19.10.2022 - 19:03
|
Actualització: 19.10.2022 - 19:23
El govern d’ERC ha tastat avui la seva feblesa parlamentària. El ple ha començat amb l’exposició del president, Pere Aragonès, dels canvis fets al govern a causa del trencament amb Junts, a qui ha obert la mà per continuar col·laborant amb la governabilitat, ara des del parlament. Però la resposta dels grups parlamentaris ha estat una altra, i s’ha evidenciat la soledat d’Aragonès, que presideix un govern tan sols amb el suport de 33 diputats del total de 135.
Aragonès va voler aprofitar la sortida de Junts posant en pràctica la idea de la “via àmplia” que havia pregonat durant la campanya electoral. Una teoria mitjançant la qual ERC ha de desdibuixar les seves fronteres ideològiques per donar cabuda a sensibilitats tradicionalment llunyanes al partit per tal de convertir-se en el partit central de Catalunya, una mena de catch-all party capaç d’atraure tots els votants que comparteixen la creença que els catalans tenen dret de decidir –una mica en abstracte, tal com feia Artur Mas el 2012– i que la justícia s’ha d’allunyar de la política i posar fi a la repressió contra aquells que s’hi dediquen. Per tal de dibuixar-se com un partit obert, Aragonès va fer lloc al govern a ex-dirigents del PSC, PDECat i Podem: Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart.
Tanmateix, la il·lusió de voler representar el 80% de la societat catalana s’ha estimbat amb l’evidència que si avui Aragonès s’hagués de sotmetre a una investidura, no seria president. Li ho ha expressat obertament Jéssica Albiach, tot i que els comuns haurien de ser el soci més fàcil de seduir pel govern, però tampoc no hauria calgut. Albert Batet, de Junts, i Salvador Illa, del PSC, ja s’havien encarregat abans en els seus discursos de deixar clar que Aragonès presideix el govern més feble parlamentàriament de la història.
Ho han dit amb tons diferents, però que porten al mateix punt. Illa continua oferint-se per formar una majoria alternativa a la independentista, que és la que ha governat Catalunya des que Mas va canviar el PP per ERC, en una operació per lligar Aragonès de mans i peus a la governabilitat espanyola i fer-lo encara més dependent. ERC és perfectament conscient que donar la centralitat al PSC pot ser l’empenta final que porti Illa a la Generalitat i, de pas, recuperi el múscul municipal. Alhora, la temptació d’Aragonès i els consellers de tenir un soci que pugui fer-li recuperar la majoria per a aprovar els projectes de govern és forta. Per ara s’hi resisteixen, i per això el PSC els castiga amb retrets i vots en contra.
Gran part del discurs d’Aragonès s’ha dirigit a Junts: ha tingut bones paraules per la seva obra de govern i els ha demanat responsabilitat per a continuar sostenint l’executiu. Però Batet no s’ha deixat ensabonar, li ha retret la manca d’autocrítica i l’ha acusat de centrifugar la responsabilitat en els altres. “Com pensa tirar endavant amb la legislatura? Quina confiança parlamentària té, el seu govern? La realitat és que vostè està sol, i és una decisió exclusivament seva”, li ha dit, i l’ha responsabilitzat de no haver estat capaç de reconduir la crisi de govern abans no esclatés tot.
Malgrat que Batet no ha tancat del tot la porta a col·laborar en situacions concretes –”serem ferms, responsables, exigents i propositius”, ha dit–, Junts no ha trigat a mostrar que no tindrà miraments per fer caure projectes del govern. Fins i tot, encara que siguin projectes treballats per Junts mateix en les conselleries que fins ara governaven. És el que ha passat amb el pla estatístic de Catalunya per al període de 2023 a 2028, promogut pel Departament d’Economia i Hisenda de Jaume Giró, que ha estat refusat àmpliament: només hi ha votat a favor la minoria governamental d’ERC.
El projecte de llei havia arribat al ple amb un ampli consens que li permetia de reunir el fet de ser una llei eminentment tècnica, destinada a actualitzar un pla ja existent potenciant el paper i la qualitat de l’estatística oficial i convertint l’Idescat en un node estratègic d’informació al servei de la recerca científica. En comissió parlamentària tots els grups polítics tret de Vox havien col·laborat, i només l’extrema dreta hi havia votat en contra en l’últim tràmit abans de la votació definitiva. A l’hora de la veritat, l’oposició ha fet del pla estatístic un míssil contra el govern per a evidenciar-ne la soledat i l’aïllament.
El diputat de Junts Joan Canadell ha dit que si bé la llei era bona tècnicament, no podia votar-hi a favor perquè l’execució que en faria el govern no tindria una visió d’estat. El socialista Jordi Riba ha parlat de dubtes d’última hora expressats pels agents cívics, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha dit que el nou pla no aportava grans canvis i Juan Carlos Gallego, dels comuns, s’ha posat nerviós i pràcticament no sabia què dir per a justificar el vot en contra. Per a Lluís Salvador, que ha defensat la posició d’ERC, el que ha passat en la votació vorejava “el surrealisme”.
Després de la votació, ERC ha criticat en un comunicat tota la resta de grups parlamentaris i els ha acusat de ser incoherents i de promoure un “tacticisme estèril”. “Davant d’un gir en les votacions de 180 graus, que no coincideix amb les defenses de vot fetes a la comissió d’Economia de dimecres passat, els diputats republicans lamenten que l’oposició hagi rebutjat una eina nova per a la ciutadania”, diuen.
Al ple d’avui no hi havia previstes més votacions compromeses per al govern –s’ha refusat una esmena a la totalitat de Vox a una proposició de llei de Junts per a modificar la llei de l’audiovisual catalana i s’ha negat la tramitació en lectura única d’una proposició de llei de la CUP que vol recuperar el català com a única llengua vehicular a l’escola a la llei d’educació–, però n’hi ha hagut prou amb una de sola, d’una qüestió tan tècnica com el pla estatístic, per a enviar el missatge a ERC que no li serà gens fàcil de pilotar el govern des de la feblesa parlamentària. Demà, en la votació de mocions, hi haurà noves oportunitats de comprovar-ho.
