Pas a nivell d’Alfafar, les setanta morts que s’haurien pogut evitar

Són dos quarts de nou del matí al pas a nivell d’Alfafar, a l’Horta Sud. “A veure si fan alguna cosa, ara!” Una dona de mitjana edat diu aquesta frase a qui la vulga escoltar. Juan Mas, un home gran, que viu en una finca de la vora i duu un reproductor de DVD a reparar, l’empoma i fa que sí amb el cap. Una altra dona diu que ves, que la gent es desespera perquè les barreres estan més estona abaixades que apujades. “A vegades el tren encara no ha eixit de València i ja abaixen les barreres”, diu Juan Mas, que sembla que té pressa, però s’esperarà fins que el semàfor deixe d’estar roig. Totes aquestes persones i algunes més esperen a banda i banda de les vies. A la calçada hi ha cotxes, patins i furgonetes de repartiment. Sembla que tothom té pressa. Alguns perden la paciència i travessen en roig. Cronometrada, aquesta espera ha durat dotze minuts.

Fotografiant i enregistrant l’escena hi ha dos fotògrafs i un equip de televisió. Encara no fa vint-i-quatre hores que un tren va posar fi a la vida d’una jove de dinou anys que anava a la universitat, a Catarroja. Avui això és un punt d’atenció i els veïns de la zona s’acosten a donar l’opinió i a lamentar-se. No cal fer-los cap pregunta perquè els vessa una mescla d’indignació, de resignació i de desesperança. “És un desastre, fa més de quaranta anys i no ho arreglen. Passen més de dos-cents trens el dia. Trens de persones, de mercaderies, combois llarguíssims amb quaranta vagons que porten materials a la Ford.” És Juan Mas, que encara no ha pogut travessar, i que recorda les demandes eternes del veïnat. A banda del perill pels atropellaments, el soroll que fan els trens i els avisos sonors els destorben de nit i de dia.

Un poble esmitjat per les vies

Alfafar és un poble de l’Horta Sud de València de prop de vint-i-un mil habitants esmitjat per la cicatriu de les vies del tren. A una distància de menys de dos-cents metres hi ha l’estació anomenada Alfafar-Benetússer i aquest pas a nivell, que és un dels pitjors punts negres del país.

Fa més de quaranta anys que els veïns i els ajuntaments d’Alfafar, Benetússer i Sedaví, tres municipis que fiten, que sumen prop de cinquanta mil habitants i que comparteixen el maldecap, reclamen la supressió del pas a nivell i el soterrament de les vies. Segons el recompte d’Adif, cada dia passen més de quatre mil persones per damunt la plataforma.

Juan Ramon Adsuara, batlle d’Alfafar, diu a VilaWeb que hi ha dies que passen per aquestes vies 253 combois. “És tercermundista, això. Perquè, a més, per ací també es fa el transport de mercaderies perilloses. Per aquest pas a nivell passen els trens de les línies C1 i C2, l’Euromed, trens de mitjana distància, llarga distància, rodalia, mercaderies… tot passa per ací de dia i de nit.” Com que molts d’aquests trens no paren a l’estació, passen a velocitats molt elevades dins el nucli urbà.

L’accident d’ahir, el de la jove de dinou anys que anava a classe a Florida Universitària i tenia pressa perquè s’havia deixat alguna cosa a casa, és el segon en nou mesos i el tercer d’ençà de l’estiu passat. El 20 de març va haver-hi una protesta dels veïns. Ahir n’hi va haver una altra per a mostrar el condol a la família de la jove i per a tornar a reclamar a Adif que execute unes obres que arriben massa tard i que han de servir perquè no hi haja més morts innecessàries.

Adif es fa el sord

El batlle explica que la darrera reunió que va mantenir amb Adif va ser fa cinc mesos o sis. “Ens van dir que farien un estudi del trànsit per veure quanta gent passa per eixe pas a nivell. Volien comptar els cotxes, les bicicletes, els patinets i les persones, i segons aquest estudi ens oferirien diferents solucions temporals, amb el compromís final del soterrament de les vies.”

Adif, l’administrador espanyol d’infrastructures ferroviàries no té previst en el pla d’actuacions 2012-2024 d’executar cap obra a Alfafar. Segons Adsuara, no tenen cap paper d’aquest organisme, tot han estat converses de viva veu. “Durant la pandèmia ens van dir que estudiarien la possibilitat que el trànsit passara per una altra banda, però després ens van dir que hi havia dificultats tècniques. Encara ens van dir que farien un estudi, i la darrera cosa que ens han dit és que farien un estudi de derivació per un pont. Però tot verbal.”

Ahir, a darrera hora del vespre, va convocar els batlles d’Alfafar i Sedaví a una reunió

Nervis i pressa

Hi ha un pomell de flors blanques en el piló que subjecta una de les tanques del pas a nivell. Alguns vianants les observen. Més enllà n’hi ha un altre de roses artificials, roges i una mica fetes malbé.

La imatge es repeteix de manera sincopada, però no simètrica: els avisadors sonors són eixordadors. Les tanques estan abaixades. Hi ha cotxes, motocicletes, patinets i vianants que esperen per travessar d’una banda a l’altra del poble i comenten què va passar ahir. Van a l’escola, a treballar, a comprar el pa. Passa un tren en direcció a València, però les barreres no apugen i el semàfor continua roig. D’un moment a l’altre passarà un altre comboi en direcció contrària. Sempre hi ha algú que no pot esperar i travessa. Quan passa aquest segon comboi, les barreres sí que s’alcen i la gent s’afanya a passar d’una banda a una altra.

Encara no són les nou del matí i la seqüència d’apujades i abaixades de les barreres és constant i del tot aleatòria. En alguns casos, es mantenen abaixades més de deu minuts sense que passe cap tren. Això converteix el pas en molt perillós perquè hi ha gent que no pot o no vol perdre tant de temps i s’atreveix a passar sense fer cas dels avisos visuals i acústics.

Es viu un moment delicat quan les barreres s’han apujat i abans que tots els cotxes no han passat, ja s’han tornat a abaixar. No havien transcorregut més de cinquanta segons. Els vianants han corregut. La senyora que arrossegava el carro de la compra ha fet una ganyota. Els nervis s’han apoderat dels conductors que s’han vist enmig de les vies perquè a banda i banda hi havia un tap de circulació. Com que el tren ha tardat a arribar, no hi ha hagut cap incident.

Els veïns, fastiguejats

Dori Cabañas diu que ella el passa prou vegades el dia. “Hi ha molt de perill, a aquesta hora, que és la d’entrar a les escoles, hi ha molt de trànsit.” Una jove que també espera per passar diu que té vint-i-un anys i abans d’afegir-se a la conversa parla amb una amiga per vídeo i descriu l’ambient. Penja a l’amiga, l’avisa que hi ha premsa i diu: “És que no és normal, això. Per què hem de tenir aquest pas al poble? La gent bota tanques altíssimes, no se saltaran el pas a nivell encara que vegen roig? Ho han de llevar, no podem tenir això, ahir es va morir aquesta xiqueta de dinou anys!”

Teresa San Pablo diu que fa més de trenta anys que s’ha afegit a les lluites veïnals. “No sé quantes morts més hi ha d’haver perquè ho solucionen. La gent no té paciència perquè s’ha d’esperar molta estona i passa amb les barreres abaixades. Haurien de posar policia; que a les hores d’entrada i eixida de l’escola un guàrdia controlara que no passen.” Continuarà fent pancartes, diu.

Segons que ha explicat el batlle, hi ha gent que les ha de travessar deu vegades el dia, perquè té la farmàcia a l’altra banda, o el centre de salut, o els xiquets van a l’escola.

Uns setanta morts

El recompte de morts aquestes darreres dècades és complicat de fer. El té l’entitat espanyola d’infrastructures ferroviàries, Adif, però no l’ha facilitat a VilaWeb, tot adduint que l’empresa pública es va crear l’any 2005. El batlle Adsuara explica que es parla de cent víctimes o de setanta, segons quin criteri s’agafe. Setanta, serien els decessos accidentals, els atropellaments fets pels combois ferroviaris a gent o vehicles. I serien cent, si es tenen en compte els suïcidis.

Quant a les mesures de pressió a la infraestructura espanyola, el batlle d’Alfafar diu que estudien la possibilitat de dur a Adif als tribunals, però no solament perquè no esborren aquest punt negre que costa tantes vides, sinó perquè la presència d’aquesta cicatriu gegant incompleix tres mesures. Una és la dels decibels causats pels avisos acústics cada volta que passa un comboi. No sempre són igual d’elevats. Quan, en dies com avui, acaba d’haver-hi un accident greu, el sistema eleva molt el volum dels avisos. D’una altra banda, s’incompleix la norma d’accessibilitat universal, perquè no és fàcil de passar per damunt les vies. I del tercer incompliment que l’ajuntament vol responsabilitzar Adif és que el pas a nivell és en la part més elevada del poble i, segons els plans d’emergència i evacuació del poble, és l’eixida natural en cas d’inundació, per exemple.

Passades les nou del matí, quan els infants ja són tots a l’escola, hi ha menys vianants que s’esperen per travessar, però els vehicles continuen fent cues. A les portes del bar, Nati i Javi, dos parroquians, continuen parlant dels fets i comentant que la concentració del vespre serà per a donar suport a la família dels joves, però que ningú no els farà cas.