El parlament homenatja Joan Rigol en un acte institucional amb els ex-presidents Pujol, Montilla i Mas

El Parlament de Catalunya ha homenatjat qui va ser el president entre el 1999 i el 2003, Joan Rigol, que es va morir el 7 de maig a vuitanta-un any. L’acte institucional ha estat a l’auditori, on s’hi ha reunit els ex-presidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas. També hi han assistit els ex-presidents del parlament Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs i Anna Erra, a més de familiars i amics de qui també va ser president d’Unió, conseller de Treball i de Cultura i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. L’actual president, Josep Rull, ha contraposat la seva visió integradora  de Rigol als moviments que qüestionen la dignitat humana a Europa.

El periodista Manuel Campo Vidal ha conduït l’acte, que ha comptat amb la presència de tots els membres de la mesa, els consellers Anna Simó, Carles Campuzano, Meritxell Serret i Anna Simó; i el cap de l’oposició, Salvador Illla, a més d’altres representants del PSC, Junts, ERC i els Comuns.

En la seva intervenció de clausura de l’acte, Josep Rull ha reivindicat l’homenatge a Joan Rigol com un homenatge a la política en majúscula, a la bona política, a la política amarada de vocació insubornable de servei, a la política capaç de construir un “nosaltres” potent, ambiciós i generós. El president del Parlament també ha subratllat la seva capacitat de diàleg.

Rull també ha destacat que, entre els seus valors, Rigol tenia com a columna vertebral innegociable la dignitat humana. “En aquests moments que Europa està tenallada per moviments polítics que qüestionen l’arrel de la dignitat humana, allò que defensava el president Rigol és més vigent que mai”, ha conclòs.

Abans, ha intervingut l’expresident Artur Mas, que ha glossat l’etapa de Joan Rigol com a coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, impulsat sota la seva presidència el 2010. També ha apel·lat al seu altíssim sentit institucional i la capacitat de canalitzar les demandes ciutadanes a través de les institucions en un moment com el procés.