08.05.2019 - 21:50
El 1949, ara fa exactament setanta anys, va arribar a la vila rossellonesa de Cotlliure un dels seus veïns més excepcionals: l’escriptor Patrick O’Brian (1914-2000). Potser a molts aquest nom no us diu res, però O’Brian és l’autor de la sèrie de novel·les històriques protagonitzades pel capità Jack Aubrey i el seu amic, metge i espia Stephen Maturin, a l’armada britànica en època napoleònica. Se n’han venut milions d’exemplars a tot el món i varen servir d’inspiració del film Master and Commander, del 2003, protagonitzat per Russell Crowe i dirigit per Peter Weir.
Si bé la tomba d’Antonio Machado ha estat un dels reclams literaris i turístics més grans de la vila, O’Brian n’ha estat un dels màxims secrets. Mentre va viure, molts ciutadans es van encarregar de protegir-ne la identitat i el lloc de residència i encara ara costa de trobar-ne la tomba al cementiri. Tanmateix, ja hi ha una associació d’amics de l’escriptor que comença a preparar-ne rutes amb la col·laboració de la municipalitat.
Quin és el principal atractiu d’aquesta sèrie històrica per als lectors dels Països Catalans, que, malauradament, només poden llegir en la nostra llengua dos dels volums de la sèrie de vint títols? Doncs el fet que el metge Stephen Maturin és un espia incansable que conspira contínuament per aconseguir la independència de Catalunya i d’Irlanda, els seus dos països, car ell és irlandès d’origen català. Els dos protagonistes de la sèrie es coneixen al port de Maó i de llavors ençà la seva amistat roman ferma i indestructible. Maturin confessa més d’una vegada que odia tant Espanya com els francesos. A més a més, aquest personatge és un metge excepcional en el seu temps, fins al punt que és capaç de fer una trepanació a bord si la mar és encalmada. I també és un notable biòleg i botànic. És a dir, un home avançat al seu temps de qui hem de seguir les aventures, o en anglès o en castellà.
En castellà les edita l’editorial barcelonina Edhasa, que va començar a traduir-les al començament dels anys noranta, arran del boom de l’anomenada novel·la històrica. El primer títol de la sèrie va funcionar molt bé i s’ha publicat en formats diversos fins a arribar a cent mil exemplars venuts, poca broma. Segons l’editorial, aquests llibres es continuen venent regularment, tot i que hi ha una distància de vendes important entre els primers títols i els darrers. És normal: O’Brian va publicar vint títols amb els mateixos protagonistes i només els seguidors més acèrrims els compren tots. ‘Sí que es va notar quan es va fer la pel·lícula, que les vendes es varen reactivar notablement’, diuen.
Patrick O’Brian no va començar a escriure aquesta sèrie històrica fins al principi dels anys setanta del segle passat. Quan va arribar a Cotlliure el 1949 ja tenia una trajectòria d’escriptor força notable. Hi arribà amb la seva segona dona, Mary Tolstoy, després d’abandonar una carrera literària que ja havia aconseguit alguns èxits i que va haver de reprendre de zero. Els primers anys a Catalunya va dedicar-se sobretot a traduir del francès a l’anglès i el 1969 va començar a redactar la sèrie que el va convertir en un autor molt més que reconegut, fins al punt que, anys més tard, el 1991, The New York Times va definir el primer llibre de la sèrie com la millor novel·la històrica de tots els temps. Va ser a partir de llavors que va arribar l’èxit mundial i l’espia independentista català coprotagonista de les novel·les es va escolar a milions de cases.
Què va motivar que la mar i les novel·les històriques fossin la seva principal font d’inspiració? Doncs segurament una infantesa malaltissa que el va fer estar al llit i que li va impedir d’allistar-se a l’exèrcit, com havia somniat. Durant la Segona Guerra Mundial es va haver d’acontentar a ser conductor d’ambulàncies. Però podria ser que Patrick O’Brian hagués estat espia dels serveis secrets anglesos? És una de les teories que corren. La seva tapadora com a escriptor instal·lat a Catalunya Nord, però molt a prop de l’Espanya franquista, el podia convertir en una persona especialment ben relacionada que no despertava sospites. El secretisme de la seva vida a Cotlliure també ha aixecat tota mena d’especulacions. I encara el fet que el 1998, dos anys abans de morir-se, uns periodistes britànics descobrissin un altre dels secrets de la seva vida: O’Brian no era irlandès sinó britànic, fill d’un metge d’origen alemany i es deia, en realitat Richard Patrick Russ. Els cotlliurencs el protegien de la fama i quan algú demanava per ell deien que no l’havien vist o que no sabien on era casa seva.
La base de l’independentisme de Maturin
El doctor Stephen Maturin, coprotagonista de les novel·les d’O’Brian, es defineix ideològicament com un nacionalista català i irlandès, que lluita contra la tirania francesa encarnada per Napoleó i l’expansionisme castellano-espanyol, per la llibertat de catalans i irlandesos. Es destaca per la seva intel·ligència i professionalitat –tant en la tasca de metge com en la d’agent secret–, el domini de llengües (català, anglès, francès, espanyol, irlandès, llatí, portuguès, àrab…) i la punteria amb pistola. També el caracteritzen la sang freda, l’addicció a derivats de l’opi, el fet de ser un gran naturalista –membre de la Royal Society– i el gust per la música –toca el violoncel i la flauta. El 1800 viatja a Menorca, coneix Aubrey i comença la relació entre tots dos i la sèrie novel·lesca. El seu avi patern li deixa una fortuna notable el 1812, que inclou terres a Lleida. I, entre més curiositats, té un passaport a nom de Joan Maragall i coneix bastant bé el rerepaís.
Els amics de Patrick O’Brian
Si bé durant la seva vida els veïns del poble varen respectar-li la intimitat i fins i tot el varen protegir de les visites no esperades, la mort de Patrick O’Brian ha originat un canvi important. L’associació d’amics de Patrick O’Brian té un llibre editat que permet de seguir-ne les passes per la vila i també ha reconstruït el seu escriptori a la Mediateca Antonio Machado, perquè el públic pugui veure com era l’espai on escrivia. El diari El Mundo va informar que el 2012 la casa on havia viscut O’Brian sortia a la venda per 650.000 euros. Ara fins i tot hi ha rutes que en descobreixen els punts on transcorregué la seva vida ací i, per tant, el secretisme s’ha acabat. Tanmateix, no sabrem mai si Patrick O’Brian va ser també un espia com els seus personatges. Sí que sabem que a través seu l’independentisme català avant la lettre ha arribat a milions de lectors i que segurament tot aquest reconeixement no degué fer gens de gràcia als agents secrets espanyols, sempre primmirats.
