Pau Juvillà: cal una gran idea i cal un propòsit

Espero i desitjo que per les properes eleccions hi hagi alguna candidatura independentista a qui votar… En Graupera, l’Albano Dante, l’Antonio Baños, en Germà Bel, la Monica Roca, els de la Republica en Marxa o algú del Consell per la República… Qui sigui. Tindran també els seus defectes, segur, però potser no estaran tan viciats per la política de partits que sembla la versió cutre del Rei Mides: tot el que toca ho converteix en merda.
La veritat és que podríem simplement fer una rifa, sembla estadísticament impossible tenir algú pitjor que els hi ha ara.
A aquests ja els dono per perduts, ni els tornaré a votar ni vull saber res d’ells.

El 2017, a Catalunya, el poble ja va guanyar la independència votant el primer d’octubre i reblant-ho amb la vaga general del 3 d’octubre, si no es té és perque els polítics dirigents no estaren a l’altura del poble; si hi haguessin estat Catalunya ja seria independent … Ccomença a ser hora de que la gent es reboti contra els partits “nostres”. S’hauria d’orquestrar una plantada de la gent davant el Parlament de Catalunya exigint que la DUI ja declarada es publiqui al diari oficial i s’implementi. CDRs,ANC,Omnium,AMI, i/o altres… Ha de sorgir una alternativa fidel al primer d’octubre amb possibilitats de guanyar. La gent ho ha de continuar exigint: NI JORDI SANCHEZ, NI JUNQUERAS, NI PUIGNERÓ: INDEPENDÈNCIA// NI AEROPORT NI JOCS D’HIVERN: INDEPENDÈNCIA//NI AUTODETERMINACIÓ, NI AMNISTIA: INDEPENDÈNCIA …

Alçades d’ara Vicent que vols que et digui sobre els parasis que tenim en això que alguns defineixen govern de Catalunya.
Quant temps fa que es veia clar la deriva autonomista i botiflera d’ER? abans de les eleccions Vicent ja hi havia bastants subcriptors que ho denunciàvem, menys és clar, els beats en el mossèn i dels que viuen del partit/sistema.
Hem pregunto Vicent amb una situació com el cas del diputat Pau , es pot definir RIDÍCULA, per què no es defineix que una situació com aquesta només passen a països dictatorials i faixistes

Tenim dos problemes.
– Cada membre representa un nombre de vots perduts quan la justícia Espanyol l’elimina del Parlament.
– Fins ara el CxR manca de legitimitat per representar els ciutadans catalans que volen ser lliure.

Una idea és, per començar, fer cada diputat inhabilitat com un membre (d’honor) de l’Assemblea de Representants del CxR. Això està lluny de resoldre el problema, però és l’inici d’un nou govern per a una República independent. I així fent creixar la bola.

Un exsecretari d’un partit polític català pot ser lletrat del Parlament de Catalunya?
Un expresident de la Generalitat de Catalunya pot ser ministre del Govern d’Espanya?
Un exconseller de la Generalitat de Catalunya pot ser coordinador de Foment a Catalunya?
Un exdiputat del Parlament de Catalunya pot ser director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia en el Ministeri de Transició Ecològica de l’estat espanyol?

Doncs, sí! Perquè aquests personatges, Joan Ridao, José Montilla, Pere Macias i Joan Herrera; utilitzen el colonialisme i els seus partits ERC, PSC, PDeCAT i ICV-Comuns; també. Són només alguns dels molts casos que sota les ideologies del segle XIX i XX han surat en l’aparell de la burocràcia colonial espanyola a Catalunya. Això sí, sempre al servei del ciutadà oprimit i desvalgut per la dreta catalana o, l’espanyolisme centralista, respectivament.

Aquests personatges són el viu exemple del transformisme personal de la transició política colonial espanyola a Catalunya, que permet a individus amb carrera o sense fer-se un lloc al cap, cor i cartera de votants entusiasmats per la prèdica dels seus valors intangibles sempre premiats, com es pot veure al final de les seves carreres, per l’amo a qui han servit fidelment incloses medalles pels serveis fets o en curs.

Són tantes les vides exemplars que tenim en aquest país que no hi ha prou santuaris per oferir-los ofrenes. Per això, aquestes grans institucions anomenades partits farcits de personatges colonials estenen amb “seus”, “agrupacions”, “capelletes” i “comunes” repartides per tot el territori de la catalana terra; amb els seus predicadors corresponents per tal de mantenir els respectius fidels dins la cleda espanyola.

Són com rierols que interactuen cap a la mar dels interessos comuns dels oligopolis espanyols, catalans i internacionals, que emparats pels seus anys antifranquistes mantenen els interessos del franquisme colonial més agressiu a Catalunya. És un cas únic a la història de l’Europa occidental de postguerra on encara perviu, amb els vots antifranquistes, el colonialisme més feixista del continent.

En són exempts de responsabilitat els votants d’aquest entramat d’interessos colonials? Fins a quin punt participen individualment del joc colonial? Fins a quin punt els col•legis professionals de l’advocacia, enginyers, economistes, arquitectes, premsa, metges, etc.? Els sindicats? Els departaments universitaris? Els grups empresarials? No s’ha fet una consulta i un referèndum?

¿Quan més temps pot durar aquesta tragicomèdia de no materialitzar la voluntat popular del 1931, del 1934, del 1978 i del 2017 a Catalunya? I a tota la Nació Catalana? (*)

PS. (*) Comentari a un altre editorial (09.08.2020 | 23:28)
https://www.vilaweb.cat/noticies/agents-daltri-al-parlament-de-catalunya/
Comentava; d’una banda, el descrèdit colossal al qual arriba l’actual sistema colonial a Catalunya i, d’una altra, la feina pendent per tal d’escurçar la descolonització o Fase 2 per a la República catalana. Les causes són, molt ben analitzades, a “El coagul institucional” d’en Julià de Jòdar, d’avui. Que indica per què som, col•lectivament, en el diagnòstic, encara. Segurament, també, com molt bé conclou l’editorial, per manca de propòsit de les elits poltico i afegiria, també, mediàtica-professional. Hi ha, segons el meu parer, massa coàguls, en diferents parts del cos comú català, encara per identificar. Però, malgrat tot, anem avançant per tal de guarir, de la malaltia colonial imposada, el cos sencer català.

Va arribant l’hora de prendre mesures dràstiques de tota mena o deixem-ho correr tot i renunciem definitivament a la democràcia a España i per tant a Catalunya. Desobediència cada cop més radical; crear un Parlament paeral·lel i/o clandestí, recorrer sistemàticament qualsevol sentència als tribunals internacionals, no deixar sols als acusats, per exemple als directors de les escoles davant la “justícia” de España on les sentènciaes ja estan dictades abans de fer-se el judici. …etc. Confrontació a tots els nivells.

A veure, són politics per a cobrar un sou i tenir un càrrec o per treballar pel bé públic, o sigui de tothom del nostre pais? I, si us plau, no em vingueu amb el conte de que mantenint un càrrec (o sigui unes “institucions”) al preu que sigui, i un sou es serveix al país. L’argument no cola i és absolutament falsari. La prergunta és: senyors politics independentistes, estan disposats a perdre càrrecs i sous i si cal, anar a la presó per servir als ciutadans del país i al país, sí o no???!! Responguin per escrit i signin. O retirin-se dignament ara que poden! D’aqui a no gaire s’exposen a que els retirin amb greu deshonor. Que això no passarà? Jo no n’estaria tan segur….

Us sona el “govern a l’ombra”? Donç el govern de Catalunya és l’autentic govern a l’ombra del Estat Ñol.
Qui’n propòsit té el govern, ens pregunta el senyor Partal; diu, ” aquest és el problema i ens reclama solucions”.
Si fos una formula per elabora un medicament que ens hi anes la vida i ja portessim quatre anys de comprovacions i no ens en sortiguesem, que fariem?…no sóc ni matematic ni quimic, però per sentit comú, trobo que l’única alternativa és començar de nou, formular de nou, llençan a la paperera tot el que hem escrit fins al moment, que no els coneixements adquirids i, en consequencia, el primer a despejar de la formula són els polítics que vam votar.
Per H o per B, ara no ho podem saber, però el govern de Catalunya obeeïx fil per randa les consignes del Estat Ñol.
BOTIFLERS, és la paraula més nostrada que els defineix.

Sabem que uns diputats que volguéssin complir la voluntat majoritària del poble serien expulsats, inhabilitats, o empresonats. Si així fos, demostrarien ser uns representants dels qui sentir-nos orgullosos. No serà el cas; com que es mostraran inoperants i submissos, conservaran amb seguretat els seus càrrecs.

I com que ja és evident per a tothom que ERC, Junts i la CUP no tenen cap idea, pla ni propòsit de complir la voluntat majoritària del poble català, és obvi també que serem nosaltres mateixos, si els tornem a votar, els qui els permetrem de seguir col.laborant amb l’enemic en l’esclafament de la nostra llibertat; el non plus ultra del masoquisme.

En conseqüència, i en absència d’un partit autènticament representatiu de l’independentisme, el pla dels qui volem la independència no pot ser un altre que VOTAR NUL a les properes eleccions. I això, amb dos propòsits: Comptar-nos i engegar el “govern efectiu” a la cúa de l’INEM. Si ens volen morts, que sigui la Gestapo qui es molesti a fer la feina; no la Policía Jueva del guetho.

En mi opinión la tragedia democrática en Catalunya será la tragedia de las ya establecidas que ven la catalana, digamos, anticuada o primitiva; poco real que todos puedan participar. demasiado simple.
Hago constar, que hoy más que nunca no creo en las democracias ni en las dictaduras. Ni en los de fuera de la ley.
No hay qué escoger. Es la fuerza primitiva la que se emplea, sean cual sean los medios, y más patente que nunca, la sentencia divina:
“El hombre ha dominado al hombre para perjuicio suyo”.
Y creo que no es salirse del tema.

Quin propòsit hi ha? … quin propòsit tenen? … benvolgudes i benvolguts: cap, més que l’anar tirant de veta.
Som nosaltres que hem de fer camí, col·lectivament, com Ulisses, cercant el retorn a les llibertats que a cadascú, i com a poble, no ens poden llevar mai aquesta caterva de carcellers disfressats de representants d’una mascarada de democràcia. El carrer ens espera, dissabte mateix …
Cal anar endavant, sense perdre el pas. Cal que neixin i ixquen iniciatives a cada instant. La llibertat és l’essència de la persona, el principi i fi de totes les coses. Deixem-los a la vorera del camí a aquests anomenats polítics i lletrats mentre segueixen disputant-se les molles de llurs cobdícies personalistes. Salut!.

¿ON ET VEUS D’AQUÍ A SIS MESOS?
Ho he preguntat en les entrevistes per seleccionar persones amb responsabilitat, i la resposta em feia veure qui té un proposit, i qui no.
Si m’imagino la resposta de líders que coneixem molt bé pel que fan i diuen, trobo que, per exemple, Gonzalo Boye, Laura Borràs i Clara Ponsatí tenen un propòsit i treballen incansables per fer aportacions i obtenir resultats.
En canvi Manuel Marchena, Pedro Sanchez i Pablo Casado em sembla que sí tenen objectius, però no els cal tenir cap propòsit de treballar efectivament per obtenir els resultats, perquè estan convençuts que el resultat vindrà tot sol, com “por la gracia de Dios”,
Tanmateix, no cal dir quina resposta m’imagino que obtindriem si féssim la pregunta al president i consellers de la Generalitat Autonòmica sempre intervinguda, o a qualsevol dels líders de la política de partit que han de guanyar les següents eleccions.
– ¿On et veus d’aquí a sis mesos? és una pregunta que obté respostes d’una gran delicadesa, molt útil per conèixer en quines persones pots confiar els objectius politics.

CATALUNYA ASSETJADA
Condemnes, inhabilitacions, anul•lacions, recusacions, presó, imposicions de llengua, atestats fraudulents, restriccions, exili, atacs informàtics, retallades, intervencions, peticions de 155, sotmetiments, multes, repressió …
Cada dia alguna o més.
No és prou clar
que ens han declarat la guerra?

Responem cívicament i pacífica: boicot, comerç, desobediència, tallades, manifestacions, plantades, compres, inversions, bancs, ocupacions, i per sobre de tot, unitat d’objectius i d’acció, i suport a les institucions no sotmeses. Jordi Guardiola

PS
Avui mateix un inhabilitat per mantenir un llaç groc.

I quantes banderes de la gallina hi ha a “cuartos de banderas” de l’exèrcit o casernes de la G.C.? Quants “Yugos y flechas”? Quants carrers de nom franquista resten? Tot il•legal.

Aixi es Sr Partal. Ni ER ni el JxC del J Sanchez ni la Cup no serveixen per res. ER permet que el PSOE continui manant a canvi de l indult del Junqueres, es sacrifica un pais i una llengua per una persona. I a sobre ens hem de sentir dir, per part del gobierno amigo del Rufian:
“todo nuestro apoyo, repito, todo nuestro apoyo a la familia de Canet”.
Quina vergonya de politics tenim.
Calen nous partits.
Tv3, de la ma del Cruanyes, Sol, Heredia, toni soler, minoves, voltes, llansana, simo, benach, te la missio de que no ens n adonem de la gran estafa erki.

No sigui que els exiliats guanyin a Europa, però Catalunya perdi la defensa del “Procés” en el que estem immersos i que és vital per la nostra supervivència:

La fotografia que encapçala aquest article és com la d’un ramat de xais abocats al contagi de la Covid.

És que potser els de RENFE, espanyols, s’esforcen a donar un mal servei per tal de que, si sobre població al món, siguem la gent del País Valencià i els altres Països Catalans els primers de desaparèixer?

O és que volen carregar-se el tren perquè paguem més, per necessitat del propi transport, amb els impostos inclosos en el preu dels carburants o les càrregues dels cotxes elèctrics, o per les emissions de CO2 a l’atmosfera, com ja estem pagant els catalans del Principat de Catalunya, que també és un País Valencià?

Trobo faltar al País Valencià una moguda com la que hi va haver al Principat, aquell “Espanya ens roba” o aquella manifestació de 2006 en defensa de les infraestructures.

Avui mateix llegia l’escrit d’Ot Bou en el que ens alertava dels anàlisis equivocats o superficials, aquells que diuen que plou però que en realitat volen amagar-nos que se’ns estant pijant a sobre, o encara pitjor, que ens volen morts i veritablement ja ens estant matant “sin que se note el cuidado”, això mentre, ai xaiets, estem intentant infructuosament arribar puntuals a la feina.

I com a darrer toc d’alerta, els catalans del Principat i els de tota la nació implicats en el Procés de Recuperació dels nostres Drets i Constitucions que ens va manllevar entre el 1707 i el 1714, hem de desvetllar-nos de cop sí és que ens hem adormit o ens estem adormint, perquè mentre sembla que Boye i els exiliats poden vèncer Espanya en la qüestió dels drets conculcats als nostres capdavanters exiliats podem perdre la batalla de la Independència de Catalunya.

Espanya ho té tot programat i els plans alternatius sembla que també, ara ens ha bombardejat amb el 25% de la immersió i nosaltres restem indefensos davant d’aquest nou atac, no ens pensem pas que és un fet casual, ha arribat a la seva hora precisa com un nou atac culminant i fulminant que ens agafa desprevinguts, com quan els alemanys bombardejaren Londres, i com si aleshores, els pilots anglesos haguéssim dit, com el nostre Conseller d’ensenyament ha dit que ell no hi pot fer res, mentre el MHP Aragonès ha fet veure que no el sentia.

Què hem de fer perquè no ens aniquilin? Què hem de fer perquè nosaltres mateixos no devaluen les nostres eines de contraatac i defensa com el CxR. El CxR és la reorganització constant per esdevenir un cos tàctic capaç de persistir, d’organitzar-se, de preveure, d’atacar, de trobar, compartir i realitzar la defensa de la República Catalana Independent declarada al Parlament amb la DUI el 27 d’octubre del 2017. No ens pensem que tot això que pot fer i ha de fer el CxR s’improvitza! Per tant qui no estigui inscrit i sigui censat que ho faci i prou ja de dir que no som prous! Som els que som! Els que no hi són esdevenen esclaus perennes i rucs que treballen per omissió de la seva responsabilitat política a favor del qui fa tot el possible per destruir Catalunya.

Som, caminem i vencerem perquè la nostra única Victòria és la Independència.

Lo del llaç és una excusa per comprovar si som idiotes i indignes, exactament com lo de la pancarta i va resultar que sí ho som…

Quantes obvietats més hem de veure per adonar-nos que sense els “polítics professionals” en els ajuntaments, els CCCC, les diputacions, el Parlmanent, els departaments de la Generalitat i les organitzacions satèl·lit amb càrrecs eventuals de “confiança”: NO PASSA RES i tot funciona igual de malament o de bé.

(Ho vam poder comprovar amb el 155, l’ùnic que no va funcionar van ser les transferències de les nòmines per a la meitat dels càrrecs de la Generalitat que van fer fora i per aiXò s’han fet tots neoautonomistes i han obligar el Primer d’Octubre )

Cap de tots aquests que es fan dir avui autoritats, tenen cap autoritat real en les administracions de la colònia. Tot el que és important és decidit a Madrid, o per els polítics del Gobierno de l’estat o per els jutges. Hem comprovat com els politiquets d’aquí només poden demanar i creure. No els deixen fer res més que demanar per humiliar-los, i ells només obeixen amb els pantalons fins els genolls perquè no els fotin fora i es quedin sense la menjadora que els paga el rebut del cotxe i els alimenta la vanitat.

(Ho hem pogut comprovar amb la gestió del COVID i les lleis aprovades i anul·lades al Parlament)

Per tenir militants en nòmina amorrats a les menjadores, millor conservar la dignitat com a poble i no votar-los mai més.

Potser ningú té cap propòsit al cap que sigui factible, però és ben clar que tots, excepte els que no s’estimen ni a la seva família tenim clar què és el que no volem. Després de la mentida d’ERMadrilenya, ja hem tingut prou temps per veure que l’únic projecte d’aquesta gent és mantenir el poder i forçar-nos a oblidar tot el que fa referència a la nostra llibertat com a país i, per tant, personal. És el pacte que va signar l’arquebisbe de la traïció: Oriol Junqueras amb la nana madrilenya per poder posar el seu nen a la presidència de la Generalitat. Ara ja veiem ben clar que això no és viable ni un dia més, perquè els estan tornant el favor sacrificant-nos un darrere l’altre gràcies a l’única política que coneix espanya, nomenada “lawfare”. Per tant, el primer projecte que hem de tenir tots clar és forçar la sortida d’aquest govern de Vichy com més aviat millor, i al mateix temps fer que el govern i el Parlament a l’exili comenci a funcionar a tota potència per destruir la ja ínfima legitimitat que li queda al govern únic espanyol dels aiatol·làs de la santa inquisició amb els títols regalats a la rifa anual de la universitat Juan Carlos un, tan corrupte com el seu propi nom indica. No costa tant acabar d’enderrocar una obra que ja fa molts anys que s’aguanta apuntalada amb quatre bigues i uns quants puntals posats de qualsevol manera.

Que hem de fer? és pregunta Salvador Molins. Tot el que s’ha fet fins ara han sigut pedacets amb poca fortuna. Fa molt que dic el mateix, cal fer una gran vaga. LA VAGA GENERAL!!! I fer caure aquest no govern. Fer caure tota mentida. Fer caure botiflers i opuistes. Prou ineptes que estan narcotitzant el país mentre ramenen la cua i cobren dels nostres diners sense cap vergonya. Cal fer fora aquesta gentussa, l’altra ja s’ho faran. Nosaltres al nostre. Cal empenta i tallar pel dret que deien els nostres ancestres. Bon dia i bona hora. ☮️

Mentre anem desviant l’atenció cap els “colonitzadors” espanyols, estem ajudant a implementar la nova i sibilina dictadura que ens ve de Brussel·les, la dictadura sanitària exercida a través d’unes inoculacions experimentals, i sobretot amb el còdig QR, eina telemàtica imprescindible per exercir aquest control totalitari, l’altra pota també imprescindible, es l’implementaciò del sistema 5G, per tal de gestionar adequadament la gran quantitat de noves dades que progresivament farà falta, el govern ERC i el PSOE, comparteixen, al igual que Vilaweb, ideologia comuna, Open Society, per tant i en el fons, son diferents aspectes d’una mateixa cosa, com a molt es tracta de treure’s de sobre un intermediari com es Espanya, per tractar directament amb l’amo de la granja.
Si no fos perquè els nostre mateix govern, ens ha lliurat al experiment mèdic mes gran de la historia humana coneguda, podria fer costat a la independència, però perquè hauria de donar suport a un estat, un govern, que em pressiona, em vol restringir la meva llibertat individual, només perquè jo no vull fer de cobai humà? Perquè no vull ser objecte ni d’experimentació, ni de enriquiment de psicopates de laboratoris?
Tots aquests polítics, la majoria tenen mentalitat de funcionari, i poca cosa mes, viuen allunyats a les seves torres de marfil mentals que s’han creat, gràcies als vots dels seus acòlits, la seva maquinària publicitària, es la seva principal arma per aconseguir els vots, crear enfrontaments entre ciutadans de diferents ideologies, els permet viure i existir, el mateix que passa amb molts mitjans informatius com el que hi estic subscrit, i del que em queden pocs mesos…
No perdrè ni temps, ni energies per aquesta follia, m’ajuntaré amb gent que valori la seva independència personal per sobre de qualsevol altra consideració, es la única forma d’aconseguir una veritable societat lliure, en la que tothom hi col·labori, a partir d’aquesta llibertat individual, que no s’ha de confondre amb l’anarquia,.. Però per arribar a aquest tipus de societat, cal un salt vibracional, un canvi de freqüència, que no s’aconsegueix de la nit al dia, i que se’ns dubte serà com un part dolorós per a molta gent, que li agafarà a contra peu, molts seran els que si quedaran en el part, moltes criatures naixeran mortes, però les que sobrevisquin, seran la futura llavor.. i no seran Open. Society Sr Partal..

Diu en Partal: ..”I per a què caram tenim un parlament?”

Aquesta és “la pregunta”, I la resposta és òbvia.
Per res, no serveix per res, no debat, no legisla i no defensa la democràcia ni respecta la voluntat dels ciutadans.
Però els diputats, ho són perquè els vam votar.
Si algú pensa que votant el mateix sempre res canviarà és un ximple.
Hem de prendre consciència que s’ha de votar diferent si de veritat volem canvis.
Ens hem d’arriscar i votar opcions fora d’Erc, Cup, i JxC.
Jo al llarg de la vida (ara tinc 66 anys) vaig començar votant al senyor que ara passeja en iot (maleït sigui), després vàries vegades Erc, també la Cup (per anar a Madrid a dir que no, i va resultar que es van abstenir i van entregar una companya a la mateixa justícia que a Catalunya deien que havíem de desobeir) També dues vegades a JxC (i van regalar la DiBA als socialistes que no havien guanyat les eleccions).
Alguna vegada també vaig fer el “vot útil”. Si, aquell que ens demanarà ara a les pròximes eleccions del país veí en Sánchez dient-nos que si no ve Vox. Doncs que vingui, si ve Vox és fonamentalment culpa seva i del seu partit. (segurament no votaré mai més al país veí, de la mateixa manera que no voto a França)
Al febrer vaig votar Primàries i si demà em cridessin a votar, ho tornaria a fer. (Em deien en una tertúlia: és que no són gent prou preparada, pot ser no, però sabeu que us dic. No fa falta ser enginyer ni llicenciat per saber en quina llengua vols que estudien els teus fills, o com has de parlar amb el teu metge, de la mateixa manera que no fa falta ser advocat per saber que en Cuixart no hauria d’haver trepitjat mai una presó).
Només necessitem gent, que estigui disposada a fer complir el mandat de referèndum que vam guanyar el 2017.
Tots al racó de pensar i quan ens criden a votar portem una altra majoria per recuperar el parlament i defensem-ho.
Entre tant participem en el debat constituent per definir com és el país que volem.
Sincerament, al parlament no em representa ningú.

EL DIVORCI ENTRE EL PARLAMENT I LA VOLUNTAT DELS VOTANTS ÉS ENORME

Donem-los idees perquè tinguin un propòsit…

Sense polir. Una llista de candidats independentistes al parlament a ser inhabilitats i després d’un l’altre, desobeint, o millor dit, obeint el mandat dels votants…

PS. Pareu d’anar dient que si votem diferent, que si no votem aquests i en votem uns altres, que si… PROU!

L’autonomia mateixa és l’obstacle. Mira que en som de mesells…La responsabilitat és ben nostra!
Representem-nos nosaltres mateixos amb l’autoorganització i desemmascarem als crítics (passius) que demanen als polítics que els facin la feina que saben que no faran.

Doncs si, avui Junqueras ha explicat el seu pla en una entrevista “els Matins” de TV3. Com sempre fa, respostes retòriques molt llargues, llarguíssimes amb lo que esgota el temps de l’entrevista, i sovint donant revolts i respostes tangencials. Tot i així ha parlat del PSOE -no de l’estat- que diu té idees oposades a ells i per això cal negociar. Ha dit negociar, no dialogar que és la paraula que fa servir el govern de Madrid. I de la negociació ha dit que treure’n alguna cosa és millor que res (!!!!). Ha posat l’exemple d’Irlanda que va fer el seu referèndum malgrat el no reiterat de l’imperi britànic, com si fos igual al regne d’Espanya. I finalment el seu pla: “per arribar a la independència és millor i s’hi arriba més ràpid construint grans consensos que dividint a la societat catalana”. I, atenció, ho ha dit amb gran vehemència. Per tant ja tenim un pla i m’adono que jo soc un dels que divideix la societat catalana perquè no veig que l’estat espanyol sigui com la Gran Bretanya, ni que el problema d’Espanya sigui el PSOE -que també- sinó l’estat, i que en aquests moments de la història treure’n alguna cosa sigui millor que res perquè jo ho vull tot i finalment crec que els grans consensos entre la gent estan més que construïts, acabats, pintats i decorats pel què he vist cada cop que surto al carrer i no veig que ningú esperi que canti el gall en aquesta taula tan ben parada.