Pascual Sala absol els Jordis de rebel·lió (però ja no mana)

TEMA DEL DIA
Condemnats. En aquest octubre prenyat d’aniversaris, avui la casella del calendari ens ha recordat el primer dia que dos dirigents independentistes van entrar a la presó acusats d’un delicte que no havien comès. Els dos líders de la societat civil sobiranista, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, entraven a la presó i 365 nits després encara hi són, pendents d’un judici que tothom sap com acabarà perquè el Tribunal Suprem espanyol ja ha decidit que són culpables. La presó provisional dels Jordis, i de la resta de dirigents independentistes, és una condemna per endavant.

És inútil d’insistir en la seva innocència. Les imatges de la manifestació del 20 de setembre parlen totes soles. No hi ha cap indici que justifiqui de parlar de violència. La trajectòria de tots dos és impecable, són pacifistes reconeguts. Ho sap tothom: de la jutgessa Carmen Lamela que els va enviar a la presó fins a Amnistia Internacional, que ahir va demanar-ne la llibertat immediata per segona vegada. Amb l’empresonament de Sànchez i Cuixart va començar una operació de decapitació de l’independentisme que encara dura, una operació de càstig i de venjança per haver gosat desafiar democràticament la unitat d’Espanya. Aquell dia l’independentisme va perdre la poca dosi d’ingenuïtat que encara tenia.

L’operació ha fracassat, perquè l’independentisme continua sortint al carrer en massa, com s’ha tornat a veure avui, i continua tenint majoria al parlament per a poder governar, encara que a vegades faci tant com pugui per dissimular-ho, autolesionant-se estúpidament. L’ANC i Òmnium continuen capitanejant la societat civil. I avui, un any després, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són més forts, tenen més pes polític a Catalunya i són reconeguts internacionalment com a presos polítics. Malgrat les divergències estratègiques, no hi ha cap projecte a Catalunya amb la força de l’independentisme.

Però hi ha massa silencis. Massa silencis ací, de persones, d’institucions i de partits que han treballat amb ells dos i callen davant una injustícia tan ignominiosa, que tant patiment infligeix a les seves famílies.

I massa silencis a Madrid, però aquests no sorprenen tant, perquè de demòcrates a Espanya en queden pocs. Tanmateix, avui hi ha hagut una veu important que ha trencat aquest silenci: Pascual Sala, que va ser president del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Una veu autoritzada que ha dit en una entrevista a RAC1 que no hi ha motius per a acusar de rebel·lió els dirigents independentistes. És una absolució dels Jordis en tota regla, però ja no mana. Tanmateix, les paraules de Sala haurien de fer reflexionar el govern del PSOE i fer-li canviar l’actitud poruga i dòcil que manté amb la crosta conservadora del poder judicial. Hi ha més juristes de prestigi que també ho afirmen, com el fiscal de Madrid, César Estirado, aquest en actiu.

Cada vegada hi ha més veus en el món de la judicatura espanyola que qüestionen el delicte de rebel·lió, com ha passat amb la justícia europea, però no sabem si n’hi haurà prou per a esbotzar el búnquer del Suprem, que es manté inamovible. Sí que sabem que Cuixart i Sànchez fa 365 nits que són a la presó. I això és jurídicament inacceptable i humanament insostenible.

MÉS QÜESTIONS
Compromís avisa Sánchez que no consideri assegurat el seu suport al pressupost. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sembla que, ara que ha tancat l’acord amb Podem pel pressupost, s’oblidi que necessita el suport de més grups. Entre aquests hi ha el de Compromís. El portaveu, Joan Baldoví, ha avisat que, ara com ara, no té el suport dels quatre diputats de la formació valenciana i ha exigit d’obrir una negociació en igualtat de condicions amb el PNB, ERC i el PDECat. Compromís no ha rebut cap trucada del govern espanyol per a començar la negociació i ara com ara les relacions són ‘fredes’. La formació té voluntat d’afegir-se a l’acord entre el PSOE i Podem, com ja va donar suport a la moció de censura per fer fora Rajoy, però demana respecte i exigeix als socialistes que es reuneixin amb tots. Per Baldoví, si hi ha negociació amb el PNB, amb ERC i el PDECat, també n’hi ha d’haver amb ells, perquè el País Valencià parteix d’una ‘situació d’inferioritat’. Una de les reivindicacions de Compromís és que es compleixi la resolució aprovada per unanimitat a les Corts Valencianes de compensar el País Valencià mentre no entri en vigor el nou sistema de finançament.

El catedràtic Martínez Dalmau serà el candidat de Podem a la Generalitat. El secretari general de Podem, Antonio Estañ, la senadora Pilar Lima i la diputada a les Corts Beatriu Gascó han tancat un acord per a donar suport a una candidatura que concorrerà en el procés de primàries que farà Podem les setmanes vinents per a definir les llistes a les eleccions autonòmiques del maig vinent. Estañ ha fet un pas enrere i el candidat a la presidència de la Generalitat serà el catedràtic de dret constitucional Rubén Martínez Dalmau, que es presentarà per la circumscripció d’Alacant. Que Estañ no volia ser candidat ja se sabia. Aprofitant la seva compareixença avui a les Corts per la Junta de Síndics, els periodistes li han demanat si finalment encapçalaria la candidatura per a aspirar a president de la Generalitat i ja ha deixat entreveure la seva decisió final: ‘Seré allà on el partit em digui, però la meva posició és de separar la secretaria de les candidatures’. Doncs ja s’han separat.

Catalunya Nord es troba encara en alerta groga per la pluja. Catalunya Nord es troba encara en vigilància groga pel risc d’inundacions de la Tet i l’Aglí. La pluja no s’ha pas acabat, però ha afluixat. La major part de guals i carreteres inundables són tallats encara avui. S’ha interromput la circulació de trens entre Perpinyà i Tolosa i no se n’espera cap fins demà. També hi ha circulació complicada entre Perpinyà i Montpeller. Continuarà plovent, però es preveu que no tan intensament com aquests darrers dies. Van caure 163 litres per metre quadrant a Vingrau, 150 al Vallespir i més de 100 a la plana del Rosselló. Al departament de l’Aude, al Llenguadoc, la vigilància es manté al nivell màxim pel desbordament de rius i riberes. En canvi s’ha rebaixat el risc per pluja i d’inundacions. El nombre víctimes a l’Aude és d’11 morts, 8 ferits greus i 2 desapareguts.

El govern balear començarà a pagar ajuts per les inundacions aquesta setmana. La presidenta del govern balear, Francina Armengol, ha assegurat que l’executiu ja té els informes tècnics fets a Sant Llorenç del Cardassar per al pla d’ajut social. Intentarà començar a pagar ajuts aquesta setmana o a començament de la vinent, ha dit. La primera prioritat del govern és trobar Arthur, el nen de sis anys desaparegut per la torrentada, i treballar per donar suport a les famílies i a les empreses afectades per mirar de recuperar la normalitat en l’àrea damnificada. Després de decretar tres dies de dol per les dotze víctimes, la primera cosa que va fer el govern va ser començar a tramitar els ajuts i demanar al govern espanyol la declaració de zona catastròfica per agilitar-los.

Les primeres famílies de refugiats arribaran a Andorra el 25 d’octubre. L’arribada de refugiats a Andorra s’ha endarrerit a causa de problemes burocràtics que impedien un trasllat en condicions de seguretat i plena legalitat, però finalment les primeres famílies arribaran el 25 d’octubre. El govern ja té a punt els pisos on viuran, com també el suport per a l’escolarització dels infants i per a la inserció laboral dels adults. Dilluns hi hagué una reunió al Departament d’Afers Socials amb tots els participants en aquest procés d’acolliment, per enllestir els detalls. Gràcies a l’acord signat entre el govern i la Comunitat de Sant Egidi, arribaran en total una vintena de refugiats. De moment, Andorra acollirà set refugiats, que s’instal·laran a Sant Julià de Lòria i a Andorra la Vella. A Sant Julià s’instal·larà un matrimoni amb un infant petit, que eren en un camp de refugiats a Líbia. El comú es farà càrrec de l’import del lloguer de l’habitatge, que ha estat cedit per un particular per a aquest ús. A Andorra la Vella hi aniran quatre refugiats més: un matrimoni amb dos fills, que seran allotjats en un pis que cedeix el govern. Aquests mesos vinents, arribaran els tretze refugiats restants.

LA XIFRA
3 vegades ha convocat el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, l’ambaixador de Bèlgica a Espanya, Marc Calcoen, aquests darrers mesos. Aquesta vegada ha acabat amb la retirada de l’estatut diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya per les declaracions que va fer el president del parlament flamenc, en què criticava l’empresonament de dirigents independentistes.

TAL DIA COM AVUI
El 16 d’octubre de 1977, fa quaranta-un anys, moria a l’hospital d’Alacant el militant del Moviment Comunista del País Valencià Miquel Grau i Gómez, de dinou anys. Deu dies abans, el 6 d’octubre, Grau havia estat atacat per un grup d’extrema dreta, mentre penjava cartells de la diada del Nou d’Octubre a la plaça dels Cavalls d’Alacant.