El parlament blinda Torra: unitat independentista malgrat l’esquerda a Madrid

‘Ha arribat l’hora de plantar-se’, ha proclamat Quim Torra al faristol. El Parlament de Catalunya ha refusat la decisió de la Junta Electoral Central espanyola d’inhabilitar-lo i l’ha ratificat com a diputat i president de la Generalitat. La unitat de vot de l’independentisme s’esquerda al congrés espanyol, però no al parlament: JxCat, ERC i la CUP han respost en bloc a la demanda de Torra perquè el parlament es plantés en una primera votació. Els comuns hi han donat suport parcialment (només s’han afegit al refús de la resolució de la JEC i s’han abstingut en la resta de punts) i el PSC no s’ha mogut tant com ERC desitjava. La resolució aprovada és una primera declaració d’intencions, una expressió política en forma de resolució abans els òrgans de la cambra no hagin d’entomar de manera efectiva si apliquen la inhabilitació o si desobeeixen la JEC o el Tribunal Suprem. La unitat s’ha mantingut en un moment crític: malgrat l’esquerda oberta per la decisió d’ERC de mantenir l’abstenció a la investidura de Pedro Sánchez, refusada per JxCat i la CUP, i malgrat que alhora el debat s’allargava al congrés dels diputats espanyol.

Torra volia que la cambra entomés de seguida el ‘cop d’estat’ contra les institucions del país, i l’independentisme hi ha respost fent pinya. Després d’haver defensat Sánchez al congrés espanyol el marc constitucional i el diàleg amb Catalunya, el parlament ha exigit el reconeixement del dret d’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia per als represaliats, cosa que complicava que els comuns s’adherissin a tot l’acord i feia inviable que també s’hi adherís el PSC. JxCat ha prioritzat el front independentista i no ha provat de negociar la proposta amb els comuns. Els antics blocs no es trenquen al parlament i es mantenen els punts d’acord habituals. Si més no, de moment.

Una part del diagnòstic era compartida. El PSC i els comuns també refusen la decisió de la JEC, però el llistó de la resolució pactada entre els tres grups independentistes era massa amunt i han presentat iniciatives pròpies. I això que la votació d’avui ha estat una expressió política simbòlica i no pas una desobediència amb totes les de la llei. Per què? Ho ha recordat el PSC durant el debat: Torra no ha rebut la notificació formal íntegra de la resolució de la JEC. Divendres només va rebre per correu electrònic un avanç de la decisió. No és un detall menor. Implica que els òrgans del parlament no han hagut d’enfrontar-se encara a l’execució de la inhabilitació contra la qual, a més, Torra recorrerà i que arribarà al Tribunal Suprem espanyol, que haurà de decidir si accepta les mesures cautelaríssimes que presentarà la seva defensa perquè no s’executi, com pretén la JEC, sense sentència ferma. Aquesta situació legal hauria d’evitar que la resolució aprovada arribés a tenir conseqüències penals per a la mesa del parlament. L’hora de la veritat, tanmateix, arribarà, amb el vertigen del possible final de la legislatura i la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya.

ERC vol diàleg, la CUP hi veu un ‘fals miratge’

Mentrestant, els discursos al parlament català i a l’espanyol s’han començat a encavalcar en un complex equilibri. ERC practicava el funambulisme, argumentant la lògica de rehabilitar Torra al parlament i de defensar la mesa de negociació a Madrid, mentre avançava sobre la corda fluixa, amb tot el risc electoral. ‘Tenim l’obligació de fer compatible a la vegada la confrontació democràtica amb el diàleg i la negociació’, ha al·legat Marta Vilalta.

La diputada i secretària general adjunta d’ERC ha demanat a Torra que encapçali la delegació catalana de la taula, i que plegats hi presentin l’autodeterminació i l’amnistia. ‘Som al mateix equip. Anem a jugar la partida de la democràcia’, li ha dit. Torra, que no ha replicat als grups, no ho veu tan clar. ‘Es pot establir un diàleg i, a la vegada, inhabilitar l’interlocutor?’, ha demanat durant el seu discurs de compareixença, convençut que el problema no és solament l’anomenat estat profund, sinó l’estat sencer. De fet, Torra no s’ha mogut de la proposta que ja va fer Carles Puigdemont respecte de l’acord entre ERC i el PSOE. Ha proposat que es formi un espai en què l’independentisme pugui debatre amb quines propostes i condicions negocia el govern català amb l’espanyol. ‘Cal actuar amb unitat estratègica i no deixar adobar el terreny de la divisió’, hi ha afegit. A més, ha reclamat la convocatòria de l’assemblea de càrrecs electes perquè també responguin contra la inhabilitació. En això últim, la CUP hi està d’acord.

Els anticapitalistes han criticat amb duresa ERC i els comuns. Els han acusat de reforçar la constitució espanyola i l’autonomisme ‘amb el fals miratge del diàleg’. ‘Al règim del 78, abans de dialogar-hi, cal derrotar-lo políticament’, ha al·legat Carles Riera. La CUP sosté que el parlament haurà de desobeir ara i sempre per confirmar els càrrecs de Torra. No n’avala la gestió, però defensa la institució i el blindatge contra la repressió mentre acusa la majoria de forces de prioritzar els seus interessos partidistes i l’statu quo.

La resolució conjunta aprovada qualifica de cop d’estat l’intent de la JEC d’inhabilitar Torra, a qui ratifica com a diputat i president de la Generalitat. Diu que el reglament del parlament és l’únic que pot alterar la composició de la cambra i que, al costat de la llei de la presidència i del govern, són l’únic marc jurídic aplicable a la presidència de la Generalitat. També denuncia una causa general contra l’independentisme i exigeix la fi de la repressió, el reconeixement del dret d’autodeterminació, l’amnistia per als presos i els exiliats i la necessitat d’impulsar un acord nacional per a defensar tot això. Finalment, el parlament ha donat suport als eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín perquè exerceixin plenament i en llibertat les seves funcions polítiques en compliment de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Cs no ha participat en la votació, els seus diputats han aixecat les mans com les víctimes d’un atracament armat. En contrast amb aquesta escenificació, i donant solemnitat al moment, de la tribuna estant han seguit el debat l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-presidents del parlament Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol.

El PSC i la prova del cotó

També el PSC ha trenat els escenaris del parlament i el congrés. Miquel Iceta ha evitat de criticar durament la JEC però s’ha desmarcat de la decisió d’inhabilitar Torra, com ja va fer el PSOE. Ha subratllat que només pot ser apartat del càrrec per una sentència judicial ferma, igual que deia la proposta de resolució presentada pels socialistes catalans. ‘Si la prova del cotó és la defensa de les institucions, crec que molts la passem’, ha dit Iceta, que també malda pel trencament dels blocs al parlament i ha expressat un ‘respecte especial’ per l’abstenció d’ERC a Sánchez. Esquerra no els ha donat l’aprovat. Segons Vilalta, no han passat la prova democràtica perquè la proposta de resolució presentada era lluny d’allò que creien que tocava.

La iniciativa del PSC constatava que les causes per a destituir el president són previstes a l’estatut i a la llei de la presidència i el govern, que només inclouen una inhabilitació per sentència judicial ferma. Els socialistes catalans també constataven que es pot recórrer contra l’acord de la JEC al Tribunal Suprem i convidaven la mesa del parlament a interposar-hi un recurs per a defensar allò que estableix la llei catalana i l’estatut. Per ERC, era un redactat insuficient i digne d’un notari. Els comuns també han lamentat que els ha faltat cintura. La proposta dels socialistes ha estat tombada en bloc.

En canvi, ERC sí que ha votat en favor de la majoria de punts de la resolució dels comuns, que s’ha aprovat parcialment, i que acusava la JEC d’haver-se extralimitat en l’exercici de les seves funcions i d’haver vulnerat l’estatut i el reglament del parlament. Ara, Esquerra, JxCat i la CUP no han avalat un punt que advocava per desblocar la situació ‘amb la formació d’una majoria de govern progressista i plurinacional’ que canalitzi una negociació del conflicte polític. Els comuns creuen que el de Sánchez és el millor govern de l’estat espanyol que podia tenir Catalunya. La dirigent al parlament ha vaticinat que els partits de dretes encapçalaran una ‘guerra judicial i administrativa’ en contra. ‘Arrimadas, Casado i Abascal intentaran sacsejar-nos cada dia’, ha avisat Jéssica Albiach, que també veia compatible de reformar les institucions catalanes i avalar la constitució d’un govern que qualifiquen ‘de progrés’.

De fet, també JxCat i la CUP han avalat alguns dels punts de la resolució dels comuns, que sosté que la JEC s’ha extralimitat en les seves funcions i sentencia que ha vulnerat a la ciutadania el dret de sufragi i elecció. Per això, amb aquesta iniciativa el parlament ha refermat que qualsevol decisió sobre la presidència de la Generalitat s’ha de prendre amb respecte envers l’estatut i al parlament, ha refusat la judicialització del conflicte i la decisió de la JEC d’inhabilitar Junqueras com a eurodiputat.

Un debat ple d’obstacles reglamentaris

No hi ha plens plàcids al parlament. I el d’avui ha estat, també, un trasbals reglamentari continu amb reunions sincopades de la mesa i de la junta de portaveus, i una llarga suspensió del ple amb el debat a mig fer. Un ple que ha tornat a situar Cs i el PP a l’extrem dret del bloc anti-independentista. Els dos partits anomenats constitucionalistes han acusat JxCat, ERC i la CUP de reubicar-se en l’escenari del ple del 6 i 7 de setembre del 2017. La veritat és que són lluny de tornar-hi. Però com que la d’avui era d’entrada una convocatòria que no preveia votacions, només la compareixença de Torra i les rèpliques dels grups, Cs ha escurat les possibilitats del reglament per obstaculitzar-les. Ha presentat dues propostes de reconsideració que han forçat la mesa a reunir-se dues vegades més i no ha volgut reduir els temps del debat de les resolucions, recordant una vegada i una altra que ells no volien un debat un dissabte i dos dies abans de Reis, i denunciant que s’ha convocat fora del període de sessions, cosa que hauria d’haver fet entrar en joc la diputació permanent.

Els independentistes són a anys llum del setembre de fa més de dos anys, però, per poder incloure la votació de resolucions al ple, han demanat una alteració de l’ordre del dia en aplicació del famós article 83.3 del reglament. La curiositat és que s’han afegit a la petició el PSC i els comuns perquè s’inclogués el debat de les seves resolucions. Això sí, els socialistes han criticat la convocatòria precipitada del ple i que s’hagi tornat a ‘retorçar’ el reglament del parlament. Però l’hora de la veritat de la cambra arribarà quan hagi de decidir si executa la inhabilitació de Torra o no. Tot es precipita, la incertesa sobre unes eleccions anticipades creix.