17.10.2017 - 22:00
Un ens anomenat Federación Católica de Asociaciones de Padres de Alumnos de Valencia (FCAPA) ha enviat un escrit a la Inspecció General d’Educació valenciana per reclamar que se censurin i s’eliminin de les escoles les cançons de Pau Alabajos.
Aquesta entitat, que fa campanya contra les polítiques d’igualtat (que anomena ‘imposició de la ideologia de gènere’) a la seva pàgina web o que participa en actes de la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana, considera, per justificar la seva demanda, que Alabajos té ‘una determinada ideologia nacionalista’, que una cançó seva surt en un vídeo de la CUP i que per això la seva música ha de quedar vetada a les escoles valencianes. L’escrit de la FCAPA ha trobat ressò al diari ABC i, seguint la cadena, la notícia ha estat utilitzada per una diputada del PP, Verónica Marcos, per demanar la dimissió d’Alabajos, que és regidor de Torrent (Horta).
No és la primera vegada que Pau Alabajos, o Josep Nadal, cantant de la Gossa Sorda i ara diputat de Compromís, esdevenen protagonistes de persecucions del mateix caire: ‘És constant’, ens explica Alabajos, ‘com si tingueren algun becari pendent de què fem les persones que tenim alguna responsabilitat pública’. Una entrevista aquí mateix, o a Catalunya Ràdio, una actuació solidària a Barcelona… i en fan un article: ‘Enguany ja me n’han dedicat cinc o sis. Pareix que s’hagen organitzat per cercar les voltes i acaçar persones de rellevància pública, escriptors, músics, artistes que ens hem marcat políticament perquè no hem pogut quedar callats davant d’allò que passava al nostre voltant. Supose que des del seu punt de vista és la manera de provar de desacreditar Compromís’.
Val a dir que el mateix personatge que participa en la persecució doctrinària dels artistes i les escoles perquè hi troba ‘una determinada idea nacionalista’ no estalvia insults des del seu compte de Twitter: Vicente Morro, president d’aquesta FCAPA, que té com a imatge de perfil la bandera espanyola, es dedica sistemàticament a fer propaganda de manifestacions espanyolistes, a insultar alguns polítics (Joan Tardà o Pablo Iglesias, per exemple), i a lloar-ne d’altres, (Mariano Rajoy, també per exemple).
En tot cas, Pau Alabajos emmarca aquest darrer episodi en un ambient més general, en una mena de ‘cacera de bruixes cap a la nostra cultura’, i recorda de seguida els casos recents de Pep Gimeno, Botifarra, o de Cesk Freixas: ‘En una situació política de rebolic, el feixisme sociològic s’organitza i ataca la gent que fa cultura al País Valencià. Tot allò que significa progressisme els cou. Ataquen qualsevol cosa que siga valenciana. I en aquest cas m’ha tocat a mi. Supose que esperen que callem, però no ho aconseguiran’.
