Patricia Pozo: “És important que els qui tenen atacs de migranya vagin a veure un metge”

Un 20% de la població té atacs de migranya. La majoria no ha anat mai a cal metge per veure si hi ha cap tractament per a evitar-los. Molta gent ho viu com una cosa natural de la seva vida quotidiana. I quan té un mal de cap molt fort es pren un analgèsic per poder continuar. Però hi ha tractaments preventius. I, cosa que és més important, amb una bona rutina alimentària, bevent sovint i fent exercici sense sobreesforços, aquests atacs es poden reduir dràsticament.

En parlem amb la doctora Patricia Pozo, cap de secció del Servei de Neurologia i directora del Migraine Adaptive Brain Center de la Vall d’Hebron, centre pioner en aquesta malaltia.

—Es calcula que un 20% de la població té migranya. Com és que una malaltia que afecta tanta gent se li dona tan poca importància?
—És curiós, està molt infravalorada. La migranya és una malaltia profundament incapacitadora, el problema és que no es considera tan greu com realment és. I això té diverses raons. El cervell és una de les parts del cos més desconegudes. I la migranya és, dins les malalties neurològiques, una de les més invisibles. S’assembla a una malaltia mental: com que no es veu, costa molt de comprendre. Com deies, és una malaltia que afecta molta gent. És pràcticament una pandèmia. Hauria de tenir estratègies de salut pública. Però durant molts anys no s’hi ha donat aquesta importància. Segurament això és perquè afecta molt més les dones. Tots sabem que durant molts anys les dones eren a casa i, per tant, si es trobaven malament això no afectava el sistema productiu. Per això no es va decidir d’investigar.

—Afecta més les dones?
—Quan encara no ha començat el procés hormonal, afecta tant homes com dones. Quan arriba la pubertat, la incidència és el doble entre les dones. I quan arriba la menopausa, torna haver-hi una prevalença igual entre dones i homes.

—Per tant, quan arriben a la menopausa a moltes dones els desapareix la migranya?
—Sí, és una malaltia que té la pitjor expressió durant els millors anys de la nostra vida, si més no els més productius, que van dels vint anys als quaranta. A partir dels cinquanta hi ha un grup que millora i té menys atacs invalidants. Però no tothom té aquesta sort. Encara investiguem per què passa, però creiem que hi ha gent que ha tingut tants atacs de migranya que acaba tenint lesions irreversibles. La malaltia es cronifica per la repetició de tants atacs durant tants anys. Per això creiem que hauríem de començar el tractament molt abans.

—Sabem per què afecta més les dones que els homes?
—Sabem diverses causes que ho poden explicar. Sabem que els atacs es produeixen quan hi ha canvis importants i bruscos al cos o a l’entorn. Per tant, el fet que les dones tinguin l’ovulació i la menstruació cada mes origina un canvi hormonal brusc que al cos li costa d’acostumar-s’hi. A més, sabem que el procés de l’atac de migranya es genera per una neuroinflamació controlada per unes proteïnes concretes. I sabem que les dones es neuroinflamen més que no els homes.

—Quan una persona té un atac de migranya, què li passa al cos?
—Els cervells migranyosos processen d’una manera diferent. Tenen una programació diferent. Els migranyosos tenen un cervell que s’estimula més. El seu cos té uns sensors que capten els canvis. Perceben aquesta informació amb més intensitat, i per tant, desencadenen més activitat cortical. Gasten molta més energia. A més, quan l’estímul és repetitiu i es queda a l’entorn –per exemple, quan fan obres a casa o una ambulància es queda a sota de casa teva– són incapaços de desconnectar aquest canal, que ja no els aporta res. Això els passa amb qualsevol cosa interna i externa. Per exemple, si tenen gana, ells no poden bloquejar aquesta informació, com fem tots els altres. Són cervells molt actius, molt energètics. Per fora no els veus nerviosos, però acostumen a ser-ho molt. Tot plegat té una gran despesa energètica. Cal tenir en compte que aquests cervells tampoc no s’adapten bé els canvis bruscos, perquè els genera molta despesa d’energia.

—I quan tenen l’atac?
—Els atacs passen quan no tenen prou energia per a suportar el sistema. L’atac, en el fons, és un moment en què el cervell demana d’apagar-se i refer-se, per mirar de recuperar energia. Demana una pausa. El problema és que origina dolor i que invalida molt. D’alguna manera, demanem a una màquina que funcioni encara que no tingui prou benzina. És per això que noten que no poden tirar endavant.

—Per això quan algú té migranya vol anar a dormir, apagar tots els llums i evitar els sorolls?
—Exacte, la gent quan té un atac hauria de fer això. El cos ho demana. El problema és que si tens una feina, no ho pots fer, i llavors acabes anant a treballar com un zombi. La màgia és que aquells malalts que arriben a comprendre bé el seu cervell poden modular aquests atacs si els dónes un manual d’instruccions.

—Què diu aquest manual?
—Són coses senzilles. La primera recomanació és evitar els canvis, fer una vida rutinària. Sobretot, pel que fa al son i al menjar. És més important cada quan menges que no pas què menges. Aquesta rutina ha d’incloure menjar i beure sovint. Necessiten recuperar energia. Els migranyosos haurien de fer quatre o cinc àpats cada dia. També han d’evitar begudes que els facin posar encara més nerviosos, com ara les que contenen cafeïna o teïna. Aquests cossos no necessiten més estímuls.

—Es pot fer res més?
—Sí, i tant. Als migranyosos els molesta una mica tot. I com que no poden apagar els programes que els molesten, poden posar filtres. Si et molesta la llum del sol, posa’t unes ulleres de sol. Segur que t’ajudaran. Hi ha molts filtres d’aquesta mena: els taps de les orelles o regular la temperatura, en serien alguns. El millor consell és que quan vegis que el teu cervell pensa en una cosa supèrflua, pensis si el pots aturar tu.

—I fer exercici físic?
—Sí, va bé perquè ajuda a relaxar-se i no pensar en unes altres coses. Això sí, perquè funcioni l’exercici ha de ser de càrdio, però amb una intensitat moderada i sense sobreesforços. Ah! I cal fer un tractament adequat de la medicació, no es pot abusar dels analgèsics.

—Hi ha molta gent que té migranya, però que no ha anat mai a cal metge per a tractar-se. Això és un problema?
—Sí. Per això sempre diem que segurament hi ha el percentatge és de més del 20% de la població. Seria important que els qui tenen atacs de migranya anessin a veure un metge almenys una vegada a la vida. Cal que els expliqui bé com actuar en cas d’un atac, quins tractaments hi ha. Si més no, tindria clar com actuar.

—A quin metge s’ha d’anar?
—El problema és que fins ara no hi ha hagut gaire interès per part de la medicina de família. Probablement és una barreja de moltes coses, tenen molta feina, poc temps, la migranya costa de comprendre, i es pensa que no és greu… Però, per tractar-ho bé, seria important que la primària pogués fer aquesta primera part d’atenció. Si després el pacient realment té una necessitat específica, el metge que tracta la migranya és el neuròleg.

—Quan s’ha d’anar al neuròleg? En quin moment s’ha de començar un tractament específic?
—Si el pacient té un atac menys de quatre dies el mes, no cal tractament preventiu, tot i que sempre hi ha excepcions. En canvi, si té mal de cap entre cinc i nou dies, és recomanable de començar a fer un tractament. I si té atacs més de deu dies el mes, el tractament és obligatori. El problema és que de vegades la gent diferencia el mal de cap més fort dels dies que només té una mica mal de cap. Però, és clar, si quan són fluixos es pren un ibuprofè no anem bé, per molt que de fort només en tinguin un cada mes. Vint-i-cinc dies de mal de cap, ni que sigui fluix, és un motiu de consulta. No cal esperar a tenir cinc atacs de migranya molt forts per anar a cal metge.

—Entenc que hi ha diversos tractaments. Potser els més desconeguts són els preventius. Quins hi ha?
—N’hi ha diversos. La majoria s’han descobert que són efectius per a la migranya casualment. Dels clàssics, hi ha quatre grans grups. El primer, els controladors de la freqüència arterial i cardíaca. Són fàrmacs que es donen per al tractament càrdio-vascular. Després tenim el grup dels neuromoduladors, que en realitat es van inventar per a l’epilèpsia, però que funcionen per a la migranya. El tercer gran grup serien els antidepressius, que s’utilitzem en dosis molt baixes per a facilitar el descans. I el quart gran tractament són els antagonistes del calci, flunaricina. Aquests són els tractaments que els metges de capçalera coneixen. El problema és que la gent no els tolera gaire bé, aquests fàrmacs, perquè provoquen efectes secundaris.

—Per què?
—La gent no vol prendre-se’n tota la vida, i per controlar la malaltia pot ser que el tractament duri un període llarg. I, així com a un diabètic li dius que ha de prendre insulina tota la seva vida i no et dirà que no, els migranyosos sempre intenten evitar la medicació. En part, això passa perquè el tractament no és tan eficaç i la tolerabilitat no és gaire bona, cosa que causa una manca d’adherència. Els estudis diuen que al cap de sis mesos un 75% dels pacients han deixat el tractament, perquè no n’estan prou contents. Al cap d’un any, només un 12% continua amb la medicació.

—Però hi ha nous tractaments?
—Si, des de fa deu anys fem servir el bòtox, però encara és molt desconegut per a la majoria de malalts. També es va descobrir casualment: les dones que se’n posaven pensant en l’estètica notaven que milloraven, que ja no tenien mal de cap. Després, s’han fet molts assajos clínics que n’han demostrat l’eficàcia. Aquest tractament el donem a la gent que té més de deu atacs de migranyes cada mes. És a dir, que en tenen molt sovint.

—I com funciona?
—Els posem bòtox al voltant de tot el cap i subcutani, cada tres mesos. Va molt bé perquè no té efectes secundaris, només fa desaparèixer una mica les arrugues del front.

—És l’únic tractament nou?
—No, ara fa poc que hem desenvolupat els primers tractaments biològics molt específics de la migranya. Aquests bloquejar una acció d’una proteïna neuroinflamatòria. Això s’injecta subcutàniament una vegada el mes. És la segona gran revolució dels nostres tractaments. El problema és que és una mica car. Però un 60% dels pacients milloren més d’un 50%. I, cosa més important, milloren en la intensitat de l’atac, però l’acció del tractament també és menor i funciona millor. És a dir, tot baixa. En canvi, un 35% dels pacients milloren entre un 30% i 50%. I un 15% no tenen cap efecte, no responen al tractament.

—Podem saber quan ens vindrà la migranya? Saber-ho pot anar bé?
—Només un 30% ho sap identificar. Si algú es vol entrenar per ser capaç d’identificar-ho, haurà d’estar atent a tots aquells símptomes que tenen a veure amb el cansament, com poden ser els badalls, adoloriment muscular, ull cansat o gana, però és molt difícil.

—I si algú ho detecta, pot fer res per evitar el dolor de la migranya?
—Ha de descansar. Normalment, quan estàs així és que no has seguit cap dels consells de què hem parlat. S’ha d’assegurar que descansa correctament, si cal amb l’ajut de fàrmacs. Si trobo que estic cansada, miraria d’anar al llit més d’hora… Intentaré de compensar durant uns dies allò que no he fet bé. No hi ha gran cosa més a fer.