Qui fa servir Parler als Països Catalans?

[Nota de la redacció 19/01/2021 13:50 h: Amb posterioritat a la publicació d’aquest article, un lector de VilaWeb s’ha posat en contacte amb la redacció criticant-ne el contingut. La seva crítica es centrava en el fet que es podien localitzar dades privades a partir d’enllaços que tenia el text original. La redacció ha valorat la crítica i ens ha semblat encertada. Així que hem decidit modificar el contingut per a evitar l’efecte assenyalat i demanar disculpes.]

La xarxa social Parler, que té un funcionament semblant a Twitter, però sense cap mena de regulació dels continguts, ha estat utilitzada pels seguidors del president dels EUA, Donald Trump, d’ençà de les eleccions del novembre. La cancel·lació del compte personal de Trump a Twitter va fer créixer encara més la popularitat d’aquest canal alternatiu. L’FBI l’ha fet servir de font per a localitzar alguns dels participants a l’assalt al capitoli el proppassat 6 de gener.

Tot i que amb un ús molt minoritari comparat amb els Estats Units o el Regne Unit, aquesta xarxa també ha arribat a casa nostra.

Tant a Palma, com a València com a Barcelona s’han detectat usuaris que han fet ús de la xarxa. L’àrea metropolitana de Barcelona és, amb diferència, on n’hi ha més. Tot i que no es pot identificar qui hi ha darrere aquests vídeos, sí que es veu que als Països Catalans també hi ha grups de persones que han seguit la tendència mundial d’emprar aquesta plataforma com a alternativa a les xarxes socials més conegudes. Així s’han penjat vídeos des de municipis de les comarques del Baix Empordà, el Camp de Tarragona i la Marina Baixa. Un altre punt on s’ha registrat activitat és Eivissa.

Un moviment global

A la península ibèrica, l’àrea metropolitana de Madrid és amb diferència on es detecten més usuaris actius, si més no pel que fa a la quantitat de vídeos, que és allò que mostra aquest mapa. La setmana passada alguns dirigents de Vox, Ciutadans i el PP van anunciar que s’havien obert un compte en aquesta xarxa. Santiago Abascal ho anunciava en un piulet.

No és pas un fenomen aïllat. Hi ha més dirigents de l’extrema dreta a molts països que van fer anuncis semblants: del president del Brasil, Jair Bolsonaro, a Marion Meréchal-Le Pen, la neboda de la dirigent de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen. Tots recriminen a Facebook i Twitter el tancament dels comptes de Donald Trump i elogien altres canals on diuen que sí que es protegeix la llibertat d’expressió.

Les dades mostren també que les capitals europees, com Amsterdam, Berlín, Copenhaguen i Roma són alguns dels indrets amb més usuaris actius. Ara, el país amb més activitat amb diferència és el Regne Unit. Desenes d’usuaris han penjat vídeos no únicament des de Londres, sinó des de molts altres punts d’Anglaterra. A Escòcia, en canvi, no n’hi ha tants.

L’aplicació no podrà continuar creixent

Apple, Amazon i Google han retirat Parler dels seus servidors i ja no en permeten la descàrrega. Aquest fet ha aturat l’augment d’usuaris de cop. Un dels fundadors de la plataforma, John Matze, ha criticat la prohibició i ha acusat aquestes empreses d’anar contra la llibertat d’expressió.

Matze i Jared Thomson van crear Parler l’estiu del 2018. La seu de la companyia és a Henderson, Nevada, als Estats Units, i uns dels principals inversors és la família Mercer, que té lligams amb el Partit Republicà. Rebekah Mercer és una de les donants més importants de les campanyes de Trump. D’ençà que es va fundar, ha estat un punt de trobada dels membres de l’extrema dreta nord-americana i, quan Twitter eliminà el compte de Trump indefinidament, molts seguidors s’hi van traslladar.