28.04.2022 - 21:50
|
Actualització: 28.04.2022 - 22:01
Enguany, hi havia molta il·lusió i moltes ganes de Sant Jordi. Veníem de dos anys de pandèmia, el primer dels quals, tots tancats a casa, i el segon, amb les restriccions encara ben presents. La diada s’esqueia en dissabte, fet que afavoria passejar a totes hores, badar, ser al carrer… A més, s’havien previst noves iniciatives, com l’anomenada superilla al passeig de Gràcia. Però van ser les anomenades “inclemències del temps” – tempestes, calamarsades i ventades– les que van marcar el dia del llibre, amb pèrdues notables per a algunes editorials i llibreries per a les quals caldrà preveure ajuts i solucions a l’altura del desastre. Res que no hàgim vist, per exemple, al camp, on les gelades d’aquests darrers dies han fet malbé part de la futura collita.
A partir d’aquí, han tornat els inefables debats sobre Sant Jordi, afegits als habituals sobre l’omnipresència dels autors mediàtics i les llistes de més venuts –dades més de consuetud que no pas realment informatives–, la banalització de la festa sobre la qual alerten els puristes i les dificultats de moure’s pels principals carrers de Barcelona. La idea-força del debat actual és la sostenibilitat d’un sistema editorial que fia entre el 10% i el 30% de les vendes anuals a un sol dia.
El món del llibre és un negoci
És evident que Sant Jordi és un dia important, en què pràcticament tothom, els compradors usuals i els que no, els lectors i els no lectors, fan despesa. Ni que sigui per regalar, per fer bonic o falcar una taula, aquell dia compren llibres fins i tot aquells a qui no els agrada llegir. Pocs sectors tenen una diada d’aquesta dimensió. Ara, això que és una sort també pot ser un parany.
Perquè no ho oblidem, el sector del llibre –escriptors, traductors, editors, correctors, distribuïdors, llibreters…– no és un sacerdoci, ni un voluntariat, ni un hobby o una passió, sinó, sobretot, un negoci. Un negoci particular en què, per exemple, existeix un sistema de dipòsit a les llibreries i de retorn als editors que complica la qüestió. Per això, més que discursos i idees pròpies d’una mena de fetitxisme o idolatria romàntica que en podríem anomenar “llibrisme” –enamorament naïf del llibre i la llibreria, molt afavorit pel món d’Instagram– el món del llibre s’hauria d’assegurar, sobretot, allò tan fàcil de dir i tan complicat d’assolir: que Sant Jordi sigui tot l’any.
El llibre, un objecte imprescindible
És a dir, la sostenibilitat començaria a aconseguir-se amb un augment de les vendes durant la resta dels tres-cents seixanta-quatre dies (cinc en any de traspàs), fet que implica ampliar el nombre de lectors i compradors habituals de llibre. Que els llibres siguin percebuts com un objecte de consum comú i imprescindible, com ho són els telèfons mòbils o les plataformes audiovisuals. Que sigui complicat anar pel món sense estar al cas de les novetats literàries, com ho és en molts àmbits conèixer la darrera sèrie de Netflix o el darrer restaurant obert.
Per això, més que no pas fer disbarats com portar els llibres molls i fets malbé a les biblioteques escolars –idea insòlita contestada pels mateixos afectats, com l’editora Laura Huerga, de Raig Verd, una de les més afectades–, allò que cal és que a les escoles i a les biblioteques escolars es treballi l’hàbit lector i que s’eviti de perdre’l a mesura que la mainada es fa gran. Són els lectors del futur.
I si voleu ajudar les llibreries i les editorials afectades, és molt fàcil. Avui i demà també es poden comprar llibres. També és Sant Jordi.
L’imprescindible
La setmana passada parlàvem del nou disc de Mishima, i no fa gaire del retorn d’Antònia Font. Ara és el torn d’un dels grups més veterans del panorama musical català, els Pets, que presenten 1963, el seu tretzè àlbum. Amb un títol que fa referència a l’any de naixement dels seus tres integrants –Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Càceres–, els Pets ens demanen que escoltem els dotze temes d’un disc on diuen que opten per “l’optimisme adult, les cançons curtes i directes sense cap mena de farciment”, amb calma. Tot plegat, abans d’una ronda de concerts que comença aquest mateix dissabte al festival Strenes de Girona, i que continua l’endemà a Mallorca.
El nom propi
Sens dubte, el nom propi de la setmana és el de la directora Carla Simón, que estrena Alcarràs, un film emblemàtic fins i tot abans d’arribar als cinemes. Guanyadora de l’Ós d’Or de la Berlinale, Simón ha volgut homenatjar el món de pagès de Ponent, que coneix bé pels vincles familiars que té amb la comarca del Segrià, amb una cinta sense actors professionals, protagonitzada realment pels homes i dones d’aquella terra. Podeu llegir l’entrevista de Txell Partal a la directora d’Alcarràs.
L’efemèride
El 30 d’abril de 1947, va néixer a Barcelona Jaume Cabré, considerat l’escriptor català més internacional, especialment després de l’èxit de Les veus del Pamano i Jo confesso. Autor, també, d’obres com Galceran, l’heroi de la guerra negra, La teranyina, Fra Junoy o l’agonia dels sons, Senyoria i L’ombra de l’eunuc, Cabré ha cultivat el conte, l’assaig, el guió de televisió –Vostè jutja, La Granja, Estació d’enllaç–, el teatre i, fins i tot, el llibre d’òpera. Llicenciat en filologia i catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 2010, i la Creu de Sant Jordi, el 2014. Podeu llegir la crònica d‘Andreu Barnils de l’homenatge que va rebre aquest dimecres a l’Ateneu Barcelonès.
Caldrà estar-ne al cas
Aquest dissabte, a la Coral de Prodis de Terrassa, Paper de Vidre celebra vint anys. Coordinada per Tina Vallès i Guillem Miralles d’ençà de l’any 2014, la revista literària digital dedicada al conte s’ha convertit en una referència de continuïtat i bon treball, recuperant, trobant, traduint, avançant i publicant contes inèdits i no, d’ací i d’allà. La festa comptarà amb amics i còmplices com Joan Todó, Josep Lluch, Anna Crispi, Màrius Serra, Ferran Garcia, Josep Pedrals, Esther Andorrà, Nico Roig, Roger Puig, Elisenda Solsona, Matilde Martínez i Alcira Padin.
