El parlament paga 1,7 milions d’euros anuals a funcionaris que ja no hi treballen i tenen més de seixanta anys

El Parlament de Catalunya paga 1,7 milions d’euros anuals a funcionaris que no hi treballen i tenen més de seixanta anys. Segons que publica el diari Ara, hi ha 21 treballadors acollits al règim que s’anomena “llicència per edat“. Aquesta figura, que existeix des del 2008, permet que els funcionaris que fa més de quinze anys que treballen al parlament i tenen més de seixanta anys cobrin durant cinc anys sense treballar, fins a arribar a la jubilació. Segons que ha pogut saber l’Ara arran d’una petició de transparència, vint-i-un funcionaris del parlament són acollits a aquesta figura, entre els quals dos ex-secretaris generals que cobren més de 10.000 euros el mes. Els que cobren menys i que estan en aquesta mateixa situació són els uixers auxiliars, que cobren 3.800 euros mensuals.

La meitat dels qui tenen llicència per edat són funcionaris dels rangs més alts de la cambra (A1), que s’emporten la part més grossa del pastís. Les xifres individuals són dispars perquè depenen de la categoria del funcionari, però de mitjana les retribucions més baixes van des de gairebé 4.000 euros el mes per catorze pagues –uixers auxiliars o telefonistes– fins a 10.000 euros mensuals els ex-secretaris generals o ex-caps de departament. És a dir: entre 56.000 i 140.000 euros l’any sense treballar durant un màxim de cinc anys.

A causa de la política de protecció de dades del parlament, no es pot saber el sou exacte de les persones que tenen llicència per edat i el diari Ara en fa un càlcul aproximat. El parlament ha lliurat les retribucions bàsiques i els complements que perceben els funcionaris acollits a aquest règim, però ha facilitat els triennis que cobren agrupant tots els empleats públics del mateix nivell.

La plaça no es pot cobrir fins que el funcionari amb llicència per edat es jubila, de manera que si falten recursos humans s’ha d’ampliar la plantilla.

Canvis recents

L’actual mesa del parlament, presidida per Laura Borràs ha introduït reformes que es van aprovar a la darrera reunió de la mesa del 2021. Es va modificar la llicència per edat per contribuir a la “contenció econòmica” de la cambra i perquè “no entorpeixi la gestió dels recursos humans” –el capítol de despesa de personal funcionari va ser de 12,9 milions el 2021. Borràs, però, desvincula aquestes modificacions de la petició d’informació. En una entrevista a TV3, ha declarat que quan va assumir el càrrec, el març de l’any passat, es va interessar per saber el detall de les nòmines que havia de signar. Segons fonts parlamentàries, es va reunir amb l’oïdora de comptes per el 25 de març i va conèixer la situació, que va canviar a final d’any després d’una negociació amb els treballadors. La petició del diari Ara va ser a l’abril.

Així doncs, d’ençà del primer de gener d’enguany i fins al 2023, la llicència per edat s’ha convertit en una mena de reducció progressiva de jornada per un termini de cinc anys, lligant el sou a l’assistència. Però el canvi no té efectes retroactius, i no afecta les 21 persones que ja es troben en aquest règim ni les que ho van demanar l’any passat. Els treballadors que ho demanin entre el 2022 i el 2023 també poden optar a una llicència a temps complet sense ocupar el lloc de treball, però cobrant menys que no pas ara. Segons fonts parlamentàries, el 2024 s’haurà de tornar a negociar la mesura.