Pastisseria Lis: els xuixos del Raval que tenen molts fidels

L’olor de figures de xocolata es comença a sentir molt més que mai aquests dies a les pastisseries. Als obradors, tot és a punt per a preparar aviat les mones de Pasqua. A la pastisseria Lis, al número 19 del carrer de la Riera Alta de Barcelona, les animacions modelades amb cacau també esperen la base de mona per sorprendre a taula Dilluns de Pasqua. A les pastisseries, el calendari festiu de tot l’any programa la feina. Però hi ha postres que es fan estimar cada dia de l’any, com ara els xuixos d’aquesta pastisseria del Raval inaugurada l’any 1962, al número 9 d’aquest mateix carrer. D’aleshores ençà, sempre amb la mateixa fórmula, elaboren el seu xuixo, amb massa de croissant i crema. “S’estira la massa, es talla en forma de triangle, s’hi posa la crema, es tanca, i es deixa fermentar. Després, es fregeix. D’aquesta manera, la crema, ja pasteuritzada, la tornes a coure”, explica Pere Camps, segona generació al capdavant de l’obrador Lis de la Riera Alta. La seva germana Alícia Camps porta una segona pastisseria Lis, que la família va obrir l’any 1988 al número 137 del carrer de Calàbria.

Però l’obrador no s’ha mogut mai del Raval, continua fidel a aquest barri de la Ciutat Vella. Tan fidel com els nombrosos clients que continuen anant a comprar els xuixos a la pastisseria dels Camps. “N’hi ha que fa temps que ja no viuen al barri, però vénen d’allà on sigui per comprar xuixos”, explica Alícia Camps. A la pastisseria de Calàbria també en despatxa molts. A les vitrines hi ha el mateix gènere que surt de l’obrador del Raval. Els clients que ja no viuen al Raval trien qualsevol de les dues pastisseries per anar a comprar xuixos o unes altres postres, segons cap a on vagin a passejar, explica Alícia Camps. “Gràcies a Déu tenim molts clients fidels i fixos.” Alguns vénen de Granollers, Sitges i més poblacions a buscar els xuixos. El tracte als clients i a l’inrevés ha fet molt en aquesta fidelitat, però dels primers clients, dels anys seixanta, ara n’hi ha pocs.

També són molt populars en aquesta pastisseria el pastís de formatge, el bracet de nata, les pastes de te o el vienès, que és un tortell de cabell d’àngel molt popularitzat al restaurant Casa Leopoldo, clients de la pastisseria i en què anaven molts periodistes, artistes, polítics i escriptors, com ara Vázquez Montalban. “Els seus pares vivien al costat de la nostra pastisseria, i quan els venia a veure sempre venia a buscar el tortell.”

Artesanals i productes naturals

Tots els pastissos que fan són elaborats de manera artesanal i amb productes naturals, tal com s’ha fet sempre d’ençà que els pares d’Alícia i Pere Camps, Isabel Huertas i Pere Camps, la van obrir. El pare abans havia treballat a la pastisseria Casa Mora. “Hi va començar fent d’aprenent a catorze anys”, expliquen els fills. I quan va obrir la seva pròpia pastisseria i obrador, ja feia xuixos. “Els servien, entre més llocs, a un bar que hi havia al mercat de la Boqueria, abans que hi hagués el Pinotxo que, quan va obrir, també els va voler servir per als seus esmorzars.” Però, tal com expliquen els fills, el pare, que ja duia els xuixos a un altre bar del mateix mercat, per deferència d’aquest primer client, no els va voler servir al bar Pinotxo fins que els altres no es van haver jubilat. Ara continuen proveint el nou Pinotxo, en el nou emplaçament al mercat de Sant Antoni.

Actualment, serveixen xuixos dels Camps a la Granja Elena de la Zona Franca, al Xampanyet, del carrer de Montcada i als Quatre Gats, al carrer de Montsió. A la pastisseria, n’hi ha cada dia, però molts clients que hi van a cercar-los el cap de setmana o en diades assenyalades, com ara per Sant Joan i Reis, els encarreguen el dia abans.

Uns altres pastissos molt demanats de la pastisseria Lis són el Tatin, el braç de crema, i el pastís de xocolata amb fruita que van batejar amb el nom d’August, pels pagesos proveïdors de maduixes del Maresme, de Ca l’August. “Els hi vam demanar abans, si el podíem fer servir per anomenar el pastís”, precisa Pere Camps. També tenen brètzels amb cabell d’àngel i ametlla, pastís de llimona, plum-cake de poma i panses, llimona, taronja i nous, i fan croissants de pastís de formatge. “Cada client té el seu dolç. La feina és ajudar a triar una alternativa a qui ve per una cosa que es pugui haver acabat aquell dia”, diuen. Però aquesta és la manera que provin unes altres especialitats de la casa.

Canvis al barri

“Muntar un obrador a Barcelona és molt complicat”, diu Pere Camps. Per això, en part, no s’han mogut mai del Raval. Però al seu voltant, moltes altres coses han canviat. “Sempre havia estat un barri molt treballador i bastant autosuficient –expliquen–. Hi havia merceria, botiga de mobles, botigues de queviures, de tot. Però després, amb la droga, es va fer el barri més complicat per viure-hi, als anys setanta i vuitanta. Molta gent se’n va anar anant i ara hi viu gent de moltes nacionalitats diferents: paquistanesos, xinesos, filipins, equatorians, bolivians, i algun català.”

Recorden que, quan ells eren petits, la canalla jugava i anava amb bicicleta pel carrer. Alícia i Pere Camps van ser dos d’aquells infants que feien molta vida al barri. “Cada dia, en tornar de l’escola, veníem a la pastisseria.” De seguida que van poder, els caps de setmana ja donaven un cop de mà i Pere Camps, quan va fer divuit anys, va començar a treballar a l’obrador amb el seu pare. En va aprendre totes les fórmules que avui dia continuen guiant la seva feina. A les sis del matí ja s’hi posa. És un dels sacrificis que no saben si les futures generacions, en el seu cas i en el de molts obradors artesans, estan disposades a assumir. “Perquè algú gaudeixi, algú ha de matinar”, diu.

Entre els seus clients també tenen alguns turistes, sobretot aquells que els descobreixen per les xarxes socials, com ara Instagram. “De vegades vénen xinesos, per exemple, demanant un braç de gitano, sempre alguna cosa en concret, i van amb el mòbil a la mà”, explica Alícia Camps.

Són seixanta-dos anys d’història d’un negoci familiar que ha rutllat: “La part bona que hem tingut és que hem sabut valorar el que tenim, des que vam començar, escombrant i netejant. I gràcies a l’equip de dotze persones que tenim, tot funciona. És una col·laboració de tots”, reflexiona.