11.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.05.2024 - 21:42
Avui, a partir de les 9.00 i fins a les 20.00, més de cinc milions de catalans són cridats a elegir el nou Parlament de Catalunya. La campanya de les eleccions d’enguany, en què es recupera la normalitat després de la del 2021, en plena pandèmia de la covid, ha estat marcada per la incertesa tant en el vot com en el resultat final.
Per una part, les enquestes mostren la xifra més gran d’electors indecisos d’aquests darrers trenta anys. Així, el CIS mostrava que un 38,7% dels catalans deien que decidirien el vot durant la setmana de les eleccions, dels quals, vora un 10%, ho decidirà avui mateix. De manera que els actes i declaracions dels candidats i el missatge dels partits polítics hauran estat fonamentals en el repartiment que hi haurà al parlament en aquesta legislatura.
L’altra gran incertesa és la configuració de majories parlamentàries. En un principi, el PSC de Salvador Illa, s’havia destacat tot sol en els sondatges com a primera força. A final de campanya, hi ha hagut un augment de Junts, encapçalat per Carles Puigdemont, que s’acosta als socialistes, i ERC, de Pere Aragonès, podria esdevenir el partit clau per a decantar majories, tot i la previsió, segons les enquestes, que sofreixi una patacada electoral. La quarta força podria tornar a ser Vox, d’Ignacio Garriga, que pugnaria per aquest lloc amb el PP d’Alejandro Fernández, que podria quadruplicar escons respecte de fa tres anys. La CUP, amb una candidatura encapçalada per Laia Estrada, i Comuns Sumar, amb Jéssica Albiach, és previst que tinguin menys força electoral, però, a la vegada, podrien esdevenir partits indispensables per a bona part de les combinacions postelectorals. Finalment, Aliança Catalana, de Sílvia Orriols, podria entrar al parlament. En canvi, les enquestes situen Alhora i Ciutadans fora, però tots dos partits han fet crides a ser la sorpresa.
L’enquesta electoral del CEO, fet abans de començar la campanya, detectava que els electors dubtaven principalment entre el PSC i ERC (21%), ERC i Junts (20%), ERC i la CUP (12%), ERC i els Comuns (10%) i el PSC i els Comuns (7%). És a dir, bona part dels indecisos dubtaven entre ERC i una altra formació política.
En total, podran votar en aquestes eleccions 5.754.931 electors, 294.594 dels quals són a l’exterior (40.000 més que no pas el 0221). Hi ha 243.003 joves que han fet divuit anys aquests darrers tres anys i podran votar per primera vegada en unes eleccions al parlament. Enguany hi ha una reducció del nombre de col·legis electorals i meses, tenint en compte que hi va haver un dispositiu especial per la pandèmia, això fa que hi hagi hagut canvis. El nombre de col·legis electorals passa de 2.763 a 2.691, 72 menys, i el nombre de meses passa de 9.139 a 8.940 meses, 199 menys. Consulteu ací on heu de votar.
Sobre el vot per correu, 97.452 electors han fet servir aquesta modalitat en les eleccions d’enguany, un 63,8% menys que no pas l’any 2021 (269.505), però un 36,6% més que en les eleccions del 2017 (71.334 vots).