Les claus que ens revela la participació sobre els resultats al País Valencià, a les Illes i a les municipals

Venim d’unes eleccions que han estat marcades per moments històrics. El procés independentista al Principat ha implicat participacions extremadament altes, i al País Valencià i a les Illes hi ha hagut una pugna estreta entre els partits progressistes i els conservadors –on cada vot compta–, que aquestes dues últimes legislatures s’ha decantat en favor de Ximo Puig i Francina Armengol.

Enguany, el panorama és força diferent. La independència no ha estat la qüestió principal de campanya al Principat i els governs valencià i balear ja no poden apel·lar a la necessitat de canvi, sinó a mantenir uns executius que tenen el desgast de vuit anys i a la sempre efectiva proclama de “si no hi vas, ells tornen”.

A les Corts Valencianes ja es preveia abans de començar a votar que enguany hi hauria una disminució de la participació, que va ser de gairebé el 74% el 2019 pel fet d’haver coincidit amb les espanyoles. Però és la intensitat d’aquesta abstenció que pot haver decidit el resultat.

Segons un estudi d’Invest Group per al diari Levante, la participació és un element clau. Els votants de dreta sembla que estan més segurs d’acudir a les urnes, de manera que aquest estudi pronosticava que una participació inferior al 68% multiplicaria les possibilitats d’una majoria absoluta del PP de bracet de Vox. Sobre això, les dades de les 18.00 mostren una baixada de la participació, d’1,28 punts, molt menor que la que considerava l’estudi. Per tant, el fet més important serà saber quin votant s’ha mobilitzat més, que segons els sondatges seria la dreta. Les anàlisis troben que el catorzè diputat de Vox, que se’l disputaria el partit d’extrema dreta amb el PSPV i Unides Podem a la demarcació de València, serà clau.

A la ciutat de València, la participació a les sis era del 60,07% (+8,28), i era especialment alta en barris que acostumen a votar més la dreta, com ara l’Eixample, el Pla del Real i Extramurs, fet que fa perillar la majoria que fa batlle Joan Ribó. Això, juntament amb els primers sondatges, sembla indicar un desgast important de l’actual govern d’esquerres i la possibilitat d’un govern municipal de PP i Vox.

A Catalunya, hi va haver ara fa quatre anys una participació de 64,78%, la més alta d’ençà del 1987. Aquestes eleccions es van vincular estretament al procés d’independència. ERC i Junts semblaven ser socis preferents l’un de l’altre.

En les municipals del 2015 i el 2019 l’independentisme va assolir uns resultats històrics; i aquest augment es va detectar amb més intensitat en localitats que hi donaven un suport més alt, com ara Banyoles, que va passar del 62% al 72%; Vic, del 56,8% al 66,1%; i Girona, del 56% al 65%. Ara era de preveure un descens de la participació, que s’ha evidenciat en els avançaments de les 14.00 i les 18.00; i el fet que hagi baixat sobretot on l’independentisme té més pes és un símptoma d’aquesta baixada. A Banyoles ha baixat de 10,64 punts, a Vic de 12 punts i a Girona de 10,18%.

Hi ha dues dades a destacar abans de saber els resultats. La primera era els indicis de recuperació del PSC, amb un augment de les llistes electorals, de 526 als 615 d’enguany, una millora en els sondatges a Barcelona i el manteniment de les majories absolutes en gran part de la rodalia de la capital. A més, els socialistes podrien recuperar part de l’electorat independentista, ara que sembla que ha deixat de ser la qüestió clau de les eleccions i que alguns candidats, com ara Xavier Trias, s’hi han aproximat.

A les Illes, la participació ja va ser molt baixa el 2019, tant al parlament com a la capital, Palma, amb una gran abstenció. Hi van anar a votar un 50,2% a les municipals de Palma i un 53,93% dels illencs al parlament. De manera que, després de vuit anys de govern a l’arxipèlag i a la capital, amb el desgast que implica i la recuperació parcial de la imatge, és previsible que hi hagi més garantida la presència de la dreta a les urnes que no pas l’esquerra.

Hi ha hagut un augment de la participació, de 3,5 punts, a les 18.00; però, en canvi, baixa a Menorca (-0,21 punts). L’augment de l’abstenció sembla haver beneficiat la dreta, i si finalment poden sumar els partits d’esquerres, serà amb el suport de nous socis, com ara Proposta per les Illes.