El partit de debò es juga a partir d’avui

Bona nit! Sr. Partal gràcies pel seu article. Quina bona radiografia fa del panorama galdós que Ñ té ara.
En Sanchez deu estar …. No diré satisfet ni tampoc el contrari. Té un embolic deks grossos i la solució no se li veu.

Té raó nosaltres seguim fen la nostra
Tsunami democràtic que vagi marcant camins pacífics però enredadors.

La UE s’haurà de posar les ulleres, que diu vostè.

A veure si per fi podem dir: Adéu España, adéu.

Endavant, sempre endavant!

Penso el mateix, Vicent Partal.
L’11, el 12 i el 13 de novembre, seran determinants al carrer, i el Tsunami és imparable i fa por al regne d’Espanya, perquè sinó, perquè han fet venir tanta policia?
Estrictament per les votacions del 10-N s’ha fet evident que no calia.
Aquest fet, i haver guanyat 1 diputat independentista en lloc de perdre’n com s’imaginaven en el seu somni irreal, són les dades que desvelen la importància d’aquests tres dies.

Com que els catalans sempre hem hagut de bregar (lidiar) amb els atacs i desqualificacions dels nacionalistes espanyols amb el seu anticatalanisme que critiquen a quasi tot que soni a català, que acceptem com una normalitat aquests atacs sense contraatacar per creure que no hi ha res a fer i que és una pèrdua de temps, sense considerar el fons de la qüestió en concret.

Avui mateix els guanyadors de les eleccions, com també en els seus mítings feien manifestacions i proclames de què il·legalitzarien els partits catalanistes i els independentistes com si ells tinguessin tots els drets per decidir el que convé a nosaltres i al país. És com si aquests grups de partits catalans que defensen la seva llengua i cultura no tenen dret a existir, igualment com el que passa en les castes de l’Índia en què la més baixa tenen menys drets que els gossos, costums acceptades per aquella comunitat.

Però aquí en el nostre país i a partir d’ara i gràcies al fet que els catalans anem agafant consciència de la nostra realitat i que ens hem unit les diferents forces polítiques per ser més forts, que les coses no seran més com abans en què callàvem quan érem atacats. Si algun partit d’àmbit espanyol vol els nostres vots haurà de fer ofertes,i si no és per fer unes eleccions per decidir, si hauran de ser les suficients atractives pels nostres grups.

Jo crec que els pessimistes haurien d’abtenir-se una mica perque no som aqui per a fer’los terapies ni tampoc serveixen com motiu disuasori de la desmotivació dels optimistes i més si som insurrenders per convicció… perden el temps amb plors inútils, les llágrimes els enlluernen la visió. Cal recomanar un especialista per tratar-los dels conflictes de l’ànima, i si les llagrimes s’originen per catarates, un oftalmolog és lo millor.

Gràcies snyr. Partal, el necessito per la meva al.legria diaria. Aquesta nit m’ha contentat…(ja sé que no escric molt bé, ja aprendrè, de fet ho faig cada dia gràcies a tots vostès, incloent-ne els comentaristes) bona nit i al carrer!!!

La cosa s’ha posat més negre, però ha de ser de ser un motiu per desencallar la situació. El Sr. Sánchez, si es capaç de beure’s la copa de fel de la vergonya i el compungiment, haurà de pactar amb el seu rival personal i enemic polític (PP), amb partits esquerrans i independentistes, que li exigirán “el oro y el moro”, o anar-se’n de la Moncloa. Si els nostres dirigents aquesta vegada son més llestos, potser tindràn ocasió d’obtindre algunes coses que ens signifiquin més empoderament i beneficis.

l’estat espanyol era una mena d’oasi europeu. Ara potser es graduaran les ulleres i entendran millor què passa.

S’ho mirava des de fora endormiscat. L’auge de l’extrema dreta propiciada pel Sr Sanches potser tindria que obrir.li d’una vegada els ulls..

Per cert, amic Vicent, això ja et vaig dir que passaria. Has canviat el títol de l’Editorial i l’has retardat 1h i mitja

I si depenem del carrer, anem bons. Tsunami Democràtic no sols no va ser capaç de retindre l’aeroport (amans del Sr Buch) sinó tampoc la pça Urquinaona

L’acció del carrer serà, probablement, important. Però no per moure res a Espanya sinó per- potser i només potser- combinat amb el laberint en què s’ha convertit la política espanyola, fer moure alguna a Europa. Que són els únics que- via els poders fàctics i tenint en compte que la ultradreta vol la fi de la UE, aquí i a tot arreu- poden fer bellugar alguna cosa. Encara que només sigui per pura supervivència. A Abascal l’han felicitat molt significativament Salvini, Le Pen i Wilders…

Ara, no siguem ingenus: la pujada de VOX, un partit que vol el retorn directe al passat més fosc i al qual han votat entusiàsticament els espanyols, el que fa és empènyer la resta de partits estatals- autodenominats demòcrates- cap a actituds encara més violentes amb Catalunya. Cap d’ells (PSOE el primer), per convicció o per raó pràctica, voldrà ser vist com a feble davant l’antiEspaña. Perquè la caverna, a més de la connivència dels mitjans de comunicació, ara tindrà un altaveu encara més potent políticament i institucional, per expressar-se. 52 diputats d’un parlament de 350 escons és una bestiesa immensa.

VOX aplicarà l’estratègia de manual: destruir les institucions per dins. I respecte de Catalunya ens podem esperar que totes, absolutament totes les iniciatives que puguem adoptar, relacionades o no amb l’independentisme, seran passades pel TC o boicotejades. Duresa, mentida, prevaricació. I la resta de partits, tal i com he dit, havent-se plegat una vegada a l’estratègia d’aquesta gent, continuaran atemorits pel mateix camí per por que els xuclin votants. El nacionalisme ultra espanyol, com el nazisme o el feixisme italià, un cop desfermat, no torna mai de bon grat a la cleda. Mai. No esperem que es desinflami, especialment en una possible època de crisi com la que s’acosta. El sistema espanyol és presoner de la ultradreta, dels dimonis que ha despertat volent anorrear Catalunya, de la dinàmica que ha creat al llarg de dècades. De l’odi, la ignorància i el desconeixement no pot néixer res de bo. Sobre tot si qui pren decisions són persones de la indigència intel·lectual i la vanitat desmesurada de Pedro Sánchez o Pablo Casado (deixo de banda Albert Rivera, hores d’ara zombi polític).

Un comentari de passada: tothom es congratula que l’independentisme hagi assolit 23 escons a Catalunya. Però de fet a mi em semblen molt tristos els 12 escons del PSC: vol dir que una part important de la població catalana ha estat immune al discurs xenòfob del PSOE/PSC, que ha vist amb indiferència com la policia picava, que li és ben igual la repressió dels manifestants, la puntada de peu a la porta digital, que tanquin, que manipulin i que facin mal als seus conciutadans (perquè no ens enganyem: Catalunya és un país petit i tots sabem qui pica i qui fa què). Hauria estat molt bé que arran del que ha passat el PSC hagués tingut una enorme devallada en favor dels Comuns, per exemple (ja no dic de partits independentistes) com a demostració de rebuig de la ciutadania a una determinada forma de fer política. Ara el missatge és més o menys el de que, ja poden fer el que vulguin o presentar de cap de llista un sofà, que els seus els continuaran votant.

Seria bo que algú, en aquesta Europa sense nord i sense rumb, s’adonés de què està a punt de passar al segon país més important en extensió de l’Europa occidental i la quarta economia de la zona, i actués abans no sigui tot molt pitjor. Nosaltres, com a poble, continuarem exercint la desobediència pacífica: faltaria més !! Cerquem o no la independència, guanyem o no al final, és la nostra obligació com a demòcrates. Però és ben trist que la defensa de la democràcia hagi de venir de milions de ciutadans catalans, rebregats i agredits, pacífics i valents, i no dels que haurien de garantir que mai, mai més, la barbàrie s’instal·li al cor i al govern dels pobles d’Europa.

Sí, hi ha hagut un transvasament de vots dins l’extrema dreta espanyola : PSOE i “Ciudatans” perden 50 escons, que “casualment” són els que guanyen PP i VOX. On és el problema? A mi tant se me’n fot.

Com bé diu el Vicent, la independència del Principat l’haurem d’aconseguir a través de la mobilització permanent al carrer, perquè si hem d’esperar a eixamplar la base amb aquells que passi el que passi segueixen votant repressió, ja ho podem deixar per a calendes gregues.

Tanmateix, si es vol jugar a política, cal pensar que aquesta disciplina no és la realitat, sinó una aparentça més. Vull dir que un referèndum es podría camuflar de moltes maneres. I davant del monstré criminal del feixisme, no es por actuar ni amb parlamentarismes, ni amb la violència de les armes ni en cap altra, ni deixar passar ni un minut per obrir les ments. El feixisme és una batalla contra la manca de cultura i sentit civilitzatori. No se li ha de permetre ni un glop d’oxígen. I és prioritari que tothom menge i dorga sota teulada, encara que els quatre rics se’n vagen a Honolulú.

Doncs jo per un moment vaig pensar que el PSOE faria dimitir aquest curt de gambals en funcions i canviaria de candidat a la presidència. La resposta va ser que no, almenys de moment. Davant d’aquest quadre, estic segur que els serà molt més difícil tirar endavant als polítics espanyols que als catalans. Em feia riure quan el feixista de vox deia amb cara de ràbia que ara portarien totes les lleis del Parlament català al tribunal constitucional, com si no ho haguessin fet fins ara. Ara Europa anirà entenent perquè volem marxar d’aquest eixam d’abelles verinoses, i perdrà d’una vegada el respecte a aquest desastre de país que no té cap projecte ni ideologia ni cap capacitat econòmica sinó només força i brutalitat. Suposo que no els deu haver agradat gens aquesta pujada estratosfèrica del nazisme que no farà més que desequilibrar -per si no ho estava prou-, el govern d’Espanya i de retruc, a governs europeus. A més, suposo que les pressions per a treure aquest ximple del govern espanyol seran fortíssimes després d’haver convocat unes eleccions caríssimes per a treure’n benefici personal, eleccions que tots sabíem que no servirien per a res. Perquè ja es deuen haver adonat que tal com els deia el President Puigdemont: això no és un problema entre Espanya i Catalunya, sinó un problema d’Europa que patim els catalans i que continuarà creixent fins que els fotin fora. A veure si durant aquests tres dies fem força sal.
Al mateix temps dir que estic molt content del fracàs estrepitós del “Ribera y sus mariachis” i de què concretament el terolí Girauta s’hagi quedat sense poltrona assegut a terra. Espero que quan es convoquin eleccions a Catalunya, acabin desapareixent del mapa definitivament. Estava cantat que al traficant, havent deixat anar als de vox, els ciutadans -que s’havien demostrat ineptes per a carregar-se Catalunya-, ja no li feien cap falta.

Paradoxa personal.
Estic d’acord amb Bonifacia Córdoba sobre la necessitat de llegir l’editorial en clau de veure el got mig ple, perquè hi està. I comentaries desmobilitzadors tipus S.Guitart només serveixen per llepar-se ferides, però no proposen solucions.
També estic d’acord amb Miquel Gilibert per la seva capacitat d’anàlisi i el seu coratge en reduir l’eufòria quan guanyem una batalla, perquè en el fons, el que cal és guanyar la guerra, i tenim el got mig buit.
Conclusió, és imprescindible llegir la veu d’uns i d’altres, sempre que tinguin qualitat, honestedat, informació.
Una altra conclusió és que mentre JxCat , ERC, i les CUP, obviÏn que el mandat popular és que tàcticament s’acostin en els passos a donar per assolir allò que estratègicament volen, que és l’autodeterminació lliure de Catalunya -se suposa que tots tres ho volen-, repeteixo, mentre no treballin confiadament tots tres, estem lluny del triomf.

Estic totalment d’acord amb el que diu Vicent Partal de que “El partit de debò es juga a partir d’avui”, i per entendre això i com el tenim de jugar sense complexes de cap mena, us recomano llegir l’article d’avui al Nacional de Jordi Galves, “Son millones de fachas”, si seguim dubtant i fen la bleda, ho passarem molt pitjor que si despertem d’una vegada, per acceptar la realitat que tenim davant, voler creure que siguen bons minyons, guanyarem, es un gran error, aquí, ara, i en la Europa actual, no funciona el sistema gandhià…..i ho sento molt, però els fets ho demostren….Europa es preocupa, quant els seus negocis aquì poden anar malament, mentre, seguiran mirant cap un altre banda, fins i tot poden consentir un genocidi cultural i lingüístic català amb conta gotes o no, per que lo important per ells son el diners, no las persones que deixen morir sense immutar-se…..

Senyor Gilibert, de bon tarannà, les decisions que es prenen a Catalunya, sense Vox, ja fan temps que passen totes pel sedàs.
Tamb-e veu una diferència en el PSC respecte del PSOE. No, escolti, el PSC no és “C”. Es tracta d’un tipus de boinapitecus que viu a casa nostra, que no l’importa per rés “C”, que mira La Sexta i Telecinco, parla espanyol, viu, caga i menja espanyol. Sempre votaran lo mateix o, com a molt, si no els pinten la bndera espanyola prou gran, es passaran a Vox. Si, els del PSC¡¡
Tampoc estic d’acord si ho entenc be, quan diu que espanya és la quarta economía d’ Europa. Be, precisament estem aquí, per desmontar aquest lloguer. La s’indrome d’Estocolm ens fa pensar com espanyols. No, sense nosaltres “ñ” es una gran terreny, això sí, però erm, amb alguna cabra i pel mig hi passa una autopista i un tren d’alta velocitat sense cap viatger i que nosaltres anem pagant. “Ñ” és això, rés.

Vox no rebentarà rés per dins. Qui mana i qui pensa en aquest partit, intentarà fer el que fan tots: apoderar-se de la quota de poder per robar. Els seus votants, fent-los ballar la cabra de la legión i tatuar-lis la punta de la polla gratis amb una gallina negra, en tenen prou.

Nosaltres a mobilitzarnos per-ma-nen-ment al carrer ¡¡¡¡¡¡ No podem dependre de la cúpula d’ ERC perquè farà tot el possible per vendre’s l’actiu en forma de papereta, dels seus càndits votants.
I la senyora Merkel i els seus socis de la màquina de tren, que a hores d’ara ja deu haver pres nota, ha de triar: o recuperar una part del deute i ajudar a fer néixer la criatura, o mirar cap a l’est, que el dimoni va vinguent.

Al carrer ens trobem, dia i nit. De moment, ben pacífics.

Avui per a mi el gran guanyador és el rei, almenys per una bona temporada, en Pedro Sánchez el rei l’hi va bufar a l’orella que seria bo convocar eleccions, el va ensabonar que això a ell ja l’hi agrada i dit i fet noves eleccions i tal com ha quedat la cosa… el rei més content que unes pasqües, de moment la república ja li queda una mica més lluny,.. recordeu quan el rei emèrit va fer que en Suarez tirés la tovallola perquè no li agradava l’entorn polític del president , ell sabia que tard o d’hora l’hi obligarien a posar sobre la taula un referèndum sobre la monarquia o sigui que això ja bé de lluny.

DINS EL SAC DEL VOTS INDEPENDENTISTES, NO TOTS ELS VOTS SÓN PEL MATEIX?

Més que eleccions al congrés espanyol ha estat un plebiscit contra Catalunya. La triada feixista i el seu blanquejador ideològic, el PSOE-PSC, no han estalbiat pas amenaces en la subhasta d’aquesta societat espanyola que ha premiat el partit més violent i cruel enveja dels altres tres. Això és una especificitat espanyola (quixotisme). Contra Catalunya poden fins i tot regalar la pujada feixista de VOX i l’estabilitat política del país. Com ho veuran des de fora?

En les files indepes un repunt que millora resultats. Els crits eufòrics d’ERC, i els “no” de sempre dels “ingovernables” de la CUP, sembla que volen amortir el clam que hauria de ser una conseqüència lògica dels bons resultats: la contundència d’un sol grup independentista al Congreso de Madrid.

Certament, a Catalunya el programa d’actes continua i no pas al parlament. Venen dies de tsunami que han de significar tornar a posar al centre de la política, no pas les intrigues partidistes de Madrid o la incapacitat del govern català, sinó la determinació organitzada de la ciutadania entorn de l’acció al carrer en el torcerbraç contra l’Estat.

PS. Fa mal sentir al Vicepresident Pere Aragonès recordant els presoners i exiliats d’ERC, anomenant-los un per un, i discriminar els que no ho són com “la resta de represaliats”. Partidisme fins i tot per als represaliats. Vergonya cavallers.

LLIBERTA I AMNISTIA!

Sergi Guitart, malgrat les crides a l’ abstenció que han corregut per les xarxes, uns per a castigar els partits independentistes, i els altres perquè ” ja han desconectat d’ Espanya” ( com si ja no hi paguéssin impostos i fóssim independents), l’ independentisme ha aconseguit més vots i diputats al Congreso que mai. Si no téns en compte això, dones per bo un relat totalment fals. Creixem, i això fins i tot els mitjants “españolazos”, ho reconèixen.
Senyors, rematem la feina que ja els tenim ón voliem!! Tots amb el Tsunami!

Volia feicitar Miquel Gilibert pel seu cometari respecte als votants del PSC, però en Josep Salart m’ha resituat sobre el mateix i n’estic mès d’acord. Mossegar la ma (el lloc) d’on ets, o vius o menges… : És l’Espanya profunda, mediàtica. La que contamina i enverina als seus súbdits en contra de la pròpia dignitat inoculant odi contra el diferent que no se li sotmet.
Vicent com sempre, excel.lent. Gràcies. Esperem amb interés cada dia les teues anàlisis

L’ESQUERRA REPUBLICANA

L’ER ha rebut una clatellada (al voltant d’un 20% de baixada), en benefici dels convergents i de la CUP.

Això els hauria de fer reflexionar: és greu que l’exconvergència els prengui un representant estant com estan; actualment són una caricatura de partit, dividits, esbarriats, sense un equip dirigent cohesionat sinó, més aviat, disgregat…, i, fins ara, en retrocés electoral.

Igualment greu per al partit actualment autonomista i autoanomenat d’esquerres, és el fet d’haver perdut dos representants a mans de la CUP, que a hores d’ara tampoc no és cap model organitzatiu (comptant-hi les característiques estructurals que els són inherents). Sense fer pràcticament res i anant pel món una mica despistats, pugen . A més, és el primer cop que s’hi presenten, a Espanya. Més encara: no són un partit obertament independentista, ja que només una de les seves faccions ho és. I em fa l’efecte que una gran part dels vots que han aconseguit són de càstig a l’ER, vots obertament independentistes.

Per part del partit de Junqueras, n’hi ha per a fer-s’ho mirar, per a abandonar la política de “la puta i la Ramoneta” i retornar als rengles independentistes, de deixar de dir una cosa i fer-ne una altra. Creieu que a partir d’ara s’adheriran a les polítiques de mobilització i eixamplament de la lluita? No. Ans el contrari, el més probable és que continuïn amb la mentida de les pràctiques desmobilitzadores i de les declaracions “contundents” puntualment, en moments ben triats, com a polítics professionals que són. Murris.

Per l’experiència del que va passar en el procés de la lluita antifranquista, ja sabem que la mena de canvis que experimenta actualment l’ER, solen anar a més (viatge al “centre” -ni carn ni peix-, abandonament progressiu dels principis identitaris, sectarisme per bandera, importància creixent de les polítiques purament electorals en detriment de les mobilitzadores…).

Potser no caldria remarcar-ho, però és just que ho faci: crec sincerament que els que critiquem obertament l’ER, ens referim, lògicament, als dirigents, no pas a la militància, la qual, en moltíssims casos segueixen les crides a la mobilització com han fet sempre, sense fer seguidisme de les consignes sibil.lines i fal.laces dels portaveus del partit.

EL TSUNAMI DEMOCRÀTIC

Per als organitzadors i per a totes les persones que honestament i pacífica segueixen les mobilitzacions, congratulacions i ànims, admiració profunda per la fermesa, el coratge i l’audàcia que demostreu.

Com va dir el mestre Fabra, “Cal no abandonar mai la tasca ni ll’esperança”. ENDAVANT LES ATXES!

Molt bon anàlisi del Sr. Gilibert.
Realista però positivista.

Tot el contrari del del Sr. Guitart que més aviat sembla fet amb la consigna donada “per algú” d’intentar desmobilitzar l’independentisme.

Sense transmetre optimisme, sense estar convençuts de que serà difícil però assolible, no arribarem en lloc, estaríem obrint la porta al naZionalisme espanyol.

Em preocupa i molt la gestió que farà en Rufián de la ER de Junqueras, antiga ERC. No és moment de cessions gratuïtes justificades en que ve el feixisme, i en Rufián, que s’ha fotografiat amb un de VOX fa dos dies, no em mereix confiança, tampoc en Roger Torrent ni Tardà i, de retruc en Junqueras.

És hora d’unitat en el únic objectiu important, la independència, la resta és, ara per ara, voler marejar la perdiu. Quan siguem independents ja votarem el model de país que voldrem.
Això va també pels puristes de la CUP, primer fem el nostre país, després el model social. No es pot començar la casa per la teulada.

Ara toca com be diu el Sr. Partal, l’hora del poble però amb els seus polítics al front.
Ara toca que d’una puny….. vegada Europa vegi que hi ha un greu problema de democràcia al regne d’espanya que, si no el tracta honestament i sense les corruptelas de l’amiguisme entre partits i estats, es veurà arrossegada ella mateixa a l’abisme.
Ara toca que Europa li digui a espanya que és una dictadura maquillada de democràcia, i que s’ha de seure a parlar amb Catalunya per tractar un problema polític i passar a ser un bon veí de la seva antiga colonia.

I tot això l’aconseguirem fent un tsunami democràtic.

Sr. Carles Macaya: jo, a Alemanya vaig rebre la documentació a temps i vaig poder enviar el meu vot. Le meu dubte és si haurà arribat a les urnes o “s’haurà extraviat pel camí”. Ens han ensenyat de sobres a ser malpensats…

Sr. Sergi Guitart. Per què parla d’un referèndum “que perdríem”? Sisplau no confonguem un referèndum (lliure i sense cops de porra) amb unes eleccions espanyoles. Recordi que les enquestes més fiables parlen d’un 48 % a favor, un 32 % en contra i un 20 % d’abstencions. O sigui que el referèndum el guanyaríem amplament. O per què es pensa que ens el neguen? Si sabessin que perderíem ja faria temps que l’haurien permès.

Per cert, he llegit que es parla de reciclar Felipe Gonzàlez com a salvador de la situació. Ha, ha, ha! I, com molts dels comentaristes anteriors, recomano a ERC que s’ho pensi molt abans de facilitar la investidura del padritu. Ara només ha perdut 2 escons. Si ho fés, a Catalunya perdria bous i esquelles.!!!

Ho tenim dificil, pero per amor propi, i per amor als nostres fills i nets, NO PODEM DEFALLIR !!!
Deixem-nos de lliris a les mans: ara comença un llarg camí de :
–mobilitzacions als carrers i especialment a les frontreres, ports i aeroports, amb actuacions sorpressives, fonedisses i itinerants.
–pitades i xiulets als actes publics amb autoritats Ñ.
–denuncies i autoinculpacions multitudinaries i complicades juridicament fins a bloqueixar els jutjats i tribunals Ñ.
–treballar psicologicament als turistes i visitants al nostre pais explicat-los la nostra voluntat pacifica d´ autogobern social democratic..
–donant suport economic, moral, personal i electoral a les entitats socials del nostre pais que defensin l´ autogobern i la República.
–ser austers, no malgastar energia i consumir productes de proximitat i d´empreses que donin suport al autogobern .

TOT AIXO I MES, fins aconseguir la plenitud de la REPUBLICA DE CATALUNYA social democratica i asociada a altres paisos amics !!!!

Ahir vaig llegir que el cens ha augmentat perillosament, i que hi ha pisos buits on gent d’altres indrets d’Espanya hi són empadronats. Si aquesta deriva seguís podria donar-se el cas que en un futur Europa obligués a Esp. a fer el referèndum a Catalunya i que aquest suport unionista creixent, si això és veritat, ens el fes perdre. Per no parlar dels milers de capsigranys que ahir van abstenir-se (que ben bé ens haurien fet guanyar si haguéssin anat a votar), que potser tindrien la fabulosa idea de tornar-se a abstenir argumentant que el referèndum està ja fet i guanyat.
Espanya sempre juga brut i no entenc perquè ningú parla d’aquest cens engreixat. Per això des d’aquí demano al sr. Partal si es pot engegar una investigació en aquest sentit.
Estic molt debuda amb els meus compatriotes més nacionalistes (sóc nacionalista i per això em fa més mal) que se sentíen tan “enganyats” i ahir ens van traïr no anant a votar. Tan decebuda que m’ha fet perdre les ganes de lluitar. Fan més mal que els mateixos catalans unionistes.

No entenc les crítiques a Sergi Guitart per part d’alguns comentaristes. Simplement posa dades reals sobre la taula. On són els 2.200,000 vots independentistes ? Si ni amb la duresa de la sentència, ni presnetant-se la CUP aconseguim sumar-los, el que no podem fer és fer veure que això no passa. No és pessimisme, és realisme. Que España estigui molt malament i que ho facin pitjor, no hauria de ser un consol. Tal com dui Oriol Roig, això és una partida d’escacs. No de boxa.
D’entrada és molt positiu que ara l’extrema dreta estigui representada per VOX i no per Ciudadanos. Ens estalviarem moltes explicacions en l’ámbit internacional. També és positiu que ja coneguin a Pedro Sánchez ( es pensàven que era una solució a alguna cosa) .
No descartem haver de comprar la independència a canvi d’assumir més deute espanyol del que ens correspondria, si s’arriba a un punt de col.lapse.

Les urnes sempre són clarificadores i aquestes eleccions també ho han estat: PP+VOX+C’s=150, menys diputats que la majoria absoluta d’Aznar, però ara els franquistes/feixistes camuflats dins del PP, han sortit a la superficie i poden fer que el PP evolucioni cap a una dreta civilitzada i semblant a les dretes europees. C?s que havia fet de la mentida i l’insult més barroer el seu comportament, ha desaparegut. ERC que havia reculat en el seu compromís amb l’independentisme va haver de corregir urgentment i tot i així va perdre dos diputats. Junts per Cat, tot i la motxilla de PdCat, en mantenir-se fidel a l’independentisme, ha augmentat en vots i escons, tot i la davallada de la participació. Els partits susceptibles de votar República s’atansen als 100 escons. Les emisores que han fet de la mentida sistemàtica la seva raó de ser, almenys a Cat , durant la nit electoral no han tingut audiencia. El narcisisme de Pedro Sanchez haurà baixat i l’oligarquia Madrileña ha perdut pes.

El sr. Victor Serra no entend les critics al Sr. Sergi Guitart perquè pensa como ell; i com les sres. Tardá, Rufián, etc. El que proposems molts és no esperar aconsehuir aqueste 51% màgic, sinó lluitar ja per l’exercici de l’dret d’autodeterminació. Aixó durá temps i, se suposa, implicarà ‘eixamplar la base’. Sigui com sigui, en un referèndum realitzat avui mateix en condicions de llibertat real és molt probable que guanyara còmodament l’independència. Com diuen en castellà: ‘no mezclemos las churras con las merinas’

Senyors periodistes de Vilaweb, està bé la feina que fan. Però un esdeveniment així ( sunami junquera,) hauria de provocar reaccions a Palau de la Generalitat ( segles enrera, la Diputació delGeneral)! Informin! Que fa el President Torra ara mateix? Pinta places blaves per a disminuits? Fa un congrés de Cultura pacifista,? Que fa? I els de ERC que fan ara mateix per a la victoria? Tot aquest sacrifici, és fa per a donar gust a les putes? Que fa ERC, intentar pactar una autonomia que neix morta i podrida amb en Ssanxes? Sou professionals: ens la foten amb vaselina! Pressioneu al govern collons

El partit de debò es juga ahir, hui, demà i sempre a tot arreu, al carrer i a les urnes, al Principat, al sud i mar enllà. Al País Valencià i a les Illes els partits de casa seguim sense alçar un gat pel rabo mentre els de l’altiplà sens enduen el sant i l’almoina una vegada i una altra. No és hora de fer un plantejament de país, com el que ja feia un dia el PSAN? Trobe a faltar la papereta que defense complet l’arc mediterrani balear, illes incloses, com la de ‘Teruel existe’, la de la Catalònia buidada de tants professionals i gent de vàlua que heu anat a fer niu nord enllà. Junts.

sr partal buenas noches, solo decir que el follon que se ha formado con las elecciones que el bonito de sanchez nos ha brindado,voy a explicar mi edea de cual seria la solucion mas correcta para acabar con el problema de españa y CATALUNYA, si no lo ve bien le ruego me explique porque, veamos.: partido sociolista 120 diputados +partido podemos 35 diputados +(partidos erc y partido de juns per catalunya ) 21 diputados, total 176 diputados mayoria absoluta. el gobierno formado por partido socialista + partido podemos, acta ante notario refrendado por el congreso de los diputados, esta acta diria antes de terminar la legislatura permitir el referendum para la independencia, y a los partidos erc y jxcatalunya que por su parte se compromenten a respaldar en todas las decisiones al gobierno,eso quiere decir que lo que propone sanchez es como minimo tres años para no dar NADA a los independistas y podra hacer la españa que ellos quieren tan unida, no se si alguien si esta solucion fuera buena la podria hacerla llegar al sr. sanchez gracias por permitir que cualquier idea de todos los lectores se pueda expresar en vilaweb.cat