20.07.2016 - 20:40
MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
L’expresident del Congrés Patxi López ha decidit renunciar a la pensió de 77.000 euros a la qual tenia dret per haver exercit com tercera autoritat de l’Estat durant set mesos, i així ho comunicarà a la nova Mesa de la Cambra, segons han indicat a Europa Press fonts del seu entorn.
Per haver cobrat aquesta pensió, el polític socialista hauria d’haver lliurat la seva acta de parlamentari, però prefereix seguir en el seu escó.
López ha estat el primer president del Congrés que no pertanyia al grup majoritari de la Cambra i també el que ha dirigit la legislatura més curta d’aquesta etapa democràtica; fou escollit el 13 de gener d’aquest any i el va ostentar fins a aquest dimarts, quan es va nomenar a la seva successora, la popular Ana Pastor.
L’exlehandakari percebia mensualment com tercera autoritat de l’Estat uns 13.750 euros incloent l’assignació econòmica com a diputat més el complement com a membre de la Mesa del Congrés, l’ajuda per ser parlamentari de fora de Madrid i els diners per a despeses de representació i de lliure disposició, tot això multiplicat per catorze pagues.
En total, una retribució anual superior als 192.000 euros, la més alta dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat.
80% DEL SOU DURANT SET MESOS
La pensió indemnizatoria per als expresidents del Congrés està regulada en sengles lleis de Pressupostos: la de 1981 i la de 1986; l’article 10 de la primera d’aquestes normes fixa la seva quantia al 80% del sou de la tercera autoritat de l’Estat i especifica que únicament podrà cobrar-se durant un termini igual al qual haguessin desenvolupat el càrrec amb límit màxim de 24 mesos.
És a dir, López tenia dret a rebre per aquest concepte uns 11.000 euros al mes durant un màxim de set mesos.
Ha estat la Llei de Pressupostos per a 1986 la que va establir, en la seva disposició addicional cinquena, que és la Mesa del Congrés la que ha de reconèixer als expresidents aquesta pensió, que es percep des del mes següent al cessi.
A més, les indemnitzacions per cessantia dels alts càrrecs són incompatibles amb qualsevol altre sou de caràcter públic o privat, en virtut d’un decret aprovat a l’estiu de 2012 pel Govern de Mariano Rajoy.
Setmanes després d’aquella decisió del Consell de Ministres, la Mesa del Congrés va aprovar per unanimitat la fórmula per aplicar aquesta nova norma en la Cambra, per la qual la incompatibilitat afecta tant a la pensió dels expresidents com la indemnització per cessi a la qual tenen dret els diputats que compleixen determinades condicions.
Però a més, la Llei Reguladora de l’Exercici de l’Alt Càrrec, aprovada en 2015, especifica en el seu article 7 que no podrà percebre una pensió indemnizatoria qui exerceixi una activitat “pública o privada retribuïda tot i que es renunciï a la seva retribució”.
SEGUEIXI O NO, COTXE I ESCORTA QUATRE ANYS
És a dir, per cobrar la cessantia, López hauria d’haver renunciat a la seva acta perquè no n’hi havia prou amb no cobrar el seu ‘sou’ de diputat. Tot i això, va a comunicar formalment a la Mesa del Congrés que continuarà de diputat i que, per tant, no percebrà la indemnització.
D’aquesta manera, López segueix l’estela del seu predecessor, el popular Jesús Posada, qui també va decidir seguir al Congrés en l’anterior legislatura i no cobrar la indemnització que, en el seu cas, hauria ascendit a uns de 307.200 euros en dos anys.
Amb independència de la seva renúncia a la pensió, López podrà utilitzar durant quatre anys el cotxe oficial i l’escorta a la qual té dret els expresidents del Congrés per motius de seguretat, els mateixos que l’han portat a utilitzar durant l’acompliment del seu càrrec la residència reservada per als qui tenen aquesta responsabilitat.
