02.10.2016 - 02:00
La vinya, l’olivera i el blat han estat la base de l’alimentació mediterrània. El vi, l’oli i el pa eren essencials en la societat grega i després en la romana. Només el vi, però, va arribar a protagonitzar la vida social, política i religiosa. Fenicis i grecs en van estendre, a partir del segle VIII aC, la producció i el consum a occident. Els mercaders grecs, a més, en van difondre aspectes culturals que perdurarien fins avui. Partint d’aquesta idea, fins el gener vinent es pot veure a la seu barcelonina del Museu d’Arqueologia de Catalunya l’exposició ‘El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals’.
L’exposició presenta objectes arqueològics singulars i recursos interactius i multimèdia que desvetllen les arrels del vi grec a Catalunya. En una creació museogràfica contemporània es tracten temes com ara el conreu de la vinya en èpoques passades, el procés de transformació de la vinya a la copa, el consum i gaudi del vi, el paper de la deïtat Dionís i la producció i consum de vi pels grec i ibers a Catalunya. També es parla de la mecanització i la cultura del vi en la contemporaneïtat. Gràcies als textos antics i a l’arqueologia, ara tenim un important coneixement sobre com es prenia vi, quin era el més preuat, els circuits comercials que seguia i la dimensió ideològica que adquirí.
L’exposició s’endinsa en el món clàssic amb el vi com a l conductor per a arribar a la societat actual. Mostra de forma entenedora les similituds i diferències que hi ha entre la cultura antiga i la nostra, i com les arrels de la vitivinicultura catalana, amb cellers de prestigi internacional, s’arrelen en la civilització grega, amb les colònies d’Emporion – Empúries- i Rode – Roses- com a màxim exponent d’aquest llegat al nostre país.
