18.11.2021 - 21:50
Pau Juvillà (Lleida, 1973) és el primer diputat de la CUP que és membre de la mesa del parlament. Un càrrec que, si tenim en compte els precedents, el posa a la diana de la judicatura, sempre atenta a encotillar els debats parlamentaris a allò que dicta el Tribunal Constitucional espanyol. Tal com ell mateix va reconèixer, una de les claus perquè la CUP proposés el seu nom i no el d’algú altre és perquè ja tenia oberta una causa per la qual pot acabar inhabilitat; una manera d’estalviar-se la por a la repressió.
Aquesta causa –oberta perquè la Crida per Lleida-CUP va decidir de no fer cabal de la junta electoral i mantenir els llaços grocs a les finestres dels seus despatxos a la Paeria– arribarà dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara fa dos anys, aquest mateix tribunal va inhabilitar el president Quim Torra per un cas molt semblant, però Juvillà reivindica la importància de no normalitzar la repressió i etziba: “Allò que vaig fer no és delicte, de manera que no hi pot haver inhabilitació.”
—Què contestareu dilluns al jutge quan us demani si vau desobeir quan no vau despenjar els llaços grocs del despatx de la Paeria de Lleida?
—Allò que hem dit sempre: no vam complir l’ordre de la junta electoral perquè enteníem que era injusta i que responia a la voluntat de l’estat espanyol d’invisibilitzar la repressió. Vam decidir col·lectivament que no en faríem cas.
—El vostre cas és molt semblant al del president Torra. A ell, li van retirar l’escó abans no tingués una sentència ferma per ordre de la junta electoral, aval del Suprem espanyol i acatament de la mesa. Us passarà igual o la mesa actuarà diferent?
—Partim de la base que allò que vaig fer no és delicte, de manera que no hi pot haver inhabilitació. Tenir uns llaços grocs al despatx de la nostra formació política no pot ser delicte. Que ens els facin treure és negar-nos els drets democràtics, la lliure expressió d’un partit polític. Ara, si finalment passa, decidirem col·lectivament què és la cosa millor per a la causa que defensem.
—Quan dieu que ho decidireu col·lectivament, parleu de la mesa del parlament o de la CUP?
—Ho decidirà col·lectivament la CUP d’acord amb què sigui millor per a l’estratègia desobedient per a denunciar l’estat demofòbic que nega una cosa tan bàsica com la llibertat d’expressió i la denúncia d’un fet injust. De la mateixa manera que la decisió de mantenir els llaços la vam prendre en una assemblea de la Crida per Lleida-CUP.
—La majoria sobiranista de la mesa teniu decidit com actuareu?
—La CUP va assumir la responsabilitat d’entrar a la mesa per tres motius. Per a frenar la ultradreta, per a defensar el Parlament de Catalunya i el debat lliure i per a defensar els drets democràtics dels diputats i diputades que han estat reprimits. La mesa ha fet passos concrets en aquests tres eixos. Els precedents hi són, faig confiança absoluta en els meus companys perquè fins ara han complert tots els deures que ens havíem marcat.
—La reforma del reglament serviria per a reforçar la defensa dels diputats en casos com el vostre i evitar que puguin perdre l’escó abans de tenir una sentència ferma?
—A la reunió de la mesa que vam fer a Tornabous –la primera que es va fer fora del parlament en molt de temps, al lloc de naixement del president Lluís Companys i de Salvador Seguí–, vam demanar un dictamen als serveis jurídics perquè ens diguessin quins d’aquells punts del reglament s’havien d’actualitzar –qüestions com ara parlar de “president” i no “presidenta”– i per a incloure-hi el pla d’igualtat. Si es crea una ponència de reforma del reglament, hi portarem l’informe per decidir si es fan els canvis o no, amb les incorporacions que corresponguin dels grups polítics. Evidentment, la CUP farà aportacions polítiques per a blindar aquests diputats encausats per haver defensat les llibertats col·lectives.
—Es trigarà gaire a fer aquests canvis? Si us jutgen dilluns, la vostra sentència pot arribar aviat.
—L’obertura d’una reforma del reglament no és una cosa ràpida, el meu judici en quedarà fora. Però no renunciem a protegir la resta de membres del Parlament de Catalunya i, quan s’obri, hi treballarem. Mentrestant, defensarem la decisió política d’haver mantingut els llaços grocs i no haver obeït perquè era just de desobeir. Tenim clar que defensar el nostre ideari polític i penjar llaços que posen l’estat espanyol davant l’espill i li recorden que té presos polítics no pot ser delicte.
—Ja s’ha condemnat per això mateix.
—El problema és que ho hem naturalitzat. Tenim molta relació amb partits com el BNG o Bildu, però també amb gent de Portugal, Escòcia i el Nord d’Irlanda, i ens diuen: “No us adoneu de com heu normalitzat una anormalitat política.” Que en el Parlament de Catalunya no es pugui parlar sobre la monarquia o sobre el dret de decidir és una anomalia. A l’últim debat de política general de Galícia, el BNG va portar una proposta sobre l’autodeterminació, que es va perdre, però es va debatre. El fet que ni tan sols es pugui debatre és una anormalitat.
—Un altre dels punts calents és el debat sobre l’eliminació de l’article 25.4, que estableix que un diputat ha de ser suspès si li obren un judici oral per corrupció i que es podria acabar aplicant a la presidenta, Laura Borràs. Els lletrats van dir que vulnerava la presumpció d’innocència. S’ha de mantenir?
—A l’informe s’han afegit qüestions polítiques, no jurídiques. És un article que es va afegir a proposta de la CUP. Els servidors públics han de ser exemplars en el seu comportament. És un article rigorós, però que fa d’exemple. Vam demanar que s’incorporés i, evidentment, demanarem que es mantingui.
—En la darrera entrevista a VilaWeb, vau dir que la reforma del reglament volia garantir els drets de tots els diputats fins que no hi hagués una sentència ferma i, si fos possible, més enllà. A més, vau afegir que tant el cas de Laura Borràs com el vostre entrarien en aquesta reforma.
—L’article 25.4 parla del supòsit d’obertura de judici oral a un diputat per casos de corrupció. El diputat no és expulsat, com en el cas d’Alberto Rodríguez al congrés espanyol, sinó que és suspès fins que no hi ha sentència. En cas de dubte a l’hora de qualificar si és un cas de corrupció o no, es dirimeix en la comissió dels diputats.
—El de Laura Borràs, el considereu un cas de corrupció?
—Ja vam dir que ens incomoda que la senyora Borràs presideixi el parlament perquè entenem que dóna ales a certs partits per criminalitzar el moviment independentista. Ara, també és evident, i també ho vam dir, que si no es digués Laura Borràs, aquest cas no hauria tingut aquesta magnitud. Hi ha una lawfare evident. Estudiarem bé el cas i decidirem dins la comissió dels diputats què en fem.
—Si creieu que és un clar exemple de lawfare, com és que no li feu costat decididament?
—Aquí hi ha dues coses. És evident que hi ha una ofensiva judicial de l’estat espanyol contra l’independentisme. S’ha de buscar un equilibri entre veure que la lawfare existeix, i l’obertura d’un judici oral per un suposat cas de fraccionament de contractes. Si no fos així, seria molt diferent. Si fos el cas de Germà Gordó, encausat pel 3%, seria clar. Però aquí es barregen moltes coses i crec que les hem de tenir totes en compte. I hi insisteixo: quan es va presentar la candidatura de Laura Borràs com a presidenta del parlament, vam manifestar la nostra incomoditat perquè sabíem que arribaríem aquí.
—Mentre fem aquesta entrevista, el president Aragonès està reunit amb els comuns per a explorar una negociació per al pressupost. Creieu que el govern pot acabar aprovant-lo amb ells?
—La CUP ha pres una decisió: fer una esmena a la totalitat, però amb la voluntat de continuar dialogant per, si s’arriba a uns mínims, aixecar-la. No ens hem mogut d’aquí.
—Si finalment no hi ha acord entre govern i la CUP, s’haurà de considerar vigent el pacte que va permetre la investidura del president Aragonès?
—El pacte era tan sols per a la investidura, i havia d’anar creixent a partir de la confiança i el treball conjunt. Si no es desenvolupa tal com es va acordar, s’evidencia que era un pacte d’investidura de mínims. No era un pacte de pressupost, sinó d’investidura, i en la mesura que es complís, avançaríem. Si no es compleix, no podrem avançar.
