14.06.2016 - 16:36
|
Actualització: 14.06.2016 - 18:57
“Mai no vaig trobar cap dificultat per no saber català”
BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)
L’hispanista britànic Paul Preston ha ironitzat aquest dimarts de ser català “xarnego” durant el seu discurs d’investidura com a doctor ‘honoris causa’ per la UB, ja que va aprendre català als 60 anys amb un mètode de cassets per a castellanoparlants, recomanat pel seu amic l’historiador Hilari Raguer.
Preston (Liverpool, 1946), que ha rebut el reconeixement juntament amb el científic de la informació Eugene Garfield –absent per motius d’edat i salut– ha afirmat: “Mai no vaig trobar cap dificultat per no saber català i mai ningú no m’ha criticat per no saber-ho”, malgrat que a Madrid li havien dit que passava el contrari.
En un discurs íntegrament en català, ha explicat que tots els historiadors britànics que centren la seva investigació a Espanya tendeixen a fer-se fills adoptius de Madrid o Barcelona: ell va començar vivint a Madrid i, quan va arribar Catalunya el 1970, es va sentir “una mica estranger” però mai no va xocar amb dificultats per no saber català.
“Sempre he sentit una estranya fascinació per Barcelona i he estat animat pels meus alumnes que han volgut centrar la seva investigació en aquesta ciutat”, ha relatat Preston, que actualment és catedràtic d’Història Internacional en la London School of Economics (LSE), on dirigeix el Centre Cañada Blanch d’Estudis de l’Espanya Contemporània.
LA BARCELONA “DE LA CLASSE OBRERA DE LA REPÚBLICA”
L’hispanista, que ha reivindicat els seus orígens obrers i el seu interès per la Història d’Espanya va cristal·litzar per primera vegada en el seu doctorat sobre les causes socials de la Guerra Civil, ha reivindicat la Barcelona “de la classe obrera de la República” davant de la Barcelona d’Antoni Gaudí i de Francesc Cambó, ha dit.
A través de les lectures d’escriptors barcelonins com Juan Marsé, Eduardo Mendoza i Manuel Vázquez Montalbán, va quedar “fascinat cada vegada més” per la capital catalana i així va conèixer la Barcelona real, oposada a la imatge romàntica que se n’havia figurat, ha dit.
Va ser llavors quan també va entrar en contacte amb el món intel·lectual barceloní: “No m’esperava l’alt nivell intel·lectual i el caràcter europeu i civilitzat de la gent que vaig conèixer, que em van sorprendre amb coneixements d’història i literatura”, ha dit quan ha citat Borja de Riquer, Josep Fontana, Josep Termes i Joan Villarroya –el seu padrí en la investidura–, entre d’altres.
“No va ser fins al segle XXI quan vaig establir un vincle sòlid i veritable amb Catalunya, quan vaig fer l’esforç d’aprendre l’idioma”, i ha afegit que el Premi Internacional Ramon Llull 2005 el va motivar a aprendre català perquè li semblava vergonyós donar l’agraïment en anglès o castellà; i després es va involucrar en la reivindicació del retorn dels ‘papers de Salamanca’ a Catalunya, ha recordat.
VINCLES AMB CATALUNYA
Preston, que ha elogiat la “reputació internacional” de la UB, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 2008; el 2005 va rebre de la Generalitat el Premi Internacional Ramon Llull per les seves contribucions historiogràfiques sobre el passat, i el 2006 ha estat distingit amb el Premi Ramon Trias Fargas pel llibre ‘Idealistes sota les bales’.
El 2011 va guanyar el Premi d’Història Santiago Sobrequés per ‘L’holocaust espanyol’; el 2012 va rebre el Premi Pompeu Fabra en la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana, i el 2015 va ser nomenat doctor ‘honoris causa’: primer per la URV de Tarragona i després per la Universitat de València.
EUGENE GARFIELD
En un discurs a través d’un vídeo que s’ha projectat durant l’acte, Eugene Garfield (Nova York, 1925) ha reivindicat “fer més pedagogia” sobre les citacions científiques, i ha destacat la necessitat d’ensenyar als estudiants com funciona aquest procés, ja que considera que és un recurs que no s’utilitza en l’àmbit educatiu.
“L’èxit de Google es deu al procés de classificació de citacions”, ha sostingut Garfield, reconegut internacionalment per haver estat pioner a considerar la citació com un element fonamental per avaluar la qualitat d’una publicació científica.
El professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Cristóbal Urbano, ha remarcat que Garfield és “un científic de la informació de primer nivell, que va revolucionar la recuperació d’informació científica”, i ha elogiat la seva crítica a les avaluacions mecàniques de les citacions i la seva proposta d’una filosofia ‘slow’ aplicada a aquest camp.
