13.12.2019 - 01:50
‘Catalanisme no nacionalista’, ‘sectors crítics del PDECat’, ‘els moderats’, ‘nacionalistes moderats’… són algunes de les expressions que cada cert temps poden llegir-se a La Vanguardia quan el diari del Comte de Godó publica informacions sobre un hipotètic partit catalanista moderat i no independentista que no acaba d’arribar mai. L’últim exemple ha estat precisament aquest cap de setmana.
Dilluns passat, el diari recollia unes declaracions dels ex-diputats del PDECat Jordi Xuclà i Carles Campuzano, apartats de la llista de JxCat el 28-A, favorables a la investidura de Pedro Sánchez. Unes declaracions que relacionava amb els ‘moviments en el si de la formació que han constituït un corrent intern organitzat que va constituir-se a la cita del nacionalisme moderat el 21 de setembre d’enguany a Poblet.’ La Vanguardia reconeixia que ‘de moment, el procés de debat intern no pretén cristal·litzar en una formació política nova’, per a afirmar a continuació que ‘l’expressió de Jordi Xuclà d’aquest cap de setmana sembla deixar la porta oberta a la possibilitat esmentada’. La insistència en aquest nou partit autonomista que no acaba de néixer ha estat una constant els últims mesos.
És l’última notícia referent a aquest suposat sector catalanista crític i moderat que sembla que pot impulsar un partit polític nou de cara a les pròximes eleccions al parlament. El darrer episodi havia estat al setembre, amb la reunió de diverses personalitats d’aquest àmbit a Poblet, amb els rumos que va desencadencar sobre la creació d’aquest partit hipotètic que pugui recollir l’herència catalanista i autonomista de CiU.
La insistència en una reunió intranscendent a Poblet
El 15 de setembre, referent a la reunió de Poblet, el diari publicava un article en què assegurava que el ‘nacionalisme moderat’ demanava en un document que l’independentisme tingués el valor d’admetre el ‘fracàs del procés’. La informació afirmava que d’aquesta trobada no en sortiria una formació política nova, però van començar a córrer rumors sobre quines intencions reals tenien els assistents a aquesta trobada. Tres dies després, la capçalera es feia ressò de la presentació de la plataforma El País de Demà, formada per ‘nacionalistes moderats’, relacionada amb la reunió de Poblet i impulsada pels mateixos noms: Antoni Garrell, Adrià Aldomà, Marta Pascal, Carles Campuzano, Lluís Recorder, Esperança Esteve… de nou, s’insistia en la idea que això no era la base de cap nou partit polític. Però sorprenentment, de nou el 10 d’octubre La Vanguardia insistia en donar rellevància a aquesta plataforma de ‘nacionalistes moderats’, que va tenir en aquesta capçalera un altaveu privilegiat.
El mateix dia 18, es publicava que ‘el catalanisme “no nacionalista”‘ avançava cap a una coalició electoral amb la pròxima convocatòria al Parlament de Catalunya a l’horitzó. De nou, doncs, la idea d’un partit autonomista per a combatre l’independentisme. La Vanguardia tornava a fer-se ressò d’una iniciativa d’aquest sector minoritari del catalanisme, en una reunió de membres de Lliures, Units per Avançar, la Lliga Democràtica i Convergents, petites formacions sorgides de l’extinta CiU. Sobre la Lliga Democràtica, creada recentment, el diari també en parlava el 22 de juny, un ‘nou partit catalanista’ amb vocació de ser una ‘gran plataforma que aglutini tot el catalanisme de centre-dreta’, donant-li una rellevància pública que de moment no té.
Sens dubte, però, les declaracions que van tenir més ressò van ser unes de l’ex-coordinadora general del PDECat Marta Pascal en una entrevista amb Enric Juliana, sub-director de La Vanguardia, el 7 d’abril d’enguany. ‘Un nou partit és una opció’, titulava Juliana, que li havia preguntat si parlava de promoure una nova opció política després que Pascal exposés que era independentista i que calia treballar per a fer un referèndum acordat. ‘Podria ser una opció’, va dir l’ex-dirigent del PDECat. De tota l’entrevista, doncs, se’n destacava aquesta resposta inconcreta al titular.
El fracàs de Manuel Valls a Barcelona, malgrat haver rebut el suport de les elits econòmiques i empresarials, també ha provocat que s’hagi especulat sobre el salt de l’ex-primer ministre francès al parlament al capdavant d’un partit catalanista moderat. L’últim article sobre aquest fet és precisament de la setmana passada. La regidora de Barcelona Eva Parera, vinculada a la candidatura de Valls i ara fora del grup de Ciutadans, també ha tingut altaveu a La Vanguardia els útlims mesos.
Altaveu dels sectors residuals de la dreta catalanista
Però no només la insistència amb la reunió de Poblet, els articles sobre un salt de Valls al parlament que ell mai no ha verbalitzat i l’entrevista a Pascal formen part del repertori d’articles publicats en aquesta línia. La Vanguardia ja fa temps que parla d’un partit ‘catalanista moderat’ que mai acaba de crear-se ni té uns impulsors clars, més enllà d’una sèrie de noms recurrents, i n’hi ha diversos exemples, ja des del principi del 2018.
El 2 de febrer del 2018, La Vanguardia ja començava a donar espai a una iniciativa de Lliures, una formació que mai no ha tingut representació, de la qual deia que pretenia bastir una ‘alternativa política que aglutini l’espai catalanista i liberal’. Aquesta formació impulsada per Antoni Fernández Teixidó va rebre el suport de La Vanguardia des del moment que va crear-se.
El 12 de març del 2019, el diari deia que ‘sectors del PDECat’ esperaven que acabés el cicle electoral per a ‘reclamar un debat a fons’ sobre l’estratègia i el rumb del partit. El 10-N va acabar-se el cicle electoral del 2019, i de moment no hi ha cap novetat sobre cap moviment intern en la direcció. ‘Un sector moderat que en privat és molt actiu, però que en públic sol optar majoritàriament per a guardar silenci’, descrivia l’article.
El 14 de setembre, el diari afirmava que ‘el catalanisme “no nacionalista” es mobilitza’. L’article informava sobre un dinar amb representants del catalanisme autonomista que tenia com a objectiu ‘traçar una estratègia, un itinerari i un discurs per a presentar candidatura a les pròximes eleccions catalanes’. La majoria d’aquestes informacions les signava Iñaki Ellakuría, periodista pròxim a Ciutadans i que ara ha fitxat per la redacció d’El Mundo a Madrid.
L’expressió d’aquest desig és recurrent, no només en articles d’opinió que publica el diari –amb Santi Vila com un dels representants més il·lustres–, sinó també en diversos articles al llarg del temps. Un altre exemple és el suport que el diari va brindar a la campanya d’Unió Democràtica i de Ramon Espadaler i Josep Antoni Duran i Lleida a les eleccions del 27-S el 2015 i a les espanyoles del 20-D d’aquell any. El resultat va ser un fracàs estrepitós d’UDC, que va acabar desapareixent tot i el suport mediàtic que va rebre per part de La Vanguardia, i també de 8tv.
