11.04.2022 - 16:08
|
Actualització: 11.04.2022 - 16:42
Les eleccions presidencials franceses han deixat dos guanyadors clars, Emmanuel Macron i Marine Le Pen, que accedeixen a la segona volta; també Jean-Luc Mélenchon ha superat les expectatives i ha estat a les portes de ser el segon candidat més votat. Per contra, una sèrie d’aspirants amb uns resultats molt més baixos que no esperaven tenen ara un gran problema, no tan sols polític, sinó també econòmic.
A l’estat francès, si un candidat supera el 5% dels vots, pot rebre com a reemborsament per la campanya, fins el 47,5% del sostre de despesa (16,8 milions); és a dir, uns vuit milions d’euros. L’única condició és que els comptes de la campanya siguin validats pel Consell Constitucional. En canvi, amb menys d’un 5%, només es transfereix un import equivalent al 4,75% del sostre de despesa autoritzat, és a dir, 800.423 euros.
Això no és un problema gaire greu per als candidats que, tot i assegurar que volen la presidència, són conscients que no obtindran més del 5% dels vots. Aquests candidats opten per no gastar més dels 800.000 euros. Philippe Poutou va gastar 770.000 euros el 2017, Nathalie Arthaud 930.000 euros i Jean Lassalle només en va gastar 240.000.
Però què passa amb els qui tenen grans aspiracions electorals i els resultats no els acompanyen? És el cas de Valérie Pécresse, Yannick Jadot i Anne Hidalgo, que inesperadament s’han quedat per sota d’aquest llindar. Només el míting de Pécresse al Zénith de París al febrer, per exemple, va costar prop de 500.000 euros, segons Capital. Per als partits que donen suport a Pécresse, Hidalgo i Jadot, la factura d’aquesta campanya, doncs, promet ser més que pronunciada.
💬 "Je suis endettée personnellement à hauteur de 5 millions d'euros"
Valérie Pécresse lance un appel d'urgence aux dons pour rembourser sa campagne pic.twitter.com/rdNrv28Ci5
— BFMTV (@BFMTV) April 11, 2022
Pécresse ja ha anunciat que la campanya li deixa un deute de cinc milions d’euros a les seves arques personals: “Personalment, estic endeutada per un import de cinc milions d’euros”. Jadot ha començat una campanya de donatius per a sufragar els costs milionaris. Sobre els deutes, els Republicans ja es van haver de vendre la seu l’any 2019 per les pèrdues, que són de disset milions; els socialistes, en una situació una mica millor (vuit milions d’euros de deute), també s’han vist obligats a vendre la seu a Solférino després de la derrota de Benoît Hamon, i enguany havien demanat a les federacions que prestessin diners a la campanya Hidalgo.
En una situació similar, Sarkozy ja va haver de fer el Sarkothon, una subscripció pública que va recaptar 11 milions d’euros després de la decisió del Consell Constitucional de rebutjar els comptes de campanya de Nicolas Sarkozy el 2012. La gran diferència és que l’UMP tenia en aquell moment 260.000, el doble que tenen avui els Republicans.
Legislatives clau
Les eleccions legislatives prometen ara ser crucials per a aquests partits. Cada vot concedit a un candidat dóna lloc a una suma pagada al partit (1,42 euros el 2017). Però també hi ha una condició: obtenir com a mínim l’1% dels vots en cinquanta circumscripcions i que es respecti la paritat entre els candidats. Una gran font de finançament dels partits, i un desastre si no arriben.
Per a la votació dels dies 12 i 19 de juny, cada candidat que opti a un escó com a diputat podrà gastar fins a 38.000 euros. Aquest sostre s’incrementarà en 15 cèntims per habitant de la circumscripció. Cada candidat que superi la nota del 5% també podrà ser reemborsat per les seves despeses de campanya, sempre que els seus comptes estiguin validats per la Comissió Nacional de Comptes de Campanyes i Finançament Polític.
