Les Magues de Gener: ‘Pau i cultura! Pau i cultura!’

Una serpentina de colors, bicicletes, malabaristes, gegants, muixerangues ha recorregut el centre de València en la nova cavalcada, la que fa tres al segle XXI, de les Magues de Gener.

Davant de tot de la comitiva, avançant amb determinació carrer de la Pau amunt, les tabalades anuncien que la festa comença. Hi ha expectació, música de timbals, de tabals i de dolçaines que de seguida s’escampa arreu. Durant dues hores, la comitiva pujarà en direcció a Santa Caterina, desafiarà el campanar a còpia de muixerangues, tombarà per Sant Vicent ballant sota l’arbreda i arribarà finalment a la plaça de l’Ajuntament per sentir, des de dalt del balcó amplíssim, els desigs i bons auguris de les fantàstiques Magues de Gener.

De moment, la gent que ja s’espera a banda i banda dels carrers, saluda el sol que fa i amb el qual, potser, no comptaven: ‘Tot el que havia de ploure, ja ho plogué ahir’, comenta una àvia a l’amiga. ‘Que feia molta falta’, fa l’altra sense treure els ulls de la comitiva. ‘Sí.’ El nét, mentrestant, contempla embadalit el ball compassat dels gegants, obre molt els ulls quan se li acosta el cabut, agafa els caramels amb timidesa, es mira l’àvia, ella li fa que sí amb el cap i el xiquet s’il·lumina tot amb un somriure.

D’ençà que la Societat Coral el Micalet va decidir de recordar-ho, recuperar-ho, actualitzar-ho, i per tercer any consecutiu, València ha tingut Magues de Gener. Tres conegudes activistes, Xelo Sànchez, Maria Escalona i Laura Berenguer, han representat enguany les magues Llibertat, Igualtat i Fraternitat-Sororitat.

Dalt la carrossa tirada per un cavall blanc, o baixant de la carrossa a abraçar, saludant la mainada o la no tan mainada, fent-s’hi fotos, banyant-ho tot amb una pluja de paperets d’argent, les tres Magues han tancat la comitiva fins que han arribat, entre aplaudiments, a la plaça de l’Ajuntament. Una pancarta col·locada expressament a la mica de tanca que separa el públic de les comparses, recorda la història: ’80 anys després, Llíria saluda la Festa de la Infantesa’.

I és que la celebració és, de fet, una festa recuperada: l’any 1937, en plena guerra, precisament perquè els més menuts poguessin oblidar-ne per uns dies les misèries, una València plena de refugiats va celebrar, al tombant de l’any, la Festa de la Infantesa. A partir de les fotografies, i dels documents recuperats, la S. C. el Micalet va decidir, l’any 2016, de recordar la iniciativa, reprendre-la, adaptar-la als temps que vivim. I van néixer les tres Magues de Gener. I a València, des d’aleshores, hi ha dues cavalcades: la dels Reis de l’Orient i aquesta, també, de caràcter laic i autoorganitzada.

Tonetxo Pardiñas, satisfet de l’èxit de convocatòria, i del desenvolupament festiu de l’acte, destaca ‘la participació desinteressada de cada volta més grups i entitats culturals de tota mena’. La llista, efectivament, i no és exhaustiva, inclou enguany les colles de dolçaina i tabal El Micalet, Estrela Roja, Buf-Alí, El Tudell, Pignatelli, Gatzara, La Llavor, Els Bastonots, El Rossejat i Camp de Túria; les muixerangues la Torrentina (de Torrent), Conlloga (de Castelló) i la Jove de València; els grups d’animació de carrer Caparrut, TotArt, Truc, Espai de Circ, Tallercito Total, Soterranya, Bici és Vida, Amics de les Bicis Clàssiques; els grups de danses Escola de Danses de la Ribera i Pujillay Masis, de Bolívia; les batucades Batukampa Campatraix, S’ambalà, Batucanya Carraixet o Batucal Alfafar; els gegants d’Arrancapins i de Benimaclet o els gegants i nans de Sueca.

I, entre una cosa i una altra, ja són a la plaça. Només d’arribar, precedides per la nombrosa, solemne (i somrient) comitiva de les sufragistes, les Magues han tornat a baixar de la carrossa, han demostrat que les abraçades superen totes les tanques, i han fet cap al balcó de la casa de la ciutat entre aplaudiments i crits de ‘Pau i cultura! Pau i cultura!’. Mentre elles hi arriben, Simeó el pregoner, un personatge amb moltes semblances amb l’editor David Vid, ha anunciat el començament dels parlaments i ha desitjat que la Festa de la Infantesa sumi per a una ‘societat plural, oberta i solidària’.

Un dels grans moments de l’acte ha estat protagonitzat per la ‘veu descomunal’ de Pep Gimeno, el Botifarra, que ha sortit, ha saludat breument, content de ser a la capital, i ha fet emocionar (i cantar) la concurrència amb aquell senzill ‘Mira si hai corregut terreees…’ que acaba dient allò de:

Vinc del cor de la Costera,
del poble dels socarrats,
d’allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.

I han sortit les Magues, acompanyades pel batlle, Joan Ribó, i han rebut aplaudiment general. Igualtat ha explicat el seu somni, ‘que siguem capaços de construir una ciutat tan segura que els xiquets i les xiquetes puguen eixir al carrer’; Fraternitat-Sororitat s’ha emocionat explicant que parlava ‘per totes les dones, per les que són ací avui, per les que no hi són i per les que ens ha furtat el patriarcat’; i Llibertat, finalment, ha llegit un fragment del poema ‘Podries’, de Joana Raspall, per recordar els infants víctimes de les guerres i la pobresa: ‘Si tu fosses nat/ a la seua terra’, ha recordat, ‘la tristesa d’ell/ podria ser teua’.

Totes tres Magues han acabat la salutació proclamant tres drets bàsics de la infantesa, com un auguri que s’estengués pel món: ‘Felicitat, pau i cultura.’

(I no, no hem parlat de l’intent de rebentar la festa. Un grup en molts sentits reduït d’espanyolistes que han deixat que s’instal·lés a la plaça, ha provat de cridar l’atenció, amb insults i banderetes de plàstic. Però, tal com ha explicitat un dels músics de la cavalcada, ‘igual com el paper guanya la pedra, la dolçaina sempre venç el xiulet’.)