a una situació nova a les institucions on els dos partits tenen representació. El focus principal és al congrés espanyol –amb quatre diputats de cada partit– i a la Diputació de Barcelona, on de moment se sosté el pacte de govern amb el PSC. Al Parlament de Catalunya, dels 34 diputats que hi ha només quatre –Marc Solsona, Narcís Clara, Montserrat Macià i Lluís Font– romanen al PDECat. I tots els senadors van fer el pas d’incorporar-se a JxCat.
Al govern de la Generalitat, només la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, es manté com a associada al PDECat. De fet, s’ha especulat que Chacón pot ser una de les candidates del PDECat si el partit decideix de presentar-se pel seu compte a les eleccions catalanes. En canvi, els consellers Damià Calvet, Miquel Buch, Jordi Puigneró i Meritxell Budó han estripat el carnet del partit per a afegir-se a Junts per Catalunya.
Uns quants batlles i regidors també han deixat el partit per a afegir-se a JxCat. Tanmateix, alguns altres romanen al PDECat, que conservarà bastions de poder municipal, a més de diputats i probablement àrees de govern a les diputacions de Tarragona i Lleida. A la de Girona, en canvi, els diputats de JxCat es decanten clarament cap al nou partit.
De baixes, ja n’hi ha més de 800, segons que va confirmar ahir el portaveu del PDECat, Marc Solsona, és a dir, un 7% dels associats. Qui manté silenci és l’ex-president de la Generalitat Artur Mas que no s’ha pronunciat en tot l’estiu.
Bonvehí va continuar negociant amb Junts
després de portar el partit als tribunals
El grup del congrés, migpartit
El PDECat, tot esperant el resultat que podria obtenir si concorre tot sol a les eleccions, manté dues palanques de poder destacades. La primera, al congrés espanyol, on la candidatura va obtenir vuit diputats el 10-N. Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Mariona Illamola formen part del projecte de JxCat, i Ferran Bel, Sergi Miquel, Genís Boadella i Concepció Cañadell es mantenen al PDECat, ara per ara.
Malgrat que el grup parlamentari pot romandre unit fins a les eleccions espanyoles següents, s’obre la porta a la possible divisió del vot entre les dues faccions en qüestions tan decisives com el pressupost espanyol. Els quatre vots del PDECat en un congrés de majories ajustades poden decantar votacions importants, malgrat que un possible pacte del PSOE amb Ciutadans allunyaria una entesa amb els diputats del PDECat.
L’interrogant de la Diputació de Barcelona
Els set diputats de JxCat a la Diputació de Barcelona van ser decisius per a investir Núria Marín com a presidenta de la institució, en detriment d’ERC. L’entorn de JxCat va intentar de justificar aquest pacte amb el PSC amb l’argument que l’havia cuinat el PDECat, i uns quants dirigents se’n van desmarcar. El trencament entre els dos partits obre un interrogant sobre la continuïtat de l’acord.
Ferran Mascarell forma part del projecte de JxCat, i Carmela Fortuny, regidora a Sant Cugat, ha anunciat que deixava el PDECat. Neus Munté s’hi manté, ara per ara, com també Pere Pons, batlle de Subirats, Josep Tarín, batlle de Talamanca, Joan Carles Garcia, batlle de Tordera, i Josep Arimany, regidor de Vic. Tot i que podria haver-hi alguna baixa més, el PDECat pot mantenir el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona.
Actualment, malgrat que governen plegats, els socialistes i JxCat no tenen majoria absoluta al ple de la institució. Com que a les diputacions (i als ajuntaments) no hi pot haver eleccions anticipades, Marín podria continuar com a presidenta encara que es trenqués el pacte que va permetre-li de ser investida. Només una moció de censura que reunís una majoria absoluta podria apartar el PSC del govern de la Diputació de Barcelona, però les majories d’aquesta legislatura la fan poc viable. Per a reeixir, els comuns haurien de votar el candidat d’ERC –juntament amb JxCat i el PDECat– per a expulsar Marín de la presidència.
