09.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 09.10.2023 - 23:06
Ahir, 9 d’octubre, el Consell Europeu va adoptar la nova directiva de renovables. Els legisladors de la Unió hi havien donat l’aprovació final el 12 de setembre, al Parlament Europeu, votant i aprovant molt majoritàriament (470 vots a favor de la proposta, 120 en contra i 40 abstencions) els objectius “legalment vinculants per a expandir les energies renovables més ràpidament”, durant aquesta dècada, per a frenar el canvi climàtic i allunyar-se de la combustió de materials fòssils per disposar d’energia.
La directiva augmenta significativament els objectius d’energia renovable de la UE, perquè exigeix que el 42,5% de l’energia final de la UE sigui renovable l’any 2030, amb un 2,5% indicatiu addicional per a permetre que s’assoleixi l’objectiu del 45%, en lloc de l’objectiu actual del 32%. Segons les darreres dades disponibles, l’any passat la UE va obtenir el 22% de la seva energia final procedent de fonts renovables.
“Aquest és un gran èxit en el marc del conjunt ‘Fit for 55’ que ajudarà a assolir l’objectiu climàtic de la UE de reduir les emissions de la UE, d’un 55% pel cap baix el 2030. És un pas endavant que contribuirà a assolir els objectius climàtics de la UE d’una manera justa, rendible i competitiva”. Són paraules de Teresa Ribera, ministra (en funcions) de Transició Ecològica del govern espanyol.
El parlamentari ponent i negociador de la proposta de nova directiva va encarar-se a una dura tasca encapçalant les negociacions entre els governs dels països de la UE, i no va aconseguir el suport fins que França no obtingué certs avantatges per a l’energia nuclear, que és baixa en carboni, però de cap manera no és renovable ni tampoc innòcua.
Markus Pieper, el parlamentari negociador de la llei del Parlament de la UE, va dir que permetria d’aprovar més ràpidament nous projectes renovables i fomentaria noves tecnologies: “Desitjo veure projectes pilot per a cèl·lules solars flotants, estels eòlics (wind kites), projectes hidràulics fluents i més projectes que encara no podem imaginar.”
La llarga marxa per a arribar a abandonar la combustió de materials fòssils començà ja fa molt de temps (quan al capdavant de la Direcció General d’Energia hi havia un català, que als anys setanta ja promovia a Catalunya les energies renovables), quan la UE va fer pública (el 26 de novembre de 1997) la comunicació de la Comissió “Energia per al futur: fonts d’energia renovables”, altrament dita “Llibre blanc per a una estratègia i un pla d’acció comunitaris”, en què fixà l’objectiu de cobrir el 10% de l’energia amb renovables l’any 2010.
Com a pas previ cap a una estratègia per a les energies renovables, la Comissió va adoptar l’anomenat Llibre verd (Energia per al futur: fonts d’energia renovables) el 20 de novembre de 1996, que va obrir un ampli debat públic a principi de 1997, centrat en el tipus i la naturalesa de les mesures prioritàries que podrien ser preses a les institucions comunitàries i dels estats membres. El Llibre verd va suscitar moltes reaccions de les institucions i agències comunitàries, dels governs dels estats membres i de nombroses empreses i associacions interessades en les renovables. La Comissió va organitzar dues conferències durant aquest període de consultes en què les qüestions es van debatre àmpliament. El 21 de març de 1997 la Comissió va organitzar i hostatjar la conferència “Cap a un programa d’acció comunitària per a les energies renovables”, en el debat públic sobre el Llibre verd. La conferència va ser oberta per Christos Papoutsis, comissari europeu responsable de la política energètica, que va confirmar el compromís de la Comissió de promoure l’ús de fonts d’energia renovables a Europa. Papoutsis va subratllar la importància de les energies renovables en relació amb les preocupacions ambientals (sobretot l’objectiu proposat per a la reducció d’emissions de CO₂), la seguretat del subministrament i l’estimulació de la competitivitat de la indústria europea. Més concretament, va proposar un objectiu indicatiu per a la proporció de les energies renovables en l’ús interior brut d’energia del 12% (en comparació amb el 6%) que hi havia aleshores.
Les institucions comunitàries van fer comentaris detallats sobre el Llibre verd i van donar opinions sobre quins havien de ser els elements essencials i les grans actuacions per a una futura estratègia comunitària sobre fonts d’energia renovables i el paper de la Comunitat en aquest procés. El Consell, en la resolució 10 sobre el Llibre verd, afirmava que una acció adequada en matèria de renovables era vital per a aconseguir-ho amb l’objectiu d’una estratègia que conduís a una millora de la competitivitat i una part substancial de renovables a llarg termini. Confirmava que els estats membres i la Comunitat havien de formular objectius indicatius com a mesura per a aquesta ambiciosa fita indicativa de duplicar la quota global de renovables a la Comunitat el 2010.
El Parlament Europeu, en la resolució (PE 221/398.fin) sobre el Llibre verd reconeixia el paper important que podien tenir les energies renovables en la lluita contra l’efecte hivernacle, pel fet de contribuir a la seguretat del subministrament energètic i a la creació de llocs de feina en petites i mitjanes empreses i en regions rurals. Creia, ja aleshores, que la Unió Europea necessitava urgentment una estratègia de promoció que abordés els problemes d’harmonització fiscal, protecció de l’entorn i normativa ambiental, internalització de costos externs i la garantia que la liberalització gradual del mercat interior de l’energia no deixés les renovables en desavantatge. Proposava l’objectiu d’un 15% de quota de renovables a la Unió Europea per a l’any 2010. Demanava a la Comissió que presentés mesures específiques per facilitar l’ús a gran escala de fonts d’energia renovables i advocava per determinades mesures específiques. Aquestes mesures incloïen l’establiment d’objectius per a cada estat membre, el concepte d’un model fiscal comú relacionat amb l’energia, accés gratuït i no discriminatori a la xarxa combinat amb un pagament mínim per part de les empreses distribuïdores per a l’electricitat subministrada a partir d’energies renovables, les principals característiques d’un pla per a establir un fons europeu per a les energies renovables, una estratègia per a un programa comú de foment de les energies renovables per a incloure un milió de cobertes fotovoltaiques addicionals, 15.000 MW d’eòlica i 1.000 MW de biomassa.
La ruta des del Llibre verd i el Llibre blanc fins a arribar al document aprovat el 12 de setembre d’enguany ha estat llarga i feixuga, amb força directives adoptades pel camí, que han anat determinant les fites a assolir, no solament en renovables, sinó també en eficiència energètica (edificis, indústria, transport, etc.).
Allò que més sorprèn de tot plegat és que els governs que ha tingut Catalunya no han fet mai cas de les polítiques de l’energia que han anat adoptant les institucions europees. Altrament, no s’explica que encara avui les renovables no arribin ni al 10% de l’energia final que es fa servir a Catalunya. Mentrestant, tenim un govern-et que fa “filosofia” sobre si un projecte de renovables de 5 MW o un de 50 MW (que és la potència màxima que la Generalitat de Catalunya té competències per a autoritzar) o un de 100 MW s’han de qualificar de petit, mitjà, gran, molt gran o gegant, per bé que a Catalunya, per fer honor als objectius europeus per l’any 2030 s’haurien d’instal·lar entre 10.000 i 15.000 MW de renovables. I per a arribar al 2030 només manquen set anys!
Els ciutadans que en la darrera dècada hem mostrat al món la ferma voluntat d’anar fent camí cap a la independència del nostre país hauríem de demostrar també la ferma convicció i decisió de caminar amb urgència per la via del capgirament energètic, i abandonar d’una vegada per sempre la crema de materials fòssils per disposar d’energia, tot fent néixer una societat en què les fonts renovables vagin cobrint la demanda de cada vegada més activitats i sectors que necessiten energia, fins a arribar al 100% de subministrament amb renovables, tal com diu el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, adoptat oficialment per la Generalitat l’any 2017.
