Parlar català, element clau per a la integració de la immigració a Andorra, segons un estudi

Comunicar-se habitualment en català continua essent un element molt important per a considerar que una persona està integrada a Andorra. Ho conclouen els resultats d’un estudi sobre la immigració fet l’any passat a gairebé vuit-cents residents. Aquest aspecte es valora com a molt o bastant rellevant per un 83,3% dels enquestats. Tot i això, s’ha registrat un descens de 8,6 punts respecte de les dades de fa dues dècades, quan era l’element més important. Adaptar-se a l’estil de vida d’Andorra, amb un 90,1%, i participar en la vida social, amb un 84,2%, han passat a ser les prioritats per a assolir una bona percepció d’integració per part dels immigrants a Andorra.

Quant a la necessitat de conèixer la llengua catalana per viure-hi, ha disminuït el percentatge de gent que així ho considera, passant del 64,4% el 2002 al 50,3% en la darrera enquesta. En canvi, ha augmentat en gairebé la mateixa proporció les que afirmen que cal “només en alguns àmbits”, del 20,6% fa vint anys a un 36,1% el 2022. A més, segons que es desprèn de l’estudi, ho veuen més necessari la gent de nacionalitat andorrana i les que fa més anys que resideixen al país.

D’entre els motius en defensa de la necessitat del català, els enquestats argumenten que és la llengua oficial del Principat i és un element d’integració. Per contra, els que creuen que només ho és en alguns àmbits al·leguen que “hi ha més d’una llengua”, que el català només s’utilitza en àmbits institucionals o que “es parla més en castellà”.

El coordinador de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Joan Micó, indica que cal tenir en compte el context d’arribada de més immigració a Andorra que s’ha produït en els darrers anys a l’hora d’entendre aquesta visió. Tot i això, ha volgut deixar clar que un dels perills que no s’ha detectat estaria en el fet que es considerés que “no és imprescindible” que els fills dels immigrats sabessin català.

Pepita Batalla, investigadora de l’àrea de sociologia d’AR+I, ha explicat que aprendre la llengua, participar en la vida social i adquirir els costums del país són els principals elements de la teoria de la integració de la població immigrada, tot i que aquestes persones ja estiguin fent passos per formar part d’una Andorra heterogènia.

D’altra banda, l’enquesta també demanava una valoració del grau de simpatia que senten per gent de diversos països i regions del món. En aquest sentit, a Catalunya es passa d’un 7,6 al 2002 a un 7,7 de l’any passat. Queda per darrere d’Andalusia, que se situa en un 8,1 per un 7,3 de fa vint anys; altres comunitats autònomes de l’estat espanyol, amb 8,0 al 2022 i 7,3 al 2002; i Galícia, amb 7,8 en la darrera enquesta i 7,0 en la de fa dues dècades.

La immigració, positiva per Andorra

Els resultats de l’estudi conclouen que la immigració es percep positivament, segons les respostes del 85% dels enquestats. Tan sols un 6% la considera negativa i un 9% ni positiva ni negativa. El motiu principal d’acceptació és que els nouvinguts són necessaris per al funcionament de l’economia. A més, un 60% dels residents que han participat en l’informe defensen l’actual sistema de quotes de treballadors. Un 25,5%, en canvi, creu que s’hauria de facilitar l’entrada d’immigrants i un 14% pensa que s’hauria de restringir.

La població d’Andorra s’ha multiplicat per deu en els darrers seixanta anys. D’aquesta, la proporció de persones de nacionalitat espanyola i francesa s’ha mantingut en la darrera dècada, mentre que ha baixat la de portuguesos i ha augmentat la d’altres nacionalitats, entre elles procedent de Llatinoamèrica.

Pel que fa a les ocupacions d’aquesta gent, hi ha més presència en els sectors d’hostaleria, comerç i construcció per part d’immigrants joves o amb pocs anys de residència al país. Les segones generacions, ja nascudes a Andorra, accedeixen a feines més qualificades.

Finalment, d’entre els aspectes més ben valorats de la seva situació a Andorra en comparació a la del seu lloc d’origen, hi ha la seguretat ciutadana, l’entorn natural, la qualitat de vida, la feina i l’atenció sanitària. Per contra, el preu de l’habitatge i les relacions socials són els factors més negatius pels enquestats.