Pas de gegant en les relacions empresa-administració


Ja fa molts anys que els empresaris catalans s’exclamen per la lentitud i els entrebancs en els tràmits de l’administració. I no són pas queixes gratuïtes. Les comparacions, amb xifres a la mà, no enganyen. Aquí, a la Píndola, explicàvem fa un temps el cas d’empreses de Ponent que fan les noves inversions –o fins i tot es traslladen– a localitats de la Franja, perquè troben més facilitats de tota mena –incloses les administratives– a l’Aragó. És un cas extrem, propiciat per una localització fronterera, però en més indrets de Catalunya hi ha qui també ho pensa. Fins i tot, en molts casos, pot significar un fre per a l’entrada de noves inversions.

Fa un any i mig, Pau Vila, investigador titular de l’Institut Ostrom, ho definia molt bé en una publicació. Deia que Catalunya no és cap territori aïllat i, per tant, tot allò que no es gestioni a un nivell administratiu adequat significarà un desplaçament d’oportunitats als territoris adjacents. “La competència administrativa és un fet: si realment hi ha voluntat d’augmentar el pes relatiu de la indústria sobre el PIB català, cal entendre que les facilitats administratives per a atreure aquest tipus de projectes es contrastaran amb les dels territoris veïns, de tal manera que cada greuge burocràtic a Catalunya és un regal per al territori proper que gestioni de manera més eficient o agiliti la tramitació del projecte.”

Doncs bé, tot apunta que la Generalitat ha fet un pas de gegant en aquesta línia, perquè dimarts passat va aprovar el decret 131/2022 del Reglament de la Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica, que ha de permetre a les empreses, a partir del dia 25 de juliol, de simplificar la presentació de documentació i reduir molt el temps dels tràmits amb l’administració. Segons el govern, aquesta norma beneficiarà 564.000 empreses i 362.000 autònoms, perquè instaurarà l’aplicació total del contacte telemàtic amb les administracions, l’aportació una sola vegada de les dades necessàries per a completar els tràmits i la priorització, sempre que es pugui, d’una senzilla comunicació en lloc de l’atorgament de la llicència. Es calcula que l’estalvi fruit d’aquesta simplificació administrativa serà de 44,4 milions d’euros.

El decret fixa l’esperit simplificador de la llei, sobretot quant a facilitar dades per a fer tràmits, consultar-les o accedir-hi. Consolida la Finestreta Única Empresarial (FUE) per mitjà de Canal Empresa com a portal únic al qual els professionals i les empreses han d’adreçar-se per relacionar-se amb les administracions. D’una altra banda, fixa la creació del directori d’empreses, establiments i registres, eina que concentrarà tota la informació que les administracions tenen sobre els titulars de les activitats econòmiques i els establiments on es desenvolupen.

“Finalment, podem compartir una bona notícia per a tothom i un gran avenç en les polítiques d’impuls i suport a l’activitat empresarial i econòmica a Catalunya”, deia la setmana passada Xavier Panés, president de la CECOT. I afegia: “El temps és un factor important per a la competitivitat empresarial i el volum de tramitació amb les administracions requeria una inversió de recursos per part de les empreses que anava a parar a un sac buit, de manera que era totalment improductiva i sense cap mena de valor per a ningú.”

El fet que siguin els mateixos empresaris que vegin el valor de la nova norma aporta un plus de credibilitat a les definicions oficials. Hi ha un tret crucial i diferencial respecte d’alguns altres casos, que Panés posa en relleu: la col·laboració. “És una reivindicació històrica del teixit empresarial i un èxit col·lectiu, fruit del treball conjunt entre l’administració i els agents econòmics i socials, i em satisfà dir que la CECOT hi ha participat activament, des del començament, en els grups de treball.” El compromís de la Generalitat amb aquest decret inclou també que, sempre que sigui possible, se substitueixin els tràmits d’autorització pels de comunicació, amb la qual cosa s’eliminaran esperes i càrregues burocràtiques de procediments que no impliquen modificacions substancials.

Qui ha dirigit el projecte ha estat Cristina Pruñonosa, gerent de l’oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat, que explica: “Segons qui llegeixi això, pot pensar que és una norma més que no es notarà en res i l’administració continuarà generant burocràcia i posant entrebancs a l’obertura de negocis.” I afegeix: “Ho puc entendre, però estic segura que també n’hi ha molts que coneixen el projecte de la finestreta única i saben que des del 2011 treballem per reduir aquesta burocràcia i que, sense fer-ne gaires escarafalls, hem anat introduint canvis més que substancials en la manera de relacionar-se les empreses amb l’administració.”

I emfasitza que aquest pas és molt més important. “Ara anem molt més enllà i serà possible de fer totes aquestes gestions aportant les dades que necessiten les administracions una única vegada i tenir una visió de 360°.” Així mateix, destaca: “S’ha fet un pas més en el 20% d’activitats econòmiques a les quals no es pot aplicar un règim de comunicació i encara necessiten llicències o autoritzacions pel seu impacte en els apartats de medi, seguretat o salut de les persones. Per a aquestes activitats s’ha desplegat una etiqueta, ‘autopista administrativa’, per tal que es puguin obtenir més ràpidament.” Cal recordar que els terminis en aquests àmbits, extremadament llargs, acaben desanimant en molts casos les inversions i, per tant, qualsevol pas que es faci per a minimitzar-los és positiu.

Quant a l’elaboració, Pruñonosa destaca sobretot una tasca de col·laboració que em sembla molt important i que fóra bo que acabés essent una forma habitual de treballar de l’administració. “Han estat divuit mesos molt intensos –diu–, enmig de la pandèmia, de reunions maratonianes amb gent dels ajuntaments, diputacions, col·legis professionals, departaments de la Generalitat i també amb empresaris i professionals que ens han fet arribar les seves necessitats, les dificultats amb què es troben en el dia a dia.” Insisteixo que la participació activa de tots els agents implicats augmenta les possibilitats d’assolir l’èxit que tots desitgem pel bé del país.

En resum, l’aprovació del reglament significa un canvi substancial en la relació dels emprenedors, autònoms i empreses amb les administracions públiques, perquè permet de relacionar-se i de tramitar amb dades en lloc de formularis; aportar les dades una única vegada, amb independència de l’administració responsable; i tenir una visió completa de tota la informació que les administracions públiques tenen de les empreses i autònoms. I tot això s’engega d’ací a quinze dies. Crec que s’ha fet un pas de gegant. Ho veurem. És només qüestió de temps.