Paul Mason: ‘Qui vol quedar-se en una Europa que empresona Carles Puigdemont?’

Paul Mason (1960) és un dels periodistes britànics més reputats. Té més de mig milió de seguidors a Twitter. Ara freelance, durant anys ha treballat a la televisió i la ràdio britàniques (Channel 4 i BBC) en programes molt influents que tractaven sobretot d’aspectes econòmics i revoltes socials. Situat en l’espectre de l’esquerra, aquest professor de música i politòleg apassionat per la política viatja per tot Europa informant dels esdeveniments sobre el terreny. I coneix el cas català de fa temps. VilaWeb s’hi ha posat en contacte telefònicament per saber-ne la seva opinió. I és contundent.

—Vau demanar que Europa apliqués l’article 7 amb Espanya. Per què?
—Ara mateix hi ha dos estats a Europa que acabaran seguint el procés de l’article 7. Són Polònia i Hongria. A Polònia hi ha una suspensió tècnica de la independència judicial. Si entres en una organització et lliguen les seves normes. I les normes són punitives. Per exemple: Grècia les va trencar i la seva economia es va destruir. Les normes són tan dures com això. I a Polònia s’han d’obeir les normes. Doncs això que passa a Espanya és, per mi, encara més greu. Perquè hi veus la politització del sistema judicial. I això vol dir problemes. Per tant, Europa hauria de mirar-se amb molta cura què els passa a Puigdemont, i a la resta, que són, en la meva opinió, perseguits pel sistema judicial espanyol. Europa hauria d’estar preparada per a activar el mateix procés. L’article 7. Seguint la mateixa lògica, si Polònia està obligada a la independència judicial, Espanya també. I per tant l’han de recuperar.  Tots dos. És escandalós que ni tan sols ho considerin. Encara creuen que Espanya és intocable.

—Com l’interpreteu, el fet que Puigdemont estigui en una presó alemanya?
—Europa sencera ha d’afrontar el fet que hi ha gent que juga amb el sistema legal europeu. Manipulant-lo políticament. No en culpo els alemanys. Alemanya, en el context europeu, és hipercomplidora amb les llei. Si la llei els ho mana, ho fan. No crec que hagi estat un moviment de les elits alemanyes. Són les elits espanyoles, que manipulen el sistema legal europeu. Espero que el sistema judicial alemany, i el parlament alemany, escoltin la defensa de Puigdemont. Al final Puigdemont, i Clara Ponsatí a Escòcia, haurien senzillament de demanar asil. Espanya és un país que criminalitza lluitar per la independència. Entenc que sigui un afer controvertit. Però criminalitzar-lo? Això no pot ser.

—Què farà Alemanya?
—No serà en cap cas una decisió política. Serà judicial. I un sistema judicial com cal no té marge de maniobra a l’hora d’aplicar la llei. Si la llei diu que s’ha de tirar endavant l’euroordre… Ara, Puigdemont té el dret de defensar la seva posició i pot dir que seria maltractat a Espanya. I clarament ho seria. A Anglaterra has de cometre un crim molt greu perquè et tanquin a la presó sense fiança. I Alemanya, també. Has de provocar violència. I aquesta gent, clarament, no ha comès cap crim. El suposat crim és polític, i en contra la constitució espanyola. L’anomalia ara és la següent: a Escòcia Clara Ponsatí és lliure mentre Carles Puigdemont és a la presó. Alguna cosa falla, també.

—El govern alemany podria aturar l’extradició. Hi té dret.
—Sí. Crec que és impossible que Puigdemont tingui un judici just a Espanya. Només cal mirar les afirmacions dels jutges dient que tothom qui va prendre part en unes mobilitzacions i diades del tot no violentes de fet eren… violents! Aquests principis no s’aguantarien davant un tribunal britànic. Els tribunals britànics han refusat extradir gent suposadament molt més perillosa que no Puigdemont. Espero que el jutge alemany ho vegi. I al final tothom té el dret d’asil. I espero que els dirigents catalans exerceixin aquest dret. Això evidentment és un gran envit per a Europa. Un líder polític que reclama asil per anar-se’n d’un país no democràtic que constreny l’imperi de la llei, com fa el govern espanyol, el sistema judicial espanyol i l’estat espanyol. Crec que s’han de posar a prova.

—El nord d’Europa decidint sobre el sud d’Europa. Ja hi tornem.
—En el cas grec el nord d’Europa va decidir de destruir l’economia grega. I la sobirania econòmica de Grècia, diria jo. En aquest cas, és Rajoy que els hi ha donat aquest poder. Tothom que estigui preocupat per la sobirania espanyola hauria de veure-ho: Rajoy l’ha lliurada a Alemanya, i als tribunals alemanys. Suposem ara que Puigdemont es queda a Alemanya. I que guanya el dret d’asil. Què es diria als espanyols? Si Puigdemont guanya el cas es dirà que Espanya és un estat postfeixista irreformable. I recordem que l’any 1945 Alemanya era un estat feixista. Doncs es va reformar com tocava. A Alemanya el sistema judicial és independent. Polítics i jutges van completament separats. Què es diria a Espanya? Gairebé provaria que el sistema espanyol és deficient, el procés post-Franco no es va fer bé. Jo diria que una cosa és tota la gent que a Espanya, o a Catalunya, no està d’acord amb les accions de Puigdemont i una altra és castigar Puigdemont d’aquesta manera. Si guanya aquesta posició, això els convertiria en els pàries d’Europa. Cap dubte. Sóc a la Gran Bretanya, que resistirà el Brexit. No ens agrada deixar Europa. Però un dels grans arguments per deixar-la és: qui vol estar a Europa si empresona Carles Puigdemont? Jo, i molta gent de l’esquerra, ens ho preguntem. Voldria resistir la partició d’Europa. No som antieuropeus, però quan veiem els hongaresos retorçant el la llei, o els polonesos, o ara Espanya, molta gent es pregunta, sobretot els grans: i per què vam lluitar, doncs?

—Exacte, com es viu el cas català a Anglaterra?
—Si fos català no em refiaria pas del govern britànic. No van ajudar els grecs, no ajudaran els catalans. Espero que els catalans m’entenguin. Jo mateix dono suport al dret dels catalans a la independència. El dret. Però una autonomia millorada és el que crec que Escòcia i Catalunya aconseguiran d’entrada. Quin millor exemple que Escòcia tingui un sistema legal separat de l’anglès en el cas Ponsatí que això que dic? Qui ho hauria dit. Bon exemple del que els moviments nacionalistes progressistes i cosmopolites podrien tenir al cap com a objectius a assolir. Sóc un internacionalista, i espero que totes les nacions visquin juntes en pau. I entenc els punts de vista existents a Catalunya, però això que fa Espanya…. Quan veus nacions que s’alcen pel dret d’autodeterminació, normalment ho fan per fugir d’actituds imperdonables i completament opressives. I parlem d’un gran exemple d’això. L’elit espanyola, aquesta elit castellana mig falangista, fa just el contrari d’allò que tocaria de fer per mantenir Catalunya dins Espanya.

—Els britànics, com s’informen d’aquest cas?
—Tothom mira les notícies. I tenim mig milió de britànics que viuen a Espanya, sobretot a València i Andalusia. I tota l’esquerra n’està pendent, d’Espanya, des que George Orwell va escriure el seu famós Homenatge a Catalunya. Tenim una llarga tradició de simpatia per Catalunya, i el seu antifeixisme. Ho entenem del tot? Doncs no. No ho entenem del tot. Saps qui ha fet molt perquè se sàpiga? Guardiola. Guardiola i els seus llaços grocs. La majoria de la gent ho coneix gràcies a ell. Qui ha fet més per promoure Catalunya és Guardiola, per molt que molesti a Espanya. Per molts anys, Guardiola, i per molts anys, Gerard Piqué. Ells dos són els qui han educat més la població britànica. Recorda que el futbol britànic està molt polititzat. Hores després de la matança de Palestina de la setmana passada, els fans de Celtics van omplir els balcons de banderes palestines. I Guardiola arriba segurament a milions de persones. Ell ho ha explicat d’una manera molt senzilla: si les nacions no tenen el dret d’autonomia i una llibertat relativa, què passa? Doncs que se n’acaben anant. Escocesos, anglesos i gal·lesos ho entenen.

—Per acabar: creieu que ha estat una acció intel·ligent per part espanyola?
—És una catàstrofe per a Espanya. La imatge d’Espanya… Mireu, tenen Guindos al BCE, oi? Doncs va haver-hi molta oposició, molta, per la raó que ell, i l’elit de la qual forma part, són vists com a corruptes. No dic que ho siguin, sinó que són percebuts així. I no sols corruptes, sinó també ineptes. Hom els veu com vells que no entenen les coses. I que han d’entrar encara al segle XXI. L’arrest pot haver alegrat l’ABC i El País, però Europa se’n riu, de Rajoy.

—Precisament, el vostre nom hi va sortir no fa gaire, a El País…
—Ah, sí? Envieu-m’ho, que m’agradarà de llegir-ho.