El trencament de Vox desfà la majoria de Prohens i amenaça de dinamitar la legislatura

La trencadissa de Vox al Parlament de les Illes té unes implicacions que van molt més enllà del partit i, si no es recondueix, amenaça de manera manifesta de fer descarrilar la legislatura tard o d’hora.

El grup parlamentari de Vox va decidir ahir, sense consultar-ho amb la direcció espanyola, d’expulsar la presidenta del partit, Patricia de las Heras, i el president del parlament, Gabriel Le Senne. Això ha fet, primer de tot, que el grup hagi passat de set diputats a cinc i, segonament, que, com a reacció, el vice-president i secretari general de Vox, Ignacio Garriga, hagi anunciat l’expulsió d’aquests cinc parlamentaris que, segons ell, van prendre la decisió “moguts per una ambició personal”. Alhora, Garriga va reconèixer els dos diputats apartats com a representants del partit.

Un carreró sense sortida per a Prohens?

La presidenta del govern i del PP de les Illes, Marga Prohens, diu que, ara com ara, la crisi de Vox no fa perillar ni condiciona la tasca del govern, perquè és una “crisi interna” d’un partit polític, i els demana responsabilitat. Però, hi ha un problema evident de xifres.

Les eleccions van deixar un resultat ajustat. El PP va obtenir 25 escons, tants com la suma del PSIB (18), Més per Mallorca (4), Més per Menorca (2) i Podem (1). Aleshores, l’empat el desfeien el diputat de Sa Unió –una coalició de Formentera que inclou el PP– i els 8 de Vox.

El diputat de Sa Unió, que és president de Formentera, Llorenç Córdoba, ja fa temps que s’ha desmarcat del govern i, de fet, ha estat expulsat de la coalició, de manera que ara actua a títol individual. Córdoba va declarar que, “atacar la llengua pròpia de les Balears, que és el català”, era una línia vermella per a donar suport al govern. En la moció que elimina el requisit del català a la funció pública ja no hi va votar a favor. Per una altra banda, el mes d’octubre, l’ex-cap de Vox a Menorca, Xisco Cardona, va estripar el carnet i va passar al grup mixt.

Ni amb el suport d’aquests dos diputats, que ara actuen lliurement, i amb els dos diputats de Vox que tenen el suport de la direcció estatal no poden garantir la majoria a Prohens, perquè en total sumarien 29 escons de 59. En faltaria un per a la majoria absoluta. Per tant, els cinc diputats díscols, que formen el grup parlamentari, esdevenen fonamentals per a decantar majories.

El camí que s’obre ara per a Prohens és costerut. En una setmana haurà de decidir com es reconfiguren les majories, perquè s’haurà de triar un nou president del parlament, havent estat expulsat Gabriel Le Senne del seu grup. L’article 39 del reglament del parlament és clar i estipula que si un diputat deixa de formar part del seu grup parlamentari ha de cessar els seus càrrecs.

Dimarts vinent, en la primera sessió plenària del nou període de sessions, ja es podria votar un nou president. A més, en la reunió de la mesa, La Senne haurà de tramitar la seva expulsió i la de De las Heras del grup. Segons el reglament de la cambra, el diputat que obté la majoria absoluta en primera votació n’esdevé president. Si no, en una segona votació, obté la presidència qui acumula més vots.

Prohens té unes quantes opcions. La més fàcil seria que els diputats díscols deixessin l’escó, tal com els ha demanat la presidenta, però sembla poc probable. Altrament, pactar i fer president un díscol de Vox pot garantir la majoria parlamentària, però alhora obrir una crisi amb aquest partit, fet que pot tenir conseqüències en les altres institucions, com ara al Consell de Mallorca, o fins i tot a l’estat espanyol. També es pot optar per aïllar els díscols i fer president un diputat de Vox, com fins ara, per bé que es trobi en el grup mixt, o del PP. Però això deixaria la presidenta Prohens sense majoria al parlament.

Què separa els díscols dels dos apartats?

Els cinc diputats que resten dels vuit que van començar la legislatura són els que mantenen una línia més dura amb el PP i els que exigeixen mesures més dures i immediates contra el català. El primer d’anar-se’n, Xisco Cardona, tot i el seu anticatalanisme declarat, era menys bel·ligerant amb el PP i no tan partidari d’obrir una crisi per la qüestió lingüística.

Es va distanciar de Vox el mes d’octubre, quan el partit va votar contra el sostre de despesa, tot i les indicacions de la direcció estatal. Vox va mantenir el torcebraç i finalment va aconseguir, en canvi del suport, un compromís concret i pressupostat per a aplicar la segregació lingüística a les escoles.

Cardona va estripar el carnet i va abandonar el grup perquè era partidari d’aprovar el pressupost del PP, amb el d’implantar la segregació lingüística durant la legislatura. I deia, a més, que el problema que havia tingut l’ex-president José Ramón Bauzá amb el decret de trilingüisme havia vingut de voler-lo aplicar en vint-i-quatre hores.

“Si algú s’ha equivocat o no està d’acord amb el que ha signat –deia Cardona–, ha de dimitir i anar-se’n, però no pot obligar els altres que acceptem coses que no ens corresponen.” Alhora, va criticar durament la direcció estatal per haver-se’n mantingut al marge, i va dir que se sentia “desemparat i molt decebut”. Tot i no estar lligat a cap formació, manifestava que votaria “en el sentit de l’acord que tenien PP i Vox”.

El president del parlament, Gabriel Le Senne, diu que ha estat expulsat per haver seguit directrius de la direcció estatal, que ha provat de conciliar posicions, però que ha estat impossible i que ara es troben que el grup és “segrestat en mans de gent que deixarà de pertànyer a Vox”.

Al capdavant del grup parlamentari ara hi ha la portaveu, Idoia Ribas, i el portaveu adjunt, Sergio Rodríguez. Aquest cap de setmana, l’esquerda encara es va fer més grossa, quan De las Heras i Le Senne van assistir a l’assemblea general de Vox que va reelegir Abascal, i cap dels díscols –Idoia Ribas, Sergio Rodríguez, María José Verdú, Agustín Buades i Manuela Cañadas– no es va desplaçar a Madrid. Le Senne reconegué ahir que aquest fet segurament no va agradar als díscols.

Els diputats que es mantenen al grup parlamentari són els del sector més ultra. En la crisi del mes d’octubre ja s’assenyalava Jorge Campos, cap de llista a les eleccions al parlament i actualment diputat al congrés espanyol, com a figura a l’ombra de la crisi interna. Tot i que ell se n’ha desmarcat i s’ha alienat amb el partit, és vist com el dirigent destacat de Vox a les Illes. Defensor de l’anticatalanisme, sempre s’ha mostrat enemic de la llengua pròpia de les Illes i contrari a la llibertat d’expressió. De fet, la persecució contra Valtònyc va sorgir precisament d’una denúncia interposada per ell –aleshores president de Círculo Balear, associació gonella i ultraespanyolista creada el 1999–, per una cançó que porta per títol “Circo Balear”. I ara, si més no, la seva línia política pot marcar amb total independència el rumb del govern.

Ante las informaciones que me citan respecto a lo sucedido en Baleares, y antes de entrar en la comparecencia del Ministro de Política Territorial, que es mi trabajo, quiero aclarar lo siguiente:

1.- Nuestro secretario general de @vox_es @Igarrigavaz ya ha dejado claro el…

— Jorge Campos Asensi (@jcamposasensi) January 29, 2024

L’oposició en culpa Prohens

El portaveu del PSIB al parlament, Iago Negueruela, diu que la situació actual és una “crisi institucional sense precedents”, i en culpa Prohens. “Això passa quan no vols governar”, afegeix. En aquesta línia, esmenta, primer, la situació a Formentera, “amb un president que no se sap on és”; després fa referència a Menorca, “una illa on no hi ha pressupost ni govern”; i finalment a la situació general de les Illes, “on avui no hi ha president del parlament”, que cessarà formalment demà.

Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca, va dir ahir: “Això no és més que la conseqüència de la tria dels pactes que ha fet Margarida Prohens.” Sobre el paper del partit, destacà que eren plenament conscients que no hi havia cap majoria alternativa, però que, com en la investidura o en el pressupost, seran responsables si el PP trenca amb la ultradreta: “Aquí veurem què vol fer el PP. Si vol continuar cedint una vegada i una altra en allò que li demani Vox o tornar als consensos de país que havíem tingut els darrers quaranta anys.” En aquesta línia, tem que ara les exigències dels díscols poden ser encara més dures i preveu que hi hagi un període d’inestabilitat.

En relació amb això, ara com ara seria massa aviat per a convocar eleccions, i caldria esperar a l’abril, quan fa un any que es van convocar les darreres.

Un precedent d’un president rellevat

L’expulsió de Le Senne no és la primera d’un president del Parlament de les Illes Balears. L’any 2017, Xelo Huertas, expulsada de Podem, va ser destituïda com a presidenta de la cambra. La diputada, de bracet del PP, va provar de dilatar al màxim el cessament, però d’acord amb el reglament va haver de plegar. Huertas havia estat expulsada el 22 de desembre de 2016 perquè li van atribuir una vulneració del codi ètic del partit. Concretament, per haver amenaçat de votar contra el pressupost autonòmic per afavorir a un company, Daniel Bachiller, també expedientat.

El PP va demanar un informe jurídic de tots els lletrats com a condició indispensable per a debatre la destitució de Huertas, però les conclusions no van deixar marge a l’ambigüitat: si no era expulsada s’hauria pogut incórrer en un delicte de prevaricació. Amb aquest precedent, ja se sap que l’actual president del parlament, de Vox, no té marge de maniobra per mantenir el càrrec.