06.09.2021 - 14:25
|
Actualització: 06.09.2021 - 20:52
El Departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya ha rectificat i finalment ha acatat que el català deixi de ser la llengua per defecte en el repartiment dels exàmens de les proves d’accés a la universitat (PAU). El 27 de juliol proppassat, la comissió organitzadora de les PAU, seguint les cautelars del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va acordar una modificació de les instruccions per als tribunals de les proves, que a partir de demà fan la convocatòria extraordinària de recuperació.
En una circular redactada per a fer-la arribar als presidents dels tribunals s’informa: “Abans de començar cada prova, els responsables d’aula informaran els estudiants que tenen dret a escollir la llengua cooficial de Catalunya en què volen rebre’n l’enunciat.” “En el moment de distribuir els exàmens es preguntarà a cada estudiant, sense identificar-lo, en quina llengua vol rebre l’enunciat de l’examen, i li serà subministrat d’acord amb la seva elecció”, diu el text. Com que l’ordre del TSJC impedeix que es demani públicament als alumnes en quin idioma volen fer l’examen, el vocal del tribunal de cada aula ho demanarà personalment a cada estudiant.
Fins ara, tot i que es respectava el dret que qualsevol alumne pogués fer l’examen de qualsevol matèria en castellà o aranès, es garantia la preferència del català a l’hora de lliurar les proves. El 7 de juny proppassat, el TSJC va obligar a suspendre el paràgraf tercer del punt 1.2.2 de les “Instruccions sobre el funcionament dels tribunals de les PAU”. Aquell paràgraf deia que es repartirien els enunciats d’examen en català i només si algun alumne ho demanés, li donarien la versió en castellà i recuperarien la versió en català.
Després de la resolució, feta vint-i-quatre hores abans de les proves, la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, va valorar la decisió del tribunal com una interferència i va dir que no es canviaria pas el mètode lingüístic per a fer els exàmens: “La llengua catalana és la vehicular de Catalunya. Les proves d’accés a la universitat no es toquen. Ja es garantia que els alumnes triessin la llengua a l’hora de fer la selectivitat.”
Amb l’acord del 27 de juliol per a modificar les instruccions, la comissió organitzadora de les PAU acata finalment el canvi ordenat pel TSJC. No començarà la prova fins que tots els estudiants no disposin de l’examen en l’enunciat de la llengua cooficial que hagin triat. La comissió també va aprovar que les aules on es facin els exàmens tinguin un cartell que recordi que les proves es poden fer en qualsevol llengua cooficial. El departament creu que així, malgrat tot, es preserva la preponderància del català perquè la majoria dels alumnes continuaran demanant els exàmens en català.
Divendres proppassat, el TSJC va tornar a ordenar que els exàmens de les PAU de setembre s’oferissin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya, “sense preferència per cap”. El tribunal ho ha resolt arran d’un recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe.
Greu precedent
Aquesta rectificació per part del Departament d’Universitats i Recerca pot crear un greu precedent sobre la preeminència del català en l’ensenyament, perquè recupera el concepte del dret d’escollir-ne la llengua. Ja fa anys, amb sengles sentències del 1989 i del 1994, que el Tribunal Constitucional espanyol va negar que existís tal dret. Específicament el TC declarava la constitucionalitat de la llei de normalització lingüística i rebutjava expressament que hi hagués un presumpte dret dels pares a triar la llengua en què havien de rebre l’ensenyament els fills i que pogués condicionar l’activitat de prestació del servei educatiu de l’administració en aquesta matèria.
