Pau Morales: ‘Som conscients que ser independentista pot comportar costos personals elevats’

L’any 1931 es van fundar a Barcelona les Joventuts d’Esquerra Republicana–Estat Català (JEREC). Quatre anys més tard, i en una situació d’alta intensitat política, el 1936 es van refundar com a JERC i van perdre la cua d’Estat Català. Vuitanta-dos anys més tard, les Joventuts d’Esquerra Republicana han abandonat la denominació tradicional en una conferència nacional que ha servit per a dibuixar de bell nou l’estratègia política de l’organització. Pau Morales (1994), portaveu nacional de l’organització ara anomenada ‘Jovent Republicà’, ens explica què proposen perquè l’independentisme recuperi la iniciativa: provocar que la repressió es giri en contra de l’estat espanyol, fer polítiques socials, engegar un procés constituent i enfortir les mobilitzacions al carrer.

—El nom de les JERC tenia vuitanta anys. Què ha dut l’organització a canviar-lo?
—De fet, la que hem canviat és la marca. On dèiem JERC, ara diem Jovent Republicà. On dèiem Joventuts d’Esquerra Republicana, continuem dient Joventuts d’Esquerra Republicana. Provenim de les JEREC, del 1931, i fins ara utilitzàvem un logo que ja tenia vint-i-vuit anys. En l’àmbit juvenil, les imatges, les icones i els valors canvien molt ràpidament. En aquesta nova etapa cal fer un salt endavant. Molta gent ha adoptat la República com a aquell mecanisme que ha de permetre tenir unes condicions de vida millors i hi volem aportar el nostre projecte.

—En un moment de desorientació de l’independentisme, Jovent Republicà ha aprovat unes línies polítiques per les quals vol caminar els pròxims temps. Com és aquest camí?
—Mirem de prendre la iniciativa a l’hora de refer l’estratègia. El jovent va tenir un paper molt important en les mobilitzacions que hi va haver a partir del 20 de setembre, i sobretot el 1 d’octubre. Però creiem que els joves no només han de tenir un paper important a les mobilitzacions, sinó que també tenim molt a dir sobre el camí que cal prosseguir.

—I què és això que dieu?
—La ponència estratègica, a més de recuperar la iniciativa política enfront a l’estat, intenta dotar de contingut la idea de ser més independentistes i la de ser més forts. En primer lloc, per ser-ne més, cal aprofitar la lluita antirepresiva i fer que se li giri en contra a l’estat espanyol. També hem d’engegar polítiques republicanes i socials. Ho hem de fer perquè ens les creiem i, sobretot, perquè, si som capaços de fer tant poc com es pugui amb les institucions intervingudes que tindrem malauradament, quina cosa no seríem capaços de fer amb una República? I també hem d’aprofitar el conflicte democràtic amb l’estat espanyol, que hauria d’acabar desenvolupant un procés constituent. Ja que, malauradament, no tindrem la República de manera immediata, per ser més forts, això que hem de fer és preparar-nos perquè el pròxim cop ho siguem més que la repressió de l’estat espanyol. Això ens posa deures en els àmbits sindicals, estudiantils, de moviments socials, institucional i del món municipal.

—Proposeu de fer polítiques socials per a ser-ne més, però quina diferència hi ha amb tot allò que ja es feia la legislatura anterior?
—Potser s’ha fet molta cosa, però com que estàvem centrats en unes altres qüestions no s’hi ha fet prou per a comunicar-ho. Encara hi ha molt de camí per a explicar què seríem capaços de fer si depengués de nosaltres. Amb dos anys tot just vam començar a albirar unes polítiques noves. Sobre la sanitat, s’hi va fer molta feina que fins ara no ha començat a donar fruits. En l’àmbit de benestar i d¡afers socials, la renda garantida tot just es començava a aplicar el setembre.

—I el procés constituent de què parleu preveieu que sigui com el 1 d’octubre o s’espera poder pactar-lo amb l’estat espanyol?
—Mai no hem tancat les vies de diàleg, el nostre escenari ideal seria passar a la República amb pactes a dues bandes. Ara, no descartem res i hem d’estar preparats absolutament per a tot. Per això hem de ser més forts. Hem d’estar preparats perquè la correlació de forces entre la pressió que pugui fer l’estat espanyol i la que puguem fer nosaltres ens sigui favorable. I a partir d’aquí intentarem fer-ho tot de manera dialogada. Actuem de forma pacífica, no-violenta, no com a estratègia, sinó perquè la cultura del país és així.

—L’objectiu de les mobilitzacions independentistes al carrer ha de ser només mostrar disconformitat o han d’intentar blocar el país per a obrir un conflicte i influir-hi políticament?
—No descartem res, però sí que creiem que les estratègies guanyadores són les que et permeten fer una mobilització molt àmplia. Si calgués arribar on dieu hauríem de ser capaços d’arrossegar-hi una majoria molt àmplia, perquè seria una manera de guanyar.

—Quina posició pren Jovent Republicà en el debat al voltant de la investidura de Puigdemont o de la d’un altre candidat?
—L’estratègia independentista no podrà avançar fins que no tinguem un govern. Divendres, Jordi Sànchez hauria d’haver estat investit. Si el jutge Llarena hi té res a dir, s’hauria d’haver presentat a les eleccions. Nosaltres estem a favor de formar un govern imminentment perquè és el que ens ha de permetre recuperar tota la resta. Ara, aquest govern independentista, el que ha de defensar, és que Carles Puigdemont és el president de Catalunya.

—I després de fer govern, què?
—L’independentisme no pot renunciar a cap de les eines que té a l’abast. El govern de la Generalitat no tindrà tota la potència que ens agradaria, però no tenir govern encara és molt pitjor. Creiem que el camí per a arribar a la república exigeix fer un govern.

—A l’octubre es va obrir la porta de la independència però no es va creuar. Com ho fem per tornar-la a obrir i creuar-la aquest cop?
—Aprenent d’allò positiu que hi va haver a l’octubre, que és molt, però també evitant els mateixos errors. No podem tornar a improvisar. Fins al 1 d’octubre tot va anar molt bé perquè hi havia una unitat molt àmplia i tot era coordinat i preparat. A partir del referèndum, el Jovent republicà hi vam trobar a faltar planificació. El pròxim cop que hi arribem hem d’haver previst tots els escenaris, i hem d’estar preparats per a respondre.

—Com van reaccionar les Joventuts d’Esquerra Republicana quan van veure que el govern no implantava la república?
—La implementació de la república necessitava molt més que el fet que el govern ho anunciés. També calia que darrere hi hagués una sèrie de forces i agents socials. Critiquem el paternalisme de no deixar-nos decidir si volíem tirar endavant amb la construcció de la República o no. El govern s’havia preparat per a arribar a un escenari de diàleg amb l’estat espanyol, i cal dir que la nostra gran crítica és dirigida sempre al segon perquè hi va tancar la porta. Arribat el moment no estàvem preparats per a qualsevol altre escenari i, per tant, ho hem d’estar en el futur.

—Com a joventuts d’Esquerra Republicana, la vostra postura va sempre de la mà amb la del partit o poden diferir?
—Som una organització amb un funcionament propi i diferenciat d’ERC. Òbviament compartim un projecte polític, amb certs matisos en funció del moment, però si la militància de Jovent Republicà decidís que en algun punt té uns plantejaments diferents, els defensaríem.

—Ho demano perquè, en una entrevista recent, Marta Rovira parlava de fer un referèndum com a Escòcia, el Quebec i Nova Caledònia. Per a Jovent Republicà cal fer un referèndum acordat?
—Sempre hem dit que el millor mecanisme possible és el referèndum d’autodeterminació. Mai no ens tancaríem a aquesta opció, no podem descartar cap escenari. La mobilització popular de l’independentisme hauria de provocar una mediació internacional ‒perquè, de la voluntat política del govern espanyol, no en sortirà res‒ que acabés en un referèndum. Aquesta és la via prioritària. És això que intentarem, però no ens pot tornar a passar que ho juguem tot a una carta. La ciutadania de Catalunya ha de ser capaç de fer valer la seva voluntat si ningú no se l’escolta.

—Els dos diputats més joves del parlament són d’ERC i vénen de les joventuts. Creieu que el vostre espai polític té una facilitat especial per a atreure joves?
—Mirem d’aglutinar quants més joves millor. Jovent republicà té una implantació territorial molt àmplia arreu dels Països Catalans. El pas natural que fan els militants cap a Esquerra Republicana o cap a algunes altres associacions o moviments socials és lògic: partim del fonament que som republicans i pensem que la política es fa a tot arreu.

—ERC ha perdut dirigents arran de la repressió i això ha portat Marta Vilalta i Gerard Gómez del Moral, fins no fa gaire al capdavant de les JERC, a haver d’ocupar càrrecs de responsabilitat al partit. Esteu preparats per a un relleu generacional tan ràpid?
—Assumirem les responsabilitats que calgui. D’en Gerard, de la Marta i també d’en Pere Aragonès, no dubtem del seu compromís amb el projecte polític. Tenen una militància i una trajectòria contrastades i, en conseqüència, estan sobradament preparats per a assumir responsabilitats en aquesta nova fase de dificultats i d’emergència a causa de la repressió.

—Els militants de Jovent republicà són conscients que els pot tocar fer un pas que potser no tenien previst com a militants joves?
—Des d’aquesta tardor hem preparat l’organització per allò que pugui venir. La militància ara és molt més conscient de què implica prendre compromisos. Ara mateix, amb la situació de conflictivitat amb l’estat espanyol, tot pren una rellevància molt més significativa. No hauria de ser així, però som conscients que ser independentista pot comportar costos personals elevats.

—Les persones condicionades per l’actuació dels tribunals poden ocupar càrrecs de direcció política?
—Tothom pot aportar la seva visió. Aquestes persones, a banda tenir un full de serveis ampli, s’hi han abocat i ho han donat tot pel país. Les hem d’escoltar perquè tenen molt a aportar-nos i segurament la seva experiència és imprescindible per al futur.

—Marta Rovira ha descrit com de condicionada se sentia i ha parlat d’una ‘presó interna”
—L’independentisme aprèn a poc a poc que una de les parts fonamentals de la lluita antirepressiva és que, en un judici polític, la defensa també ha de ser política. Hem de donar tot el suport a les persones encausades tenint en compte que la defensa haurà de ser també política. Hem de fer tot l’esforç per a blindar-los i donar-hi una resposta política.

—I creieu que les defenses s’enfoquen així?
—En la mesura que l’independentisme ha vist com evolucionava la repressió, la unitat antirepressiva s’ha fet més forta i la defensa política dels encausats ha pres relleu. No són només presos polítics, són també ostatges. Hi havia un acord per a fer un govern i aquella mateixa setmana ens van prendre el candidat a la investidura i ens el van empresonar. En la mesura que constatem això, la defensa és més política.

—Creieu que l’estratègia d’ERC és condicionada per la defensa dels presos?
—ERC sempre defensarà tots els presos polítics i intentarà aconseguir-ne l’alliberament com més aviat millor. Això no treu valor a la lluita pels seus objectius. Hem de percebre la lluita per l’alliberament dels presos com a un pas per a la llibertat del conjunt del país. I és aquí on hem d’entendre la idea de fer tornar la repressió en contra de l’estat espanyol. En la mesura que la vergonya pel fet de tenir presos polítics sigui més forta, més feble serà l’estat espanyol i més raons guanyarà l’independentisme. Nosaltres ho entenem així.