Pastís de formatge i maduixots

El maduixot

El maduixot és el fruit d’una planta que s’anomena fraguera, mentre que la maduixa és el fruit de la maduixera. El maduixot és més gros, la maduixa és molt més petita, té una consistència més tova i un gust molt més intens. A les botigues, acostumem a trobar-hi maduixots.

Tant l’una com l’altra són unes fruites complexes, perquè la part carnosa és un eixamplament de la base de la flor que conté molts fruits: cadascun dels granets que trobem a la superfície.

Aquesta planta perenne va ser introduïda a Europa des dels Estats Units al segle XIX i es van anar fent encreuaments amb altres variants, com la xilena, per millorar-ne el sabor. Es conreen en hivernacles, on es tapa el terra per protegir el fruit, o en cultius verticals, per evitar que s’embrutin i es malmetin. Es cultiven en llocs on hi ha un hivern benigne. Els Estats Units en són els primers productors, seguits d’Espanya i Turquia. Els que nosaltres trobem als mercats acostumen a ser de Huelva, València i el Maresme.

Nutricionalment, és molt interessant: aporta molt pocs hidrats de carboni, gens de greixos i molts minerals i vitamines. És ric en potassi (un mineral que ajuda a regular l’equilibri dels líquids a l’organisme i la tensió arterial) i també conté calci, fòsfor i ferro. Conté vitamina A, vitamina B3 i B9 (àcid fòlic) i molta vitamina C. De fet, té més vitamina C que la llimona, la taronja o la mandarina.

A tots aquests ingredients beneficiosos per al nostre organisme, cal afegir-hi la fibra, que sempre ens convé per regular el trànsit intestinal i per preservar el bon estat dels budells.

El formatge

Els nostres avantpassats van resoldre el problema de conservació de la llet elaborant formatge. Com que hi ha moltes classes de formatge, podem resumir-ne el procés de fabricació explicant que s’hi afegeixen ferments làctics (bacteris que activen la fermentació) i quall (que és un enzim que es troba a l’estómac dels vedells). El ferment i el quall fan que la llet es coaguli. Després cal separar la part líquida de la part sòlida, premsar-lo i salar-lo.

Segons la quantitat d’aigua que contenen, els formatges es divideixen en formatge fresc o curat. Depenent de la classe de formatge que es vulgui obtenir, es premsarà més o menys o es deixarà fermentar i madurar.

Els formatges frescs no han de fermentar ni madurar i s’assemblen més a la llet. En canvi, els formatges secs i curats sí que han de fer aquests processos.

Els formatges frescs no necessiten cap temps de maduració i cal consumir-los de seguida, perquè conserven molta aigua. La seva composició és molt semblant a la de la llet i contenen gairebé la mateixa quantitat de lactosa.

Els lactis, que darrerament estan molt qüestionats, són uns aliments que aporten hidrats de carboni (la lactosa) i proteïnes d’alt valor biològic. També hi trobem greixos que vehiculen vitamines liposolubles, com la vitamina A i la D. Els nivells de vitamina D de la població són molt baixos i és una vitamina imprescindible que ens ajuda a sintetitzar el calci als ossos (amb l’ajuda de l’exposició a la llum del sol) i s’ha descobert que també té un paper protector en el càncer de còlon.

Ingredients per a un pastís per a 6-8 persones

-125 g de formatge tipus Philadelphia light
-125 g de formatge Mascarpone
-1 iogurt natural
-3 formatgets
-3 ous sencers
-80 g de sucre
-40 g de farina de blat de moro (Maizena)
-8 maduixots
-3 maduixots més per persona
-una mica de mantega per a untar el motlle

Preparació

Per a batre la barreja de formatges, us aconsello que ho feu amb una batedora especial per a fer rebosteria, que té dos braços amb dues varetes. Aquestes varetes barregen i baten però no trituren i tractaran millor aquests ingredients delicats. Si no en teniu, feu servir la batedora a una potència suau.

Renteu els maduixots i deixeu-los escórrer.

En un bol, per a poder fer anar la batedora (si pot ser, la de les varetes), barregeu els ous i el sucre fins que la barreja canviï de color i sigui més clar.

En un altre recipient, barregeu el formatge Philadeplhia, el Mascarpone, el iogurt, els formatgets i la farina de blat de moro, si pot ser, amb el batedor de varetes.

En un altre recipient, amb la batedora, tritureu bé vuit maduixots que ja heu rentat i s’han escorregut.

Poseu els ous batuts amb el sucre al bol on hi ha el formatge i bateu-ho amb suavitat, amb la batedora o amb una espàtula manual.

Afegiu-hi els maduixots triturats i barregeu-ho també amb delicadesa.

Desfeu una culleradeta de mantega al microones i unteu-ne el paper de forn que posareu al motlle rodó.

Enceneu el forn en la posició que escalfa a dalt i a baix a 170ºC i poseu la reixeta a altura mitjana.

Aboqueu la massa al motlle que heu folrat amb el paper vegetal untat de mantega.

Opcional: talleu els maduixots que queden en sentit longitudinal (de dalt a baix) en tres làmines i poseu-les damunt del pastís fent rotllana, intentant que no s’enfonsin dins la massa.

Poseu el pastís dins el forn, que ja serà calent, damunt la reixeta a altura mitjana durant trenta minuts.

Vigileu el procés de cocció i, quan hagin passat els trenta minuts, punxeu el pastís amb un ganivet afilat o un escuradents per mirar si la preparació ha quallat. Si us sembla que ja està fet abans dels trenta minuts, feu també la prova perquè no es cogui massa.

Quan el tragueu del forn, deixeu-lo refredar damunt el taulell i, quan ja sigui fred, guardeu-lo a la nevera.

Li escau menjar-lo fred perquè la textura serà més compacta.

Si preferiu no posar els maduixots al damunt, podeu tallar-los i deixar-los macerar amb una culleradeta de sucre i unes gotetes de vinagre perquè treguin el suc i, després, podeu servir el pastís acompanyat dels maduixots frescs.

Interpretació de la taula

Aquest pastís de formatge i maduixots té un contingut elevat en proteïnes.

També aporta greix, per això he aconsellat que feu servir el formatge Philadelphia light, perquè així serà més lleuger.

En canvi, com que la quantitat de sucre i de farina és baixa, aporta pocs hidrats de carboni.

A més de poder-lo degustar al final del dinar o del sopar, pot ser un bon esmorzar o berenar ric en proteïnes i calci.

Comentari

De maduixots per a acompanyar, poseu-ne els que vulgueu, perquè amb molt poques quilocalories obtindreu una gran quantitat de vitamines amb efectes antioxidants, minerals i fibra.