09.03.2021 - 09:05
|
Actualització: 09.03.2021 - 11:45
El Parlament Europeu ha retirat la immunitat del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, d’acord amb el suplicatori enviat pel Tribunal Suprem espanyol fa més d’un any. En el cas de Puigdemont, dels 693 vots emesos, el resultat ha estat de 400 a favor, 248 en contra i 45 abstencions. És a dir, 400 eurodiputats són partidaris de llevar-li la immunitat i 293 no ho han avalat. El percentatge de vots crítics, doncs, és d’un 42%. Això indica una forta oposició política, molta més que el centenar de vots dels grups Verds-ALE i Esquerra Unitària Europea que havien anunciat que s’hi oposarien.
La votació sobre Comín i de Ponsatí ha estat molt semblant, amb quatre vots més a favor del suplicatori:
La majoria política amb què els grups parlamentaris socialista, popular i liberal (on hi ha Ciutadans) controlen el parlament ha servit per a aprovar l’informe que en recomanava la retirada de la immunitat, però el resultat ha acabat essent més ajustat que no es preveia, cosa que evidencia el caràcter polític d’aquest procediment. A aquests grups, s’hi ha afegit segurament la majoria dels eurodiputats del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, on hi ha Vox. Els grups Verds-ALE (on hi ha ERC) i l’Esquerra Unitària Europea (on hi ha Podem) ja van anunciar que s’hi oposarien en bloc, però la suma de tots dos grups són 112 escons. Hi ha hagut, per tant, un gruix important d’eurodiputats dels grans grups de l’eurocambra que no han seguit la disciplina de vot que volien els seus col·legues espanyols. La votació, que es va fer ahir al vespre, ha estat secreta. Però alguns eurodiputats havien fet pública la seva oposició a la retirada de la immunitat; i entre aquests n’hi havia de socialistes, com ara l’ex-primer ministre de Malta, Alfred Sant, que va qualificar d’escàndol la decisió de llevar la immunitat parlamentària als tres polítics catalans.
Mantenen la condició d’eurodiputats
Des d’ara, tots tres continuen mantenint la condició d’eurodiputats i poden acomplir la seva tasca com fins ara, però el procediment judicial de les euroordres es pot reactivar, tant a Bèlgica com a Escòcia. Abans, el Parlament Europeu comunicarà formalment el resultat de la votació a les autoritats espanyoles, i aquestes als tribunals belga i escocès. Però és ben probable que abans el magistrat instructor Pablo Llarena presentarà unes qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè deixi clars per quins criteris es pot denegar una euroordre.
La defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí també s’activarà de seguida, i presentarà una demanda de nul·litat davant aquest mateix tribunal, a Luxemburg, perquè considera que el procediment del suplicatori ha estat ple d’irregularitats, des de la manca de neutralitat del president de la Comissió d’Afers Jurídics que en va fer la tramitació, fins a les filtracions i el trencament de la confidencialitat, passant per l’atribució incorrecta a Clara Ponsatí del delicte de malversació. Alhora, demanaran mesures cautelars al Tribunal General de la Unió perquè els mantingui provisionalment la immunitat mentre no es resolgui la demanda.