08.09.2017 - 14:29
Viatja a Barcelona amb la seva nova novella·la ‘4 3 2 1’, “obra de jazz, amb pura música i pur ball”
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
L’escriptor nord-americà Paul Auster ha viatjat aquest divendres a Barcelona per presentar la seva primera novella·l’en set anys ‘4 3 2 1’ en català i castellà (Edicions 62/Seix Barral), i ha dit sobre la seva necessitat d’escriure: “Tots els novel·listes i artistes som en el fons persones ferides. Som gent per a la qual el món no és suficient i tenim aquesta pulsió per construir altres mons”.
En roda de premsa ha assegurat que és com si un escriptor no és “guarís mai d’aquesta malaltia” de tractar de construir nous mons, i ha parafrasejat el cineasta rus Andrei Tarkovsky, qui va dir que els éssers humans fan art perquè la vida humana no és perfecta.
Sobre la seva absència literària durant set anys ha dit que va escriure la seva última novella·la ‘Sunset Park’ en un temps molt intens i molt curt, la qual cosa el va deixar absolutament cansat, donant pas a diversos textos autobiogràfics sense els quals no hauria escrit ‘4 3 2 1’: “Per primera vegada estava repassant la meva infància i va resultar un territori tan ric i fecund que em va inspirar”.
La novel·la explora què hauria passat si el protagonista, Archie Ferguson, hagués pres diferents camins al llarg de la seva vida, en una història amb quatre variacions que posin sobre la taula el paper de l’atzar, per la qual cosa Auster ha defensat també la seva escriptura com una improvisació que és llegeix com “una obra de jazz, amb pura música i pur ball”, on els frases donin tombs.
Al seu parer, tot humà s’ha preguntat alguna vegada què hagués passat si, per exemple, hagués nascut pobre, o en una ciutat en guerra, o s’hagués casat amb una altra persona: “Cada persona vivint a la terra és el resultat d’una història d’atzar, de com és van conèixer el seu pare i la seva mare”.
TAL VEGADA MÚSIC
Preguntat per els seves possibles vides, ha dit que si no hagués estat escriptor li hagués encantat ser músic perquè li sembla “la manera més gloriosa de viure”, però que la seva manca de talent li va fer conformar-s’amb ser un oïdor apassionat; anys més tard, la seva filla Sophie és cantant i compositora, la qual cosa li permet celebrar que almenys hi hagi un músic en la família.
Ha dit que no sap què li va portar a ser escriptor, però ha recordat quan va començar a escriure poemes als 9 anys i sentia que allò li connectava amb el món i li reportava una sensació agradable; després als seus 15 anys va llegir ‘Crim i Càstig’, de Fiodor Dostoievski, i la novel·la el va transformar, així que va decidir que volia escriure novella·els: “No hi ha res millor que escriure novels tenint en compte el que aquesta novel·la havia fet en la meva”.
DE GIRA
Auster porta de gira amb aquesta novel·la des del 16 d’agost al costat de la seva dóna, l’escriptora Siri Hustvedt, per donar les gràcies als seus editors als diferents països, i aquest dissabte al migdia participa en la Setmana del Llibre en Català.
Preguntat per la literatura catalana ha admès tenir “enormes llacunes” en el seu coneixement de la literatura de moltes llengües, com del xinès, el japonès i també el català, a més de l’anglès.
SENSE OPINIÓ DEL REFERÈNDUM
I ha prosseguit: “Sé alguna cosa de la situació política a Catalunya i segueixes que hi ha un gran debat actualment sobre el fet d’un referèndum i si és legal o no, però no tinc una opinió suficient formada perquè no entenc suficient el tema”.
Preguntat sobre la seva visió política al món i especialment als Estats Units, ha dit que hi ha una resposta llarga que prendria un any, i una altra, que ha resumit: “Oh Déu meu! Quin lio”, i ha lamentat que els seguidors del president nord-americà Donald Trump llegeixen pàgines web de dretes i veuen FOX TV.
DONALD TRUMP
En la seva opinió, aquesta televisió ha estat presentant durant els últims 15 anys un món alternatiu a la realitat, davant el que és necessari el treball de periodistes i reporters que voltin la veritat i no escriuen per ideologia: “Sense ells estaríem enfonsats. Necessitem saber les coses, encara que la veritat pot ser molt perillosa per a molts poderosos”.
“El món depèn molt dels periodistes. Són la primera línia de defensa contra l’horror”, ha dit Auster, que considera que la premsa te la gran responsabilitat de fer el millor treball possible a cada moment.
