01.12.2023 - 21:41
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya va presentar ahir la nova temporada dels Pastorets, que comptarà amb més de 250 funcions per tot el Principat, concretament, a 52 municipis. Amb motiu de la presentació, a la Casa dels Entremesos de Barcelona, es va fer la taula rodona “Pastorets: un fenomen d’arrel, jovent i vigent”, encapçalada per la cantant Alèxia Pasqual, vinculada als Pastorets de Constantí; l’artista musical Oriol de Ramon, del grup The Tyets i vinculat als Pastorets de Mataró; la periodista de TV3 Mònica San José, vinculada als Pastorets de Sant Andreu de Palomar; i el periodista esportiu Arcadi Alibés, vinculat als Pastorets de l’Ametlla de Merola. Tot plegat, moderat pel periodista Espartac Peran, que ja va advertir que ell no havia fet mai d’actor als Pastorets. “He fet pastorets des del públic, que també és una manera de fer-ne. De fet, ja tinc les entrades per al primer espectacle dels Pastorets de Mataró”, va advertir el presentador.
Tampoc no hi van faltar Adelaida Moya Taulés, directora general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya, i Josep Peramiquel Cols, president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, que va convidar tothom a ser “testimoni actiu” dels Pastorets.
Els Pastorets, escola de teatre i de vida
Els Pastorets, per a molts, és la primera escola de teatre. Espartac Peran ho deia així: “A molts teatres, fins i tot al Nacional, per exemple, quan s’aixeca el teló, molts dels actors han passat pels Pastorets. Són la primera escola de teatre.” Una afirmació amb què els quatre membres assistents a la taula rodona coincidien. Alèxia Pasqual, formada en interpretació, explicava que, en el seu cas, la primera vegada que va pujar a un escenari va ser per fer els Pastorets del seu poble. Va ser allà on va descobrir que volia dedicar-se al món de l’espectacle. “Estic molt agraïda als Pastorets, perquè van ser de les primeres oportunitats que vaig tenir de pujar a un escenari, de saber què volia dir tenir un públic davant.” “L’empremta que tenen els Pastorets, en la meva carrera, és molt gran. A la meva classe de l’Institut del Teatre, de deu alumnes m’atreviria a dir que nou –per no dir que tots deu– havíem començat fent els Pastorets. El nostre començament és allà.” Li va passar igual, a Mònica San José. “Ho tinc claríssim: els Pastorets em van servir per a estudiar el que vaig estudiar. Volia fer periodisme de televisió. No de premsa escrita, no. De televisió!”
Per la seva banda, Arcadi Alibés va explicar que els Pastorets li havien fet perdre la por de pujar a l’escenari, fet que ara li permet de comunicar-se molt millor davant la càmera de televisió. En el cas d’Oriol de Ramon, haver-hi pujat de ben petit fent de nen Jesús als Pastorets de Mataró li va servir per a adquirir habilitats que ara, amb The Tyets, ha aplicat. “No és només una escola on aprens teatre, sinó que aprens dedicació, esforç, treball en equip… Aprens a construir una obra de teatre des de zero: passar text, els assajos, interpretar-ho dalt l’escenari. […] Hi ha un esforç col·lectiu.” I afegí: “Al final tots els projectes són això: l’amor cap a les coses que fas.” Aquest amor de què parla és el motor que ha permès que, durant dècades, i segles, hàgim gaudit d’aquesta tradició que els intèrprets fan de manera totalment altruista i voluntària i que per això, avui dia, continua essent una tradició vigent i una cita indispensable al calendari nadalenc.
El nen Jesús, àngels, dimonis, follets, pastors, la Verge Maria… De Ramon, Pasqual, San José i Alibés han fet molts dels personatges que apareixen als Pastorets. “Feies una mica el que podies”, diu De Ramon. Alibés, amb molt d’entusiasme, explica una anècdota de quan tan sols tenia dos mesos: el van pujar a l’escenari per fer de nen Jesús. Per demostrar que era un nadó de debò i no un ninot, com acostuma a passar, volien que plorés. Però Alibés no va deixar anar ni una llàgrima. Alèxia Pasqual també recorda una anècdota: quan era molt petita, en una funció dels Pastorets només havia de dir una frase. Al moment de sortir a escena, en lloc de dir-la, va dir: “Mama, tinc pipí!” Una de les coses que més recorda De Ramon, en canvi, és repassar el text a l’hora de sopar amb la família. I és que, per a tot ells, els Pastorets no han estat una escola de teatre i prou, sinó també de vida.
Les principals novetats de la temporada 2023-2024
Una de les novetats d’enguany que va presentar Peramiquel amb especial il·lusió és l’estrena de la dramatúrgia que es farà al grup dels Pastorets de Pals. S’hi presentarà el text Els pastorets de casa nostra, de Roc Esquius i Miquel, actor, director i dramaturg emergent. Una obra encarregada per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya que es va fer el 2020. És un guió dels Pastorets del segle XXI, que beu de la tradició però que n’actualitza els valors, el context i l’acció.
Una altra novetat és la reincorporació dels Pastorets de Girona, que, després d’uns anys sense representacions, tornen amb una proposta renovada. “Els Pastorets és actualitat. I està molt bé que la cultura popular i el teatre s’actualitzin bé sense perdre la seva història”, va dir Peran.
A més, enguany és un any de celebracions: els Pastorets de Ripoll fan 125 anys; els de Balsareny, 75; i els de Figueres i els de l’Orfeó Martinenc de Barcelona celebren el seu centenari. Amb aquest grapat de celebracions, Peramiquel va dir amb orgull i seguretat que els Pastorets formen part del “patrimoni cultural immaterial de Catalunya” i que són un signe d’identitat popular que fa singular el país. Tot seguit va destacar el fet que es faci en català, una manera de “protegir la llengua de les interferències de la globalització”, al mateix moment que afegia: “Ens cal continuar treballant la llengua del país en totes les formes de cultura popular.”
Peran, per la seva banda, va reivindicar els Pastorets des d’una mirada més crítica: “Tinc la teoria que som un país que tenim molta vergonya i critiquem molt les nostres tradicions, i ens costa molt portar la bandera de tota allò que som, però, per exemple, Joan Amades ha arribat a fer molt per la nostra cultura. Explicar-la i que quedi com un costumari… Hi ha països que ho envegen, això, perquè no ho tenen. I nosaltres ho tenim i ho apreciem molt poc.” Així i tot, les xifres avalen el gran èxit dels Pastorets, Nadal rere Nadal. Segons dades aportades per la Coordinadora, la temporada passada van aplegar 58.500 persones de públic. I aquesta temporada s’espera que les xifres siguin de rècord: en total, hi haurà 63 grups teatrals de 52 municipis que involucraran milers de persones –entre 6.000 i 7.000, segons la Coordinadora– i que portaran a escena més de 255 funcions, interpretades entre el 10 de desembre i el 9 de febrer. Per tant, enguany tothom trobarà un espectacle dels Pastorets a prop de casa.
