26.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.03.2025 - 17:10
Ja fa temps que la majoria dels ajuntaments van decidir de substituir la sorra dels parcs infantils per uns paviments negres o de colors fets de cautxú, de plàstic sintètic o reciclat. L’objectiu era clar: evitar que la canalla prengués mal quan caigués. El cautxú és un material molt tou i amorteix molt més el xoc que no pas la sorra, però té un risc ocult: conté una gran quantitat de substàncies tòxiques que poden tenir impactes ambientals i per a la salut.
L’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha analitzat en un estudi la composició dels materials utilitzats en aquestes superfícies recreatives, que sovint es construeixen amb pneumàtics reciclats. Entre més conclusions, s’hi ha detectat un bon grapat de substàncies químiques tòxiques que poden ser perjudicials per a la salut.
“Aquestes substàncies tenen una toxicitat crònica. No és com el cianur, que en veus els efectes immediatament. El problema d’aquestes substàncies és que hi estem exposats cada dia de la nostra vida, per vies diferents. Cada dia acumulem al nostre organisme una petita dosi i, amb el pas del temps, mesos o anys, podem observar els efectes que poden causar”, explica Ethel Eljarrat, investigadora científica del Departament de Química Ambiental de l’IDAEA-CSIC i autora de l’estudi.
Barcelona retirarà alguns paviments
Arran d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que començarà a retirar aquest estiu els paviments de cautxú més deteriorats d’una desena d’escoles bressol. La decisió sorgeix arran de les queixes d’unes quantes famílies i després d’haver accedit a estudis que alerten sobre la presència de substàncies químiques potencialment nocives en aquest material, que podrien tenir efectes en la salut a llarg termini.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha recomanat de substituir els paviments més degradats perquè, tot i que el risc per a la salut és baix, els infants poden ingerir-los accidentalment. També s’ha suggerit d’eliminar aquesta mena de terres en espais interiors. El regidor d’Educació de Barcelona, Lluís Rabell, detallà dimarts passat en la comissió de Drets Socials de l’ajuntament que s’optaria per alternatives amb materials ceràmics o de fusta. El consistori també s’ha compromès a fer un inventar i analitzar l’estat de conservació dels espais.
Els més tòxics, els fets amb pneumàtics reciclats
Eljarrat fa trenta anys que estudia els composts químics que s’afegeixen als materials i que després acaben al medi ambient, de manera que els éssers humans i la resta d’éssers vius hi estan exposats. En els plàstics, hi ha uns dotze mil composts químics diferents.
“Encara no se’n sap l’impacte, però per les propietats físiques i químiques n’hi ha uns 2.500 que estarien en la diana dels científics com a productes tòxics. A banda, actualment, en 60 d’aquests composts hi ha proves científiques que són tòxics segons el grau”, explica Eljarrat. I aquests composts els han trobat en els paviments de cautxú.
L’estudi ha analitzat deu mostres de cautxú de colors, tres de negres i tres granulats de gespa sintètica. L’equip va evitar en tot moment l’ús de material plàstic per tal de no contaminar les mostres, i va comprovar quins efectes hi havia.
S’hi han detectat molts retardants de flama organofosforats (OPE) i plastificants, una classe de composts químics utilitzats per reduir la inflamabilitat de materials com plàstics, teixits, escumes i electrònica, que es fan servir en els recobriments de color aplicats sobre el cautxú de pneumàtic reciclat. Tal com explica Eljarrat, els paviments de cautxú més tòxics són els que s’han construït a partir de pneumàtics reciclats, atès que les rodes ja arrosseguen molts composts tòxics.
Alteracions hormonals i una llista extensa de problemes
Atès l’alarmisme que pot generar, Eljarrat vol deixar clar que el compost és tòxic segons les característiques, les qualitats i el grau d’exposició. “No et passarà res per anar a un parc a jugar. Ni avui, ni demà, ni demà passat. Però si sumes a què estàs exposat amb tot allò que menges, l’aire que respires i el terra del parc, vas sumant exposició”, explica. Ara bé, l’equip assenyala que hi ha elements que tenen uns quants riscs associats.
Eljarrat explica que la majoria dels composts en els paviments són disruptors endocrins, és a dir, substàncies químiques que interfereixen en el sistema endocrí dels éssers vius i alteren el funcionament de les hormones. “Causen problemes amb les tiroides, de diabetis, d’obesitat, alguns que són neurotòxics i estan relacionats amb l’Alzheimer i el Parkinson, i alguns cancerígens”, diu.
Una volta detectats els composts tòxics i els riscs associats, l’equip ara investiga quina quantitat del paviment arriba finalment a la canalla. “Les partícules que es desprenen estan exposades al sol, a la pluja, al vent i a l’activitat dels nens. Se’n van desprenent partícules, que són ingerides o respirades pels nens”, diu.
Eljarrat defensa que les administracions han de prendre mesures enfocades en la precaució i que, en cas de paviments de cautxú d’ús recreatius, sempre són molt millor els sintètics que no pas els reciclats, perquè tenen menys composts químics. Avui dia, ja hi ha alternatives. En els camps de futbol amb gespa artificial, per exemple, es pot substituir el cautxú per suro o boles petites de llana. Tot i això, encara és un àmbit en què hi ha molt de camp per córrer.

Risc potencial de càncer en infants exposats en parcs infantils
Hi ha més estudis que assenyalen els riscs del cautxú. Una investigació conjunta de científics de Corea del Nord, Irlanda, l’estat francès i el Vietnam, publicada el maig del 2019 a la revista Environmental Geochemistry and Health, assenyala que el risc de càncer és significativament més alt en els parcs amb paviments de cautxú reciclat.
L’estudi compara la presència d’hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH) –composts químics tòxics derivats de la combustió de combustibles fòssils i classificats com a potencialment cancerígens– en la pols i el sòl de parcs infantils amb superfícies de cautxú reciclat i parcs amb terra.
L’estudi ha analitzat catorze parcs infantils situats al voltant de la Korea University, a Seül. S’hi van recollir mostres de sòl i pols, tant en parcs amb terra tradicional com en aquells amb paviments de cautxú reciclat, per quantificar la presència de setze PAH prioritaris segons l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (USEPA).
Els resultats mostren que els parcs amb paviments de cautxú reciclat tenen concentracions de PAHs significativament més altes que els parcs amb terra tradicional i indica que la presència d’aquests contaminants pot ser fins a deu vegades superior als parcs amb paviments sintètics.
L’estudi també explora quines són les principals vies d’exposició als PAH i el contacte amb la pell representa el 72%-75% del risc total, seguit de la ingesta accidental de pols i terra (25%-28%), mentre que la inhalació té una influència menor en la probabilitat de càncer. Això indica que els infants que juguen en aquests espais estan especialment exposats a aquests composts pel contacte directe amb el terra i la pols.