El nou Parlament Europeu començarà amb l’escó de Comín buit, però pendent del TJUE a final de mes

El Parlament Europeu començarà la nova legislatura i Toni Comín no podrà exercir, ara per ara, com a eurodiputat, tot i haver estat elegit en les eleccions del 9 de juny com a cap de llista de la candidatura de Junts i d’haver obtingut més de quatre-cents mil vots. La presidenta Roberta Metsola, que opta a ser reelegida en el càrrec, li manté congelat l’escó fins que no es faci pública el 26 de setembre la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre el fet que l’anterior president, Antonio Tajani, els vetés, tant a ell com a Carles Puigdemont, al començament de la legislatura passada. Ara, el TJUE podria concedir mesures cautelars a Comín, però no de manera immediata.

L’advocat de Comín, Gonzalo Boye, va presentar dijous passat la demanda de mesures cautelaríssimes perquè, en un termini breu, de vint-i-quatre hores o quaranta-vuit, el tribunal pogués forçar Metsola a aixecar-li el vet, si més no fins a la sentència del 26 de setembre. L’objectiu era que demà, dimarts, en el primer ple de la legislatura, Comín ja pogués ocupar el seu escó. Però no podrà ser, perquè el tribunal europeu trigarà encara un parell de setmanes a pronunciar-s’hi.

El TJUE, en compte de resoldre en poques hores la demanda de cautelars, ha decidit de traslladar-les a les parts personades en la demanda sobre les credencials d’eurodiputats de Comín i Puigdemont de la legislatura anterior, és a dir, el Regne d’Espanya i el Parlament Europeu mateix. Els ha donat un termini que s’acaba el divendres 26 de juliol, segons que han informat a VilaWeb fonts pròximes a Luxemburg. Quan hagi vençut aquest termini, la decisió de TJUE pot arribar de manera immediata, és a dir, la setmana del 29 de juliol.

Mentrestant, Comín no podrà ocupar l’escó, i en una compareixença avui a l’eurocambra, ha denunciat el comportament de Roberta Metsola, de qui ha dit que “està segrestada pel PP espanyol” i que s’arrisca a ser corregida pel TJUE el mes de setembre. “Ens inquieta que Metsola salti base legal i jurisprudencial per a reconèixer el meu escó, i contradiu la decisió que va prendre Sassoli, i això és greu: no reconeixent el meu escó, insinua que la decisió de Sassoli no era ajustada a dret, i això em sembla molt greu.”, ha afegit.

El precedent de Sassoli, contra Metsola

Feia referència a la decisió del president Sassoli el desembre del 2019, quan va obrir la porta de l’eurocambra a Puigdemont i Comín. Ho va fer arran de la sentència Junqueras del TJUE del 19 desembre del 2019 i de la decisió immediatament posterior del mateix tribunal d’anul·lar el vet de Tajani als eurodiputats de Junts per poder exercir d’eurodiputats mentre la demanda que havien interposat anava fent un lent camí.

Comín confia ara que els magistrats de Luxemburg segueixin el criteri de l’advocat general, que aquest abril va corregir el TJUE i va afirmar que de cap manera un estat no pot imposar un formalisme als eurodiputats electes perquè puguin tenir aquesta condició amb tots els ets i uts; perquè la sentència Junqueras era prou clara: la immunitat i la condició d’eurodiputats s’adquireix en el moment de la proclamació com a electes. I això, en el cas de Comín, fou el 27 de juny amb la publicació de la llista al BOE.

La inaplicació de l’amnistia pel mig

Però la JEC es va obstinar a imposar el tràmit de la promesa de la constitució espanyola. Comín no hi va anar i ni tan sols hi va enviar Boye amb poders per mirar de fer-ho a distància; no ho va fer perquè considera que no cal, però també perquè hi ha una ordre de detenció que va reafirmar el Suprem el mateix dia que la JEC el citava al congrés espanyol per a prometre la constitució. El primer de juliol el magistrat del Suprem Pablo Llarena es va negar a aplicar la llei d’amnistia a Puigdemont, Comín i Lluís Puig, i els va mantenir l’ordre de detenció.

I aquest argument, el de l’incompliment de la llei d’amnistia, és adduït per Boye en la demanda que va presentar dijous al TJUE, de manera que espera que el tribunal s’hi pronunciï. Ho explicava en aquesta entrevista a VilaWeb: “Al TJUE no el deixarà de sorprendre que la causa impeditiva d’anar a prometre o jurar la constitució és no tan sols que no cal, sinó que a més, abans que això es produeixi, el Tribunal Suprem, quan no aplica una llei en vigor, dicta una ordre de detenció. Per tant, l’amnistia, la seva aplicabilitat i les seves conseqüències, és clar que han de ser objecte de debat al TJUE. I ho seran.”