El parlament va validar el 2017 el privilegi de les llicències per edat

Un dels arguments més emprats pels partits per a explicar la vigència del règim de llicència d’edat al Parlament de Catalunya, destapat pel diari Ara, ha estat que els grups parlamentaris el desconeixien. Però aquesta afirmació es contradiu amb el fet que la mesura es va tornar a debatre, a actualitzar i a aprovar a la cambra a començament del 2017, nou anys després d’haver-se instaurat durant la presidència d’Ernest Benach. Les polèmiques llicències per edat es van ratificar en la mesa que presidia Carme Forcadell i, després, en la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, i tots dos òrgans van avalar la introducció de canvis tècnics en les condicions per a concedir-les sense qüestionar-ne políticament la vigència. Segons que ha pogut comprovar VilaWeb consultant antics acords de la mesa, el Butlletí Oficial del Parlament i el Diari de Sessions, el 24 de gener de 2017 la mesa va aprovar unes noves normes d’aplicació d’aquest règim amb l’argument d’adequar-les a la normativa vigent aleshores a l’estat espanyol. També es van modificar uns quants articles dels estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya.

L’acord de la mesa consta en el registre dels acords de l’òrgan rector de la cambra d’aquell moment, que també integraven Lluís Corominas (Junts pel Sí) com a vice-president primer; José María Espejo-Saavedra (Ciutadans), vice-president segon; Anna Simó (Junts pel Sí), secretària primera; David Pérez (PSC), secretari segon; Joan Josep Nuet (Catalunya Sí Que es Pot), secretari tercer; i Ramona Barrufet (Junts pel Sí), secretària quarta. Pocs dies més tard, el 31 de gener, la reforma de la llicència d’edat es va debatre a la Comissió de Governació, que aleshores presidia el diputat de la CUP Joan Garriga.

La “proposta de modificació dels estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya” era el darrer punt de l’ordre del dia, i incloïa la modificació de la llicència d’edat. El Diari de Sessions d’aquell dia deixa constància de la celeritat amb què es van ratificar els canvis en la normativa. Curiosament, la discussió va motivar rialles entre els diputats. “Qui defensa això?”, va preguntar Garriga. “Perquè… –va continuar mentre reia– No, ho deia perquè tenia… No, això és una proposta que ve ja…, d’alguna manera, tots els grups menys el meu, em sembla…, una proposta consensuada per la mesa, eh?” Després de preguntar qui la defensaria, Garriga va donar la paraula al lletrat major, Antoni Bayona. “Més que defensar-ho, a mi em correspon, en tot cas, explicar… Bé, és una modificació deguda a una reestructuració que hi ha hagut dels Estatuts de règim interior, que són els que regulen els temes de funció pública del parlament”, diu. Bayona precisa que la mesa va aprovar aquests canvis organitzatius, que també havien passat pel Consell de Personal de la Cambra. Però perquè tinguessin valor normatiu, i no fossin un acord de mesa i prou, s’havien d’aprovar a la comissió. Després de l’explicació del lletrat major, cap grup parlamentari no hi va voler intervenir i els canvis a la llicència d’edat es van aprovar gairebé per unanimitat: vint vots a favor i una abstenció.

A més de Garriga com a president, eren membres de la comissió Sergi Sabrià (JxSí), que n’era el vice-president; Sonia Sierra (Cs), secretària; i els següents diputats: Joan Ramon Casals (JxSí), Lluís Corominas (JxSí), Lluís Guinó (JxSí), Chakir el Homrani (JxSí), Neus Lloveras (JxSí), Marc Sanglas (JxSí), Marc Solsona (JxSí), Roger Torrent (JxSí), Rosa Maria Ibarra (PSC), Eva Martínez (PSC), Lluís Rabell (CSQP), Marc Vidal (CSQP), María José García Cuevas (PP), Alberto Villagrasa (PP), Anna Gabriel (CUP), Carlos Carrizosa (Cs), Joan García (Cs) i Sergio Sanz (Cs). Així consta en l’historial de la composició de la comissió.

Els retocs

Algunes de les modificacions que s’hi van fer van ser precisions tècniques, a més de l’adequació al marc legal de l’estat espanyol. Però n’hi ha que van implicar uns canvis més importants en relació amb la normativa anterior, del 2008, quan es va establir aquest sistema de pre-jubilacions, durant la presidència d’Ernest Benach. Uns canvis que atorgaven més capacitat de decisió i més poder al secretari general, que a començament del 2017 era Xavier Muro.

Perquè s’hi introduïa la possibilitat que s’ajornés el començament de la llicència per edat fins a un màxim d’un any, tot i complir les condicions d’edat i d’anys treballats, per necessitats de servei. S’havia de fer, però, sempre amb el vist-i-plau del secretari general, que també passava a assumir una altra atribució que fins en aquell moment era de la mesa: l’autorització perquè una persona que ja té concedida la llicència per edat es pugui reincorporar a un lloc de feina de l’administració si ho sol·licita.

La reforma també detallava més com s’havien de computar, a efectes de la llicència per edat, els anys treballats en les altres administracions públiques. I desgranava el percentatge de cobrament de la prima en el moment de la jubilació segons els anys en què s’hagués gaudit de la llicència per edat, entre un any i cinc. La darrera reforma, el desembre de l’any passat sota la presidència de Laura Borràs, permet encara de cobrar tres anys sense treballar abans de la jubilació.

La ratificació del 2016

Però no era pas la primera vegada que aquesta mesa del parlament tenia coneixement del funcionament d’aquest generós sistema de pre-jubilacions. Perquè el 3 de maig de 2016 la mesa també va aprovar el text consolidat dels estatuts del règim intern del parlament, que incloïen la llicència per edat. Segons que es pot llegir en els acords de la mesa d’aquell dia, que també es poden consultar a la web del parlament, van decidir de ratificar els estatuts després d’haver avaluat un informe del director de govern interior de la cambra.