26.03.2019 - 01:50
|
Actualització: 26.03.2019 - 23:57
El Parlament Europeu ha aprovat, amb 348 vots a favor i 274 en contra, la nova directiva de drets d’autor, molt criticada per activistes defensors de la llibertat de difusió de la informació i per alguns creadors d’internet. El text aprovat és el resultat de les converses entre la Comissió Europea, el Consell d’Europa i el Parlament Europeu, que van perillar per l’oposició dels governs dels Països Baixos, Luxemburg, Polònia, Itàlia i Finlàndia. Els articles més polèmics del text són el 15 i el 17 (inicialment, l’11 i el 13). Una volta aprovat al parlament, l’últim pas abans no entri en vigor és que s’aprovi al Consell Europeu. Encara no hi ha data concreta, però es preveu que la votació es farà a l’abril.
Aquests dies previs, s’havia organitzat una intensa campanya per a evitar que s’aprovés la directiva. De diumenge fins avui, diverses edicions de la Wikipedia, com ara la catalana, s’han ennegrit com a mesura de pressió perquè els eurodiputats hi votessin en contra. També han manifestat preocupació Softcatalà, el portal de videojocs en línia Twitch, el fòrum Reddit i les pàgines de pornografia PornHub i YouPorn.
Què diuen els articles més polèmics?
L’article 17 ordena que les empreses proveïdores d’internet supervisin tot el contingut que es carrega a la xarxa per tal de poder eliminar-l’en si consideren que n’amenaça un de ja existent i protegit per drets d’autor. El principal inconvenient és que aquesta mesura podria ser un torpede a una de les principals característiques d’internet tal com el coneixem avui dia: compartir i transformar continguts. Si es pogués aplicar aquest filtre, s’eliminarien els continguts que es basen en coses ja existents, com ara paròdies, memes, versions de cançons, gifs animats o la Wikipedia, que es nodreix sempre d’informacions ja publicades i referenciades. Fins i tot temen que no s’hi puguin penjar crítiques ni anàlisis que incloguin fragments del contingut en qüestió.
Si entrés en vigor l’article 17 de la nova directiva de drets d’autor, els proveïdors haurien de ser especialment curosos i eliminar qualsevol contingut que utilitzés els drets d’autor d’algú altre, perquè ells en serien els responsables davant la justícia. Els activistes favorables als drets d’internet tenen por que, per evitar d’exposar-se a multes molt elevades, eliminin continguts quan tinguin qualsevol mínima sospita.
A conseqüència d’això, es podria crear una situació de desigualtat en què les grans empreses que generen continguts, com discogràfiques o productores de Hollywood, imposessin el seu criteri en cas del mínim dubte. A banda, també qüestionen que existeixi la tecnologia adequada per a discernir automàticament d’una manera eficaç si un contingut és realment original o no.
L’article 15 reconeix als editors i als responsables de premsa drets d’autor digitals per a les seves publicacions durant els vint anys següents. Això vol dir que compartir qualsevol contingut protegit (com el paràgraf d’un llibre) només serà possible amb una llicència especial de l’autor. Això va totalment en contra de la idea de la Viquipèdia, basada en la lliure transmissió de coneixement.
Els creadors d’internet hi són contraris
El 12 de juny setanta personalitats del món de la tecnologia, com ara Vint Cerf, impulsor de la idea d’internet, i Tim Berners-Lee, creador del sistema web, van enviar una carta al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, en què alertaven dels perills d’aprovar l’article 13.
‘Si hagués estat vigent quan es van desenvolupar els protocols i els articles principals d’internet, és poc probable que existís tal com el coneixem avui’, diu el text.