El Parlament Europeu planta cara a les aerolínies perquè cobren l’equipatge de mà

El Parlament Europeu ha decidit de plantar cara a les companyies aèries perquè cobra l’equipatge de mà, és a dir, aquell que es col·loca a la cabina. És una pràctica abusiva que s’arrossega de fa temps i que ha anat creixent, sobretot d’ençà de la pandèmia. L’eurocambra ha aprovat aquest migdia una proposta de resolució que té dues premisses clares: que les aerolínies deixin de cobrar suplements per l’equipatge de mà i la defensa el dret dels ciutadans.

El debat sobre la gratuïtat de l’equipatge de mà va aterrar al Parlament Europeu a finals de setembre. La votació d’avui s’ha fet després d’haver-se acceptat per unanimitat a la comissió de peticions de l’eurocambra (PETI) la revisió de la legislació europea. Era previsible que la proposta prosperés, tenint en compte la unanimitat expressada al PETI.

Posar fi als costos ocults i addicionals

La proposta de resolució la signa Dolors Montserrat (Partit Popular) en nom de la Comissió de Peticions. S’han analitzat uns quants documents, com ara el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, sentències judicials i les normes d’equipatge de passatgers de l’Associació de Transport Aeri Internacional (IATA), i es determina, entre més qüestions, que les companyies aèries estableixen individualment les normes sobre la quantitat de peces i la mida de l’equipatge de mà dels viatgers i els càrrecs aplicables, que varien segons l’empresa, i que hi hauria d’haver una dimensió estàndard comuna mínima per a l’equipatge de mà.

El document pretén que el Parlament Europeu reconegui, entre més, que els costos ocults i addicionals restringeixen la possibilitat de comparar les ofertes de les diferents companyies aèries; que les aerolínies de tot el món tenen polítiques i restriccions diferents quant a la mida i el pes de l’equipatge de mà, cosa que sovint causa confusió i molèsties; que la “llibertat de preus” de les aerolínies en relació amb les tarifes no inclou el preu de l’equipatge de mà, i que les principals preocupacions dels passatgers són les polítiques incoherents sobre les franquícies d’equipatge de mà entre companyies aèries. També es vol fer arribar la resolució a la Comissió Europea, al Consell, als governs i als parlaments dels estats membres.

L’organització de defensa dels consumidors Facua celebra que s’hagi mogut fitxa i creu que tot apunta en la bona direcció. Ara bé, el coordinador de Catalunya, Gerard Hernández, és prudent i diu que convé de prestar atenció a tots els avenços i canvis que hi pugui haver: “Hem de llegir la lletra petita, que és la que acabarà determinant si les companyies es poden escapolir.”

Les aerolínies incompleixen sentències judicials

Les aerolínies que cobren l’equipatge de mà incompleixen dues sentències. La primera és de l’any 2014, del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i és esmentada en la proposta de resolució. La sentència és la resposta a un litigi obert entre Vueling i l’Institut de Consum de la Junta de Galícia que fa referència a la facturació de l’equipatge. El tribunal distingeix l’equipatge facturat de l’equipatge de mà. Diu que el de mà s’ha de considerar, en principi, un element indispensable del transport dels passatgers i que el transport no pot ser objecte d’un suplement del preu, sempre que respongui a les exigències raonables relatives al pes i les mides i compleixi els requisits de seguretat aplicables.

L’altra sentència que incompleixen és de l’any 2022, del jutjat mercantil 1 de Madrid, en resposta a una demanda contra Ryanair de dues persones que reclamaven els cinquanta euros que havien hagut de pagar per l’equipatge de mà. El tribunal va donar la raó als demandants i va condemnar l’aerolínia a pagar els cinquanta euros, a més de l’interès moratori legal d’ençà de la demanda i les costes.

Les dues lleis principals amb les quals operen les aerolínies no acaben de fer una definició explícita de què s’entén per equipatge de mà o cabina. N’hi ha una d’espanyola, la Llei 48/1960, de 21 de juliol, sobre Navegació Aèria, que determina, en l’article 97, que el transportista –és a dir, l’aerolínia– estarà obligat a transportar juntament amb el passatger, i dins el preu del bitllet, l’equipatge amb els límits de pes, independentment del nombre d’embalums, i volum que fixin els reglaments. L’altra norma és d’àmbit europeu, el reglament número 1008/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de setembre de 2008, sobre normes comunes per a l’explotació de serveis aeris a la Comunitat. En aquest cas, no s’esmenta en cap moment a l’equipatge de mà.

Malgrat les sentències, les aerolínies continuen atemptant contra els drets dels consumidors. A final de juliol, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va denunciar a l’Agència Catalana de Consum sis companyies àries –Aegean Airlines, Finnair, Norwegian Air Shuttle, Ryanair, Singapore Airlines i Vueling– per cobrar suplements per l’equipatge de mà en aeroports catalans. L’organització va explicar que imposaven un suplement que podia fer encarir el cost del trajecte fins a setanta-cinc euros per passatger. Després de la denúncia, Singapore Airlines va explicar que la informació era errònia i que permetien als viatgers de portar de franc una maleta de mà o dues (depenent de la cabina i la tarifa contractada) de 7 quilograms cadascuna i en què la suma de llargada, amplada i altura no superés els 115 centímetres.

Com es pot reclamar si us han cobrat l’equipatge de mà? 

En el cas que us hagin cobrat l’equipatge de mà, podeu presentar una reclamació a la companyia aèria perquè us retorni l’import. Us hauran de donar una resposta en trenta dies i, si no, caldrà presentar una reclamació en un organisme públic de consum o assessorar-vos amb les organitzacions de consumidors, com per exemple Facua, que avui continua rebent queixes sobre la qüestió. “No sempre s’aconsegueix l’objectiu. Moltes vegades el consumidor no té ganes, temps ni diners per a arribar als tribunals, i això fa que sovint, per desgràcia, quedin impunes de retornar els imports”, reconeix Hernández.

L’Agència Catalana de Consum també té habilitat un canal a la pàgina web per a fer els tràmits. Hi podeu fer consultes per a resoldre dubtes sobre els drets i obligacions; reclamacions, per si no heu rebut una resposta satisfactòria en trenta dies; denúncies, per si voleu que s’investiguin uns fets que poden ser una infracció de la norma de consum; i queixes, per deixar constància de la disconformitat per un mal servei.