El PDECat veu amb bons ulls Centrem i diu que respecta la llibertat dels seus associats a afegir-s’hi

El Partit Demòcrata de Catalunya (PDECat) donarà llibertat als candidats associats per a definir les denominacions electorals específiques per municipis a les eleccions municipals de l’any vinent. Ho ha explicat el secretari general de la formació, David Solsona, que ha dit que, si bé el PDECat no s’hi presentaria com a marca, la formació aportaria els seus drets a les coalicions electorals que se’n derivessin. Durant el dia d’avui el partit fa un consell nacional extraordinari.

Sobre Centrem, el nou partit de l’ex-dirigent del PDECat Àngels Chacón, Solsona s’ha limitat a dir:  “Veiem bé l’aparició del projecte i desitgem que pugui sortir bé, però com a Partit Demòcrata ens quedem aquí.” Ha afegit que respectava la llibertat dels seus associats a afegir-s’hi i ha reiterat que el PDECat compartia el diagnòstic de Chacón sobre la necessitat d’aquest nou partit: “Som a la disposició del projecte perquè coincidim en la necessitat de fer política amb un instrument nou.” La qüestió de la relació amb Centrem es reprendrà al debat d’aquesta horabaixa.

Per una altra banda, Solsona ha destacat la proposta de resolució que el partit ha aprovat en defensa de l’escola catalana i la immersió lingüística, en perill a causa de la sentència del TSJC que imposa el castellà en un 25% de les hores lectives. En una aparent al·lusió a ERC, ha afegit: “Cal revisar hemeroteques i veure qui ha dit segons què sobre l’aprovació de lleis a l’estat espanyol que afectaven la llengua i l’escola catalana.”

Per acabar, ha aprofitat per resumir la visió que el PDECat té sobre el panorama polític català, que a parer de la formació toca fons: “Roman enquistat en un permanent joc de miralls i en una competició estèril sense fruits tangibles per a veure qui és més independentista.” Això, segons Solsona, fa que sovint es perdin de vista els debats veritablement importants per al país, com ara l’ampliació de l’aeroport de Barcelona o bé els Jocs Olímpics d’Hivern. És per això que diu que cal sentit d’estat català, que permeti de posar al centre qüestions, com ara la independència energètica, que, al cap i a la fi, “també rauen en la llibertat nacional”.